Responsabilitats
Carbó per als contaminants
De tant en tant val la pena donar una ullada a l’índex de la qualitat de l’aire en el planeta a IQAir. Aquesta web serveix per fastiguejar els que es creuen que la culpa de la contaminació i del canvi climàtic és dels països occidentals, la qual cosa ens obliga a estar fustigant-nos tots els dies i pecant d’escrupolosos creant lleis que podrien estalviar-se. En el moment en què escric, observo l’habitual. El nivell de qualitat de l’aire a Barcelona, Madrid, la resta de grans ciutats espanyoles i de la Unió Europea és entre 40 i 60 AQIs, el mesurador que s’utilitza. En el nostre continent, per trobar registres superiors als 150 AQIs cal desplaçar-se als Balcans: Sèrbia, Bòsnia i Macedònia del Nord. Skopje, la capital d’aquest país, sol ser una de les deu ciutats més contaminades del món. Es recomanava no sortir a l’exterior en aquests casos. Als EUA amb prou feines hi ha territoris on se superin els 60 AQIs. ¿I al Canadà? Respirar és una delícia.
En l’altre extrem, lideren el rànquing Kuwait City (740), Delhi (269) i Lahore (231). No són males xifres tenint en compte que, al llarg de l’any, les grans metròpolis de l’Índia i el Pakistan es mouen al voltant dels 400 AQIs. La majoria de les grans ciutats xineses es mouen entre 200 i 300 punts, xifres inferiors a les de fa anys. Les urbs africanes viuen entre 100 i 200 i les d’Amèrica del Sud, tret de moments puntuals, amb prou feines superen els 100 AQIs.
Notícies relacionadesEls combustibles fòssils continuen sent la principal causa de la mala qualitat de l’aire. L’Agència Internacional de l’Energia (IEA) anunciava aquesta setmana que el 2025 la demanda de carbó va tornar a batre un rècord històric: 8.850 milions de tones. La Xina representa la meitat i, segons l’IEA, el consum continuarà creixent fins al 2030, quan començarà a caure a mesura que pugui ser substituït per fonts renovables. Tot i que, per molt esforç que s’estigui fent a la Xina, de res serveix sense l’acompanyament –per avui, una utopia– de l’Índia, el país més poblat del planeta, i un conjunt de països del sud-est asiàtic. La suma dels dos gegants asiàtics més el sud-est d’aquest continent representen gairebé la meitat de la població mundial. La UE més el Regne Unit som el 6,5%. En PIB, la zona que més contamina del planeta ja representa una quarta part de l’economia davant el 16,5% de la UE més les illes britàniques. Aquesta diferència s’anirà ampliant a favor dels primers en les pròximes dècades.
L’última cimera de la COP30, celebrada a Belém (Brasil) per lluitar contra el canvi climàtic va passar amb més pena que glòria en conclusions i voluntats, com en les anteriors. Els països en vies de desenvolupament volen mantenir els seus propis objectius, supeditant-los al seu procés de desenvolupament i idiosincràsia. Els combustibles fòssils continuaran generant energia molts anys i no accepten lliçons. Des d’Occident hem de continuar esforçant-nos per conservar i mantenir nets els nostres territoris i el cel. I en cap cas pensar que els culpables som nosaltres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
