Anar al contingut

Presons catalanes

La Generalitat planeja que delinqüents amb condemnes curtes no trepitgin la presó

El Pla Estratègic d'Execució Penal de Justícia creu que 74 condemnats per maltractaments que són a la presó podrien complir al carrer mesures alternatives

Penalistes i expertes en violència masclista ho consideren "injustícia per a la víctima", i entre els mossos rebutgen l'"absència de dissuasió" per a aquests delinqüents

Juan José Fernández

La Generalitat planeja que delinqüents amb condemnes curtes no trepitgin la presó

DANNY CAMINAL

Un pla penitenciari de la Generalitat proposa que els condemnats per violència de gènere a penes de menys de tres anys de presó no arribin a trepitjar la presó. Es tracta del Pla Estratègic d’Execució Penal d’Adults del Departament de Justícia, elaborat al febrer i presentat al març per la consellera Ester Capella a directius de l’àrea de Presons.

En la seva "Anàlisi de situació", el pla fixa l’objectiu d’"assegurar el compliment en MPA de totes aquelles condemnes que actualment es compleixen a la presó i que es podrien complir en MPA". Les MPA, o mesures penals alternatives, són treballs solidaris fora de la presó.

A Catalunya, 449 condemnats per violència de gènere compleixen condemna amb MPA. El pla considera que 63 condemnats més a fins a dos anys de presó, i 11 a entre dos i tres anys, avui entre reixes, podrien també complir-la fora. Ells i també els que en el futur siguin condemnats a menys de tres anys. I no només per violència de gènere, també per conducció temerària, narcotràfic, estafa, furt... fins a 19 delictes.

Pallisses, amenaces, vexacions

"La rehabilitació com a missió" és el lema del pla, i encapçala els seus 110 folis d’extensió. El setembre del 2018, al començament de la legislatura a Catalunya, el Govern citava un pla com aquest entre els seus objectius de govern en matèria de política penitenciària. Catalunya és l’única comunitat autònoma amb competències a les presons.

En el marc dels maltractaments de violència de gènere, es castiguen amb d’un a tres anys de presó delictes que citen cinc articles del Codi Penal. Els condemnats, o van sotmetre a tracte degradant i van danyar la integritat moral de la parella (article 173.1, entre sis mesos i dos anys de presó), o van exercir violència física o psíquica habitual contra la cònjuge (article 173.2, de sis mesos a tres anys), o li van causar lesions que van menyscabar la salut física o mental (article 148, de dos a cinc anys), o van proferir amenaces contínues (article 169, un a cinc anys) en l’àmbit de la parella estable (article 169, sis mesos a un any).

María Durán Febrer, vicepresidenta de l’Associació de Dones Juristes Themis / THEMIS

Són conductes inicials en espirals de violència masclista "que poden acabar molt pitjor, fins i tot en la mort", adverteix la penalista María Durán, advocada experta en casos de violència de gènere i vicepresidenta de l’Associació de Dones Juristes Themis, amb afiliades a tot Espanya.

Justícia creu en les MPA

Des del Departament de Justícia defensen la proposta perquè "s’ha d’aplicar depenent del cas –explica un portaveu–. Les mesures alternatives són útils per tractar alguns casos de violència masclista, òbviament els més lleus".

Aquesta filosofia es basa en conclusions del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE, de la Generalitat) que indiquen que, si complint una pena entre reixes el grau de reinserció és del 70%, aquest grau d’"èxit" és del 90% en les MPA.

Els treballs que fan els condemnats a mesures alternatives van des de guiar els visitants perduts per la Ciutat de la Justícia a ajudar malalts de la Fundació Guttman.

Quadro explicatiu de les propostes de penes alternatives que conté el pla del Departament de Justícia. / EL PERIÓDICO

"En qualsevol cas –aclareixen a Justícia– complir o no amb MPA és una cosa que decideix el jutge". Al togat, Presons li ofereix un catàleg de llocs i activitats de compliment. El pla es planteja: "S’ha d’incentivar entre els òrgans judicials [...] valorar la viabilitat de la suspensió de la pena de presó per mesures penals alternatives".

Mà tova, mà dura

Els partits no coneixien aquest projecte. Ho ha constatat el sindicat ACAIP, majoritari en les presons regides per Interior. El seu coordinador a Catalunya, Francesc López, ha dedicat les dues últimes setmanes a traslladar la seva inquietud i rebuig d’aquestes mesures a tot l’espectre del Parlament.

López s’ha entrevistat amb els diputats Vidal Aragonés (CUP), Lorena Roldán (Ciutadans), Rosa María Ibarra (PSC), Esperanza García (PP), Yolanda López (Comuns), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Jordi Orobigt (ERC). La seva reacció, relata, "es divideix entre els que rebutgen aquest pla i els que, més a prop del Govern, demanaran més informació".

Per a López, l’aplicació de MPA a delictes masclistes "banalitza la violència de gènere. Hi ha certs il·lícits penals que han de tenir una resposta contundent en el tractament, que aquestes persones s’adonin del que han fet. En altres delictes, les MPA potser són útils; en violència de gènere, no. Aquests delinqüents solen mostrar resistència a canviar la seva manera de pensar".

Francesc López, coordinador a Catalunya del sindicat ACAIP, amb la diputada del PSC Rosa María Ibarra / F.C.

La penalista María Durán creu que "aquest pla té més de negatiu que de positiu, i li falta perspectiva de gènere. El maltractador està convençut que no ha fet res. Sense càstig efectiu, no desapareix el seu reforç ideològic. Del tractament penitenciari l’únic que hi entén és la part disciplinària".

En 35 anys d’experiència no ha conegut "cap maltractador genuïnament penedit", assegura Durán, i denuncia: "Hi ha una tendència a aplicar el mínim de les penes en violència de gènere. És una injustícia per a la víctima, i permet a l’agressor reincidir amb altres parelles".

Segons les estadístiques que maneja Themis, el 90% de condemnes per l’article 173 del codi penal acaben en penes de 31 dies de treballs en benefici de la comunitat. "És ínfim el nombre de condemnats a dos o més anys. I nombrosos els casos en els quals s’apliquen atenuants. Això elimina la funció preventiva del dret penal".

I posa un dels seus casos com a exemple. Dos anys li van caure a un agressor per maltractaments continuats entre el 2008 i el 2014 a la seva dona, de 41 anys. "A penes la deixava sortir de casa, i quan sortia li posava una gravadora encesa a la bossa, que després ella li havia d’entregar", relata. Ella va haver de seguir tractament psicològic durant set anys; a ell li van caure, a més, 5.000 euros de multa que no va pagar. I aquest és un altre aspecte que denuncia Durán: "Si amb prou feines entren a la presó, menys encara paguen les  indemnitzacions".

Inquietud policial

El pla causa inquietud també entre policies. Un binomi de mossos en una missió de prevenció de violència de gènere ha de vigilar dones amenaçades en moments en què la seva parella pot atacar-la: quan deixen els fills en l’escola, a la sortida de la feina, a l’arribar a casa... "Si no donem l’abast i hem de seleccionar casos segons el grau d’amenaça, imagini’s amb més maltractadors al carrer", explica un mosso barceloní que ha fet nombroses vigilàncies. La manca d’efectius és característica en les unitats de VioGen, i no només en la policia catalana.

Sobre l’aplicació de MPA a delinqüents d’altres delictes, com el robatori o el furt, es manifesta el mosso Toni Castejón, portaveu del sindicat FEPOL, que posa d’exemple la plaga de carteristes a Barcelona. "Una delinqüència tendent a la multireincidència és un problema de seguretat –diu–. Si ja tenim pocs recursos, que certs delinqüents tinguin davant d’ells penes molt lleus l’agreuja. Si els hi posem més fàcil sense veritables penes pels seus delictes, apaga i marxem".