Tragèdies imaginàries

Crec que va ser el psiquiatre Luis Rojas Marcos el que va dir que toquem, de mitjana, a dues tragèdies per vida. De mitjana: això vol dir que hi ha qui en viu quatre i hi ha qui no en viu cap. No sé, això de les mitjanes sempre és complicat d’avaluar. Suposo que Rojas Marcos va fer el càlcul a ull, potser guiat per l’experiència pròpia i la dels seus pacients. Convé tenir en compte, d’altra banda, que hi ha tragèdies reals i tragèdies imaginàries, sense que estigui molt clara la frontera entre les primeres i les segones. Les pitjors pors neixen de l’anticipació. Ho explicava molt bé Montaigne: "La meva vida ha sigut plena de terribles desgràcies, la majoria de les quals mai es van produir". M’identifico massivament amb aquesta frase perquè jo he patit més per l’imaginat que per patit en la realitat. Em ve a la memòria, per exemple, un succés de quan tenia 5 o 6 anys. Havia anat a missa amb els meus pares, que em van deixar sol mentre anaven a combregar. El cas és que hi devia haver moltíssima cua i van trigar a tornar una eternitat. Durant aquella eternitat, jo vaig pensar que m’havien abandonat, que mai tornarien, i vaig patir com un gos. Vaig patir tant que encara, als meus 79 anys, recordo amb pànic aquell instant en què vaig envellir tota una vida. Els meus pares no van notar res perquè em vaig fer el fort, però des d’aquell dia vaig procurar no allunyar-me massa d’ells. Estava gairebé segur que, després de la decisió de deixar-me allà, s’havien penedit, ves a saber per què, tot i que el succés podria repetir-se amb resultats diferents.

Aquella història (imaginària) d’infància em va marcar, primer, perquè vaig desenvolupar cap als meus pares un rancor de fons que no es mereixien i, segon, perquè he viscut sempre amb pànic a l’abandonament, a la pèrdua. Em provoquen malestar les estacions de tren i els aeroports. No suporto els comiats. Em fa por viatjar per si al tornar la meva casa ja no és al seu lloc. Aquest temor m’ataca de vegades fins i tot quan surto a caminar pel barri. ¿I si no sabés tornar? Aquella tragèdia imaginària, en fi, va valer per algunes de les reals, que tampoc m’han faltat. Significa que he viscut necessàriament les d’un altre o d’altres. M’agradaria molt trobar-me aquests altres per retreure-les-hi.