El Suprem sentencia que 'La manada' va buscar «expressament la situació» sense que la víctima tingués capacitat de resposta

El Tribunal Suprem sosté en la seva sentència contra ‘La manada’ que els cinc condemnats per la violació d’una jove a Pamplona en els Sanfermines de juliol del 2016 “van buscar expressament la situació, sense que la víctima tingués cap coneixement” del que anava a passar i es van aprofitar que estava sola i no trobava els seus amics. La víctima va quedar “totalment anul·lada” per defensar-se. Els magistrats retreuen als processats que posessin en “actitud jactanciosa” i amb “ostentació” i que celebressin com “un triomf” que volien “projectar” el que en realitat va ser una “violació múltiple” en la qual “la víctima va patir” tota l’estona.

La Sala Penal de l’alt tribunal ha fet pública aquest divendres la sentència. La resolució de la condemna es va avançar el 21 de juny, el mateix dia que es va celebrar la vista pública abans de de deliberar els recursos presentats contra la sentència de l’Audiència Provincial de Navarra. El Suprem va acordar elevar les condemnes per als cinc acusats a 15 anys de presó per un delicte continuat de violació amb els agreujants específics de tracte vexatori i actuació conjunta de dos o més persones.

La sentència remarca que els acusats “van obrar amb ple coneixement que les accions que estaven duent a terme atemptaven contra la llibertat i indemnitat sexual de la víctima, sense que en cap moment aquesta prestés el seu consentiment, i sense que fos necessària una actitud heroica d’aquesta” perquè els processats “tinguessin coneixement de la seva negativa, quan la víctima havia sigut portada per ells a un lloc recòndit, buscat a propòsit”. Allà la noia no va tenir capacitat de reacció i va sentir “a tota hora un intens aclaparament i desassossec que li va produir estupor”.

Intensificació de la intimidació

Els magistrats consideren que el que va passar la nit de Sant Fermí a Pamplona va ser “una violació múltiple, efectuada per cinc persones, en què tots participen com a autors”. La víctima, afegeixen, va ser objecte d’“almenys 10 agressions sexuals”, en un període de temps d’un minut i 38 segons. Al seu entendre, els acusats coneixien que la noia estava sola i embriagada, i els va resultar “indiferent l’estat en què es trobava, totalment desprotegida i vulnerable”.

“Tot això implica una intensificació de la intimidació que va patir la víctima amb una efectiva disminució de la capacitat de resposta, i tot això va propiciar un augment qualitatiu de la gravetat de la situació”, explica la sentència. La resolució insisteix que “no va existir cap consentiment per part de la víctima, i que es va crear una intimidació que es desprèn sense cap mena de dubte del terrible relat de fets provats, del qual deriva una òbvia coerció de la voluntat” de la noia, “que va quedar totalment anul·lada per poder actuar en defensa” de “la seva llibertat sexual”. Aquesta intimidació, segons l’opinió del tribunal, va provocar que la noia “adoptés una actitud de submissió, que no de consentiment”.

No a actituds heroiques

Notícies relacionades

El guàrdia civil de 'La manada' perd la condició de militar

'El programa d'Ana Rosa' rep una nova carta de la víctima de 'la Manada': "Ha sigut esgotador"

La sentència detalla que, a més de la “pluralitat d’intervinents” en la violació, l’atac sexual a una noia jove, tal com era la víctima que només comptava amb 18 anys d’edat, i en un lloc solitari, recòndit, estret i sense sortida, on va ser conduïda agafada del braç per dos dels acusats i envoltada per la resta, trobant-se la mateixa abordada pels processats, i embriagada, això sens dubte li va produir un estat d’intimidació” que “sí que era eficaç per aconseguir l’objectiu que es proposaven els acusats”. Aquesta situació, recalca, va paralitzar “la voluntat de resistència de la víctima”, sense que en cap moment, “existís consentiment per part d’aquesta, i sense que sigui admissible forçar el dret fins al punt d’exigir de les víctimes actituds heroiques que inexorablement les conduiran a patir mals majors”.

En conseqüència, el Suprem aprecia que “la víctima va patir durant el temps que va durar l’agressió una situació en la qual la violència i intimidació exercides no només van permetre l’agressió sexual en si mateixa, sinó que els acusats es van excedir en el “modus operandi” al gravar-la en vídeo i fer fotos, conducta de què es desprèn “una clara denigració com a dona”.