Catalunya potenciarà la mort al domicili en lloc de l'hospital

La Generalitat vol potenciar que les persones en una situació de final de vida puguin decidir morir a casa amb lescures pal·liatives necessàries i una atenció digna quan no sigui necessari ser a l’hospital, on moren actualment més de la meitat de les persones, el 57% en homes i el 48% en dones, davant el 19% que moren a casa –en els dos sexes–, segons dades del 2017.

Ho ha explicat en una atenció als mitjans aquest dimecres la consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, després de la jornada de l’Agència de Qualitat i Avaluacions Sanitàries de Catalunya (Aquas) per presentar l’Observatori de la Mort, que analitzarà dades i tendències actuals, i ha anunciat que posaran en marxa al setembre una eina web per expressar decisions de final de vida.

Ha relatat que a l’escoltar els pacients, molts diuen que si tenen dolor prefereixen ser a l’hospital, però si es pot solucionar i atendre’s, prefereixen ser a casa, davant la qual cosa Vergés ha vist necessari tenir capacitat per "respectar això i treure dels hospitals aquell que no és necessari que hi sigui".

Per conèixer millor la voluntat de cada persona, al setembre llançaran aquesta eina web de decisions compartides: "Creiem que les persones han de tenir, no només el dret, sinó la capacitat i les eines i els coneixements adequats per poder decidir com volen que sigui el final de la seva vida", i que apoderarà les persones per respectar la seva decisió lliure.

Diversitat cultural

Hi ha diversitat de decisions sobre la mort, que s’incrementen davant de la diversitat de cultures que hi ha a Catalunya: "El tema és si estem escoltant les persones i estem respectant aquesta decisió lliure" de retirar el tractament i aplicar pal·liatius, per exemple.

Ha especificat que no és el mateix que l’eutanàsia i el suïcidi assistit, que estan penalitzats i, tot i que és un debat diferent, Vergés ha explicat que també lluiten per despenalitzar-los i ha recordat que ho han demanat a l’Estat des del Parlament.

Quan li han preguntat si al treure gent dels hospitals faran falta més recursos per a atenció a domicili, ha dit que hi ha 96 equips de Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (Pades) i cal veure "com són els fluxos" entre hospitals, residències i domicilis per mirar de millorar la situació.

L’Observatori de la Mort –creat a instàncies del Parlament– analitzarà dades i "tendències per adaptar el sistema al que vol la gent", així com per abordar desigualtats com a que troben actualment com de gènere –les dones viuen més anys però amb pitjor salut, i els homes solen tenir més cuidadors a casa–.

També han detectat que la desigualtat socioeconòmica fa que les persones amb més capacitat econòmica poden estar a casa perquè tenen més mesures a domicili, en general, mentre que "les persones amb índex socioeconòmic més baix acaben anant més a l’àmbit hospitalari".

40.000 amb pal·liatius

"La manera com morim ens identifica molt quina societat tenim i com ens adaptem en aquest final de vida", ha reflexionat Vergés, que ha dit que a Catalunya hi ha 40.000 persones a l’any susceptibles de rebre cures pal·liatives en el tram final de vida, i actualment els Pades atenen 16.000 persones en domicilis.

En la jornada, la directora general de Planificació de la Conselleria de Salut, Pilar Saura, ha explicat les dades d’on moren els catalans, a data del 2017: la majoria a l’hospital i un 19%, a casa; mentre que el 27% de les dones i el 19% dels homes moren en residències sociosanitàries i un 6%, en altres llocs.

Ha observat que és inevitable tractar en hospitals casos imprevisibles, com un traumatisme i un infart, i els que tenen símptomes difícils de controlar a domicili, però que en espais d’hospitals sovint no hi ha estructures per garantir el confort i acompanyament necessari per a una mort digna, com a urgències.

65.000 mort a l’any

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

Cada hora moren set persones a Catalunya, on l’esperança de vida se situa en una mitjana de 83,5 –86,2 anys en dones i 80,7 en homes– segons dades del 2017, quan van morir en un any 65.509 persones, poc més de la meitat eren dones (32.825 davant 32.684).

Les principals causes van ser malalties del’aparell circulatori (primera causa en dones), tumors (primera en homes) i de l’aparell respiratori, i han detectat que, a més dependència, hi ha una tendència més gran a què la mort es produeixi en un domicili o residència.