Són nens, no delinqüents

En els últims temps hem vist un preocupant increment de manifestacions de rebuig de l’obertura de nous centres de protecció de la infància migrant i refugiada que arriba sola. Algunes persones adultes, moltes d’elles pares i mares, que surten al carrer per evitar que adolescents sense família a Espanya visquin als seus barris.

Xavals que, en la seva aclaparadora majoria, no han mantingut conductes de risc o delictives en la seva vida. Les mateixes dades proporcionades pels Mossos d’Esquadra, i publicades en resposta a la improvisa i injustificada sensació d’amenaça a la seguretat, mostren com més del 80% dels nens, nenes i adolescents que han arribat sols a Catalunya entre 2016 i 2018 no han entrat en conflicte amb la llei. 

A Andalusia també, arran dels recents esdeveniments entorn del centre al districte de la Macarena de Sevilla, la Conselleria ha sortit amb les dades que mostren com només el 0,52% dels xavals que han sigut acollits pel sistema de protecció des del 2015 han tingut mesures judicials d’internament per la comissió d’algun delicte.

Save the Children treballa amb aquests nens i nenes a Melilla, Andalusia i Catalunya. Coneixem les circumstàncies dels seus viatges i hem denunciat moltes vegades les condicions en les quals es realitza la seva acollida. Amb moltes altres organitzacions hem observat com eren acollits en centres sense traductors, sense prou llits, sense activitats de formació o lleure, sense cap perspectiva.

¿I aquest petit grup que excepcionalment sí que realitza activitats delictives? Són adolescents: no delinqueixen, sobreviuen, reaccionen a l’entorn. La frustració de les seves expectatives i del seu projecte migratori, les estratègies per seguir endavant davant l’absència d’atencions i les mirades d’una societat que els rebutja i els estigmatitza són les principals causes que porten aquests joves a realitzar conductes de risc.

Els nostres xavals, els joves amb qui treballem a través dels nostres programes i en centres, són els mateixos que aquests dies s’estan veient esbroncats per adults que no els coneixen. Amb nosaltres no coneixen el nerviosisme causat per no poder comptar amb adults que s’hi preocupin en un país estranger, no necessiten elevar la tensió perquè se’ls pari atenció, no necessiten robar per poder tenir prou cobertes les seves necessitats i no senten la necessitat de recórrer a substàncies tòxiques per no provar la solitud, el fred i la gana.

En la mateixa línia, NIDOS, fundació tutelar de tota la infància migrant i refugiada que migra sola a Holanda, ha començat recentment un projecte específic per a aquells joves que rebutgen les institucions i presenten conductes conflictives o de risc. Simplement baixant la ràtio tutor per nen i assegurant una atenció personalitzada en un ambient residencial, han pogut observar una evolució immediata en el seu comportament. Les provocacions, les situacions conflictives i el passotisme s’han convertit en confiança i respecte recíproc.  

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

I per concloure, una última reflexió: ¿per què els mitjans de comunicació visibilitzen i parlen dels pocs esdeveniments negatius (manifestacions de rebuig incloses) i no omplen les seves pàgines dels incomptables relats de convivència i d’aprenentatge mutu que arriben des d’un costat a l’altre del territori, des dels centres de protecció, els barris i els parcs on no hi ha por o rebuig de la infància i l’adolescència que migra sola?

El sistema de protecció a Espanya ha perdut el rastre de més de 5.000 nens i nenes la responsabilitat de les quals tenia encarregada des de l’any 2015; a Almeria aquesta setmana es troben signes d’asfíxia en un adolescent lligat a un llit i contingut per sis adults; el nombre de nens i nenes que han mort ofegats mentre ningú buscava rescatar-los ni tan sols es comptabilitza. Però alguns adults acaben criminalitzant-los a ells i elles. Als més sols.