Professional d'eSports

El dia a dia d'un crac dels videojocs

El jugador de FIFA Andoni Payo ha escalat en dos anys fins a l'elit dels eSports i guanya entre 1.000 i 3.000 euros al mes

El dia a dia d'un crac dels videojocs

JOAN REVILLAS

Es llegeix en minuts

Guillem Andrés

Una gran copa orelluda, que recorda la de la Champions League, sobresurt en la decoració de l’habitació. Andoni Payo, àlies 'AndoniiPM', assenyala orgullós el seu últim triomf: el trofeu de la victòria a la copa organitzada pel club futbolístic Levante Unión Deportiva. Les parets de la seva habitació també desborden futbol. Destaquen les celebracions de la Roja en el Mundial 2010 i l’Athletic, l’equip dels seus amors. A tall d’amulet, un lleó de peluix, amb els colors vermell i blanc i txapela, somriu entre els comandaments de la consola Play Station 4 i el teclat de l’ordinador. L’habitació de Payo, de 19 anys, també és la seva oficina. “Entreno quatre hores diàries. Si tinc un torneig a prop, unes sis”,explica aquest jugador professional de videojocs.

Als set anys li van regalar el seu primer FIFA i, poc després, el seu talent per al joc de futbol més popular del món era evident. “Amb els meus col·legues, escollia un equip pitjor per tenir una motivació extra. Em posava reptes més difícils per no avorrir-me”, explica. Payo competeix en els anomenats eSports des del 2016 quan el club Movistar Riders va trucar a la seva porta.

Payo va ser entre els deu millors en el rànquing de FIFA

Com qualsevol estrella futbolística, el club que ho desitgi haurà de pagar una espècie de clàusula de rescissió. En el seu cas, equival a 10 vegades el seu sou. Tot i que evita precisar la xifra, diu cobrar entre 1.000 i 3.000 euros mensuals. “Mai he dit el que cobro. No vull donar la imatge de presumit o de ric. M’agrada ser humil”, afirma aquest videojugador català, que també rep ingressos pels tornejos i publicitat.

A Payo, ara número 33 (d’un total de 2.200 gamers) en la classificació mundial de FIFA, el que més li agrada de la seva feina és viatjar. Aquest any, les competicions l’han portat a París, Bucarest, Londres, Manchester i Berlín. A la seva mare encara li costa entendre la magnitud d’una indústria que el 2016 va moure 1.163 milions d’euros a Espanya i va ocupar de manera directa8.790 persones. “És molt sacrifici però el veig molt a gust i hi posa moltes ganes i il·lusió”, explica Ana Martín. “N’estem molt orgullosos”, segueix.

La rutina comença a les 12.00, quan sona el despertador. Un breu passeig dona pas al dinar. De 16 a 18 hores, entrena. Després d’una estona amb els col·legues o la nòvia, l’esperentres hores més davant del monitor fins a les dues de la matinada. “De nit, hi ha menys trànsit de gent i el joc se satura menys”, assenyala. El seu paper a les xarxes socials, molt actiu, també forma part de la seva rutina diària. Els seus vídeos, en què ell mateix retransmet les seves jugades, acumulen desenes de milers de reproduccions dels seus fans.

Per a Payo no hi ha dubte, els eSports són un esport. “Tenen en comú moltes coses, com els valors. A més, has d’estar molt bé físicament i mentalment”, defensa. Les llargues jornades de competició de fins a vuit hores seguides de joc desgasten. “L’estrès és una cosa comuna entre els jugadors. En el meu cas m’exigeixo molt perquè vull ser el millor i això estressa”, explica. Abans d’una competició, surt a córrer per relaxar els músculs i afrontar diverses hores de tensió. Els aspectes tècnics tampoc hi ajuden. “De vegades depèn més de la sort que del teu joc i frustra bastant”, comenta.

"Espanya necessita professionalitzar més els seus clubs"

Des de la ciutat esportiva de Movistar Riders Madrid, el primer centre d’alt rendiment d’Europa, que inclou un plató de televisió per retransmetre els partits, l’equip tècnic segueix l’evolució de Payo a distància. De moment, s’hi troba còmode. “M’agrada molt competir i això m’ho aporta", explica.

Et pot interesar

Crec que aquí tinc un forat”, diu, tot i que reconeix el desig, en el futur, de tornar a tocar la gespa, aquesta vegada, des de la banqueta tècnica. “El futbol real m’agrada més, em veig com a entrenador”,diu. Fa anys, la consola el va allunyar del seu equip de Cambrils quan competia en el juvenil. Un primer curs com a tècnic li obre la porta per tornar als terrenys de joc. Abans, vol arribar al cim del futbol virtual, que ja va vorejar l’any passat quan va aconseguir el desè lloc en la classificació mundial.

Payo rebutja alguns estereotips. “Ens imaginen com algú que no surt de casa i es passa 15 hores jugant sense fer res més. Cadascú és com és. A FIFA, a més, som més extravertits”, explica, entre rialles. Sobre el paper d’Espanya en els eSports, creu que hi ha bons equips però demana més professionalització. “Hi ha molts clubs amateurs i pocs professionals amb grans infraestructures”,descriu.

Temes:

eSports FIFA