Anar al contingut

Problema tècnic

L'Índia suspèn la seva missió a l'inexplorat pol sud de la Lluna

El missatge va arribar quan faltaven uns deu minuts per al llançament, previst per a les 02.51 (hora local)

Efe

L’Índia va suspendre aquest dilluns a causa d’un "problema tècnic" el llançament de la seva segona missió a la Lluna, Chandrayaan-2, amb què pretén explorar el pol sud del satèl·lit, una tasca que cap país ha aconseguit abans.

"Es va detectar un problema tècnic en el sistema del vehicle de llançament [...] Com a mesura d’extrema precaució, s’ha cancel·lat per avui el llançament del Chandrayaan-2", va informar a Twitter l’organització d’Investigació Espacial de l’Índia (ISRO).

El missatge va arribar quan faltaven uns 10 minuts per al llançament, previst per a les 02.51 hora local (21.21 GMT del 14 de juliol), des d’una plataforma a la base de Sriharikota, a l’estat sud-oriental d’Andhra Pradesh.
Segons l’agència espacial, es va detectar el "problema" quan faltaven 56 minuts per a l’enlairament.

"La nova data de llançament serà anunciada més tard", va concloure ISRO, sense aportar més detalls.

Format d’una sonda que orbitarà al voltant de la Lluna, un mòdul d’allunatge i el vehicle lunar pròpiament dit, aquesta missió pren el testimoni de la Chandrayaan-1, llançada el 2008 i que va aconseguir fer més de 3.400 òrbites al voltant del satèl·lit.

El vehicle tenia previst aterrar al fins ara verge pol sud de la superfície lunar cap al 6 o el 7 de setembre amb la intenció eminentment científica de descobrir més sobre la composició mineral del satèl·lit i la presència d’aigua, tot i que aquesta data ara haurà de ser revisada.

Després exploraria la superfície lunar durant uns 14 dies, en els quals recorreria uns 500 metres, mentre que la sonda estaria en òrbita lunar durant una mica més d’un any per recollir informació del satèl·lit terrestre.

Si finalment la missió aconseguís culminar amb èxit, atesa la dificultat de completar un aterratge controlat a la Lluna, l’Índia es convertiria en el quart país a practicar un allunatge, després dels Estats Units, Rússia i la Xina.

Sense l’ajuda russa

El país ha desenvolupat el vehicle lunar amb els seus propis mitjans, i no amb ajuda russa com estava inicialment previst, tot i que la missió estava programada al principi per a poc després del primer llançament a la Lluna el 2008.

L’Índia, amb un dels programes espacials més actius del món, va començar a col·locar satèl·lits a l’òrbita terrestre el 1999 i forma part de l’exclusiu grup de països que disposen de sistema de navegació per satèl·lit, en el qual figuren els Estats Units (GPS) i Rússia (Glonass), entre d’altres.

Els èxits de l’ISRO s’accentuen si es té en compte que va comptar amb un pressupost el 2017-18 d’uns 1.176 milions d’euros davant els 17.401 milions el 2019 de la NASA, uns recursos limitats que no han impedit que l’organització índia s’hagi guanyat a pols una reputació favorable.

Les seves missions a la Lluna i Mart, així com els seus econòmics llançaments de desenes de satèl·lits alhora, han contribuït que molts països triïn la nació asiàtica per posar en òrbita els seus aparells de mida reduïda.

Entre els pròxims objectius de l’ISRO hi ha posar en òrbita la seva pròpia estació espacial, missions a Venus i el Sol i el seu primer enviament tripulat a l’espai.

Temes: Astronomia Lluna