«Mai, mai, has d'acumular gallinassa, perquè crema»

Els grups de WhatsApp dels grangers de Tarragona bullen des de dijous, i s’ha escampat entre ells la inquietud segons van anar sabent que, de moment, la hipòtesi principal de la investigació de l’incendi de Vinebre és la combustió fortuïta d’un munt de gallinassa, l’excrement d’una granja de pollastres.

La investigació de l’incendi provarà d’aclarir si els fems acumulats a l’explotació ramadera de la Torre de l’Espanyol on suposadament es va iniciar el foc hi podien ser. “Tenim rigorosament prohibit acumular gallinassa si no és en un femer registrat, formigonat i inspeccionat, i te la jugues com l’amunteguis, i més encara si se t'incendia”, explica un dels criadors de pollastres més veterans de les Terres de l’Ebre.

Però a l’oest i el sud de Tarragona abunden els munts particulars d’aquest tipus de residu, amagats en femers informals a l’interior de les finques, entre arbres fruiters o guarets, que serveixen de reserva de compost per alguns agricultors. Ho expliquen a EL PERIÓDICO tant aquesta font de la pròspera ramaderia avícola de la província com el transportista més important d’aquests fems a la zona.

La gallinassa, després de fermentar, es converteix en un adob barat i efectiu, “que va molt bé a les hortes, i sobretot per als melons –explica la mateixa font–, però ha d’estar ben ‘cuit’ o, si no, crema la planta”. A l’entorn agrari tarragoní anomenen informalment “coure” a la fermentació d’un munt de femta de gallina, que dura 40 dies.

El munt d’excrements (generalment barrejats amb serradures o closca d’arròs) arriba fins a 80 graus de temperatura per les reaccions químiques internes. L’alta temperatura i el metà que desprenen provoquen focs espontanis. "De vegades combustiona sense flama; només veus que comença a sortir fum del munt", explica la mateixa font.

A 100 euros la carreta

L’acumulament de gallinassa en femers informals és “molt abundant a Tarragona –indica el criador de pollastres–, però no com a negoci, sinó com a favor a pagesos que la demanen per a les seves terres”. I ho matisa el transportista de Cartagena Félix Galindo, els camions del qual fa 25 anys que porten la majoria de la gallinassa tarragonina compostada a les hortes de Múrcia.

En aquest quart de segle, Galindo ha vist "que els femers il·legals van a més i el control a menys –diu–. Als legals ens tenen fregits amb les inspeccions, i als il·legals, que els amaguen en guarets o, tant és, els deixen al costat d’algunes carreteres, sembla com si les autoritats no els veiessin".

És impossible quantificar el nombre de femers il·legals, perquè depèn de la temporada. Alguns d’aquests abocadors són temporals, i apareixen i desapareixen entre els bancals. D’altres són permanents, "perquè sempre hi ha pagesos que volen aquest compost per als seus cultius –explica Galindo– i paguen fins a 100 euros per una carreta". Es diu ‘carreta’ a un bolquet de camió amb un dispositiu per escampar l’adob, amb fins a 14.000 quilos de capacitat. És tota una temptació en un mercat en què el preu de l’abonament nitrogenat s’ha disparat fins als 340 euros la tona.

Residu perillós

Quan acabi el sinistre, segons aquest criador, la investigació de l’incendi se centrarà a comprovar si el granger es dedicava a compostar pel seu compte a l’explotació en què es va poder iniciar el foc, un galliner de dues plantes amb capacitat per a 30.000 pollastres; i amb detall, en quines condicions estava emmagatzemada la femta, segons fonts del sector avícola local.

A Catalunya, les explotacions de cria aviària associades a finques de cultius que vulguin conservar la gallinassa per abonar les seves terres necessiten un permís especial, i construir un femer amb tres característiques principals: placa de formigó a terra i amb lleugera inclinació cap a l’interior perquè no traspuïn lixiviats al subsol; murs de formigó d’almenys un metre d’altura per encaixonar-lo i prou mida com perquè hi càpiguen tots els fems que genera l’explotació durant un any, tot i que mai l’ompli.

Però aquests casos han de ser els menys, perquè “per bioseguretat, les empreses que ens compren els pollastres no volen que s’acumuli gallinassa d’una llocada a una altra, perquè no es transmetin malalties”. El més comú és la retirada de la femta amb camions d’un transportista autoritzat, i el seu transport a una planta de compostatge. Qui s’emporta el residu i on el deixa queda anotat preceptivament en la memòria de l’explotació ramadera.

I és molt material, el que cal moure. La concentració mitjana és de 14 pollastres per metre quadrat. El sud i l’oest de Tarragona acull una concentració creixent de granges avícoles, un centenar de petites instal·lacions entre les quals creixen ara, encara noves, granges de galls dindis atretes per la demanda de la firma PADESA, d’instal·lació recent a Roquetes i Amposta, al costat de l’Ebre.

Notícies relacionades

El flanc dret de l'incendi de Ribera d'Ebre continua fora de control

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Un tècnic d’Edafo, la planta compactadora principal del sud de Tarragona, amb seu a Camarles, matisa que l’acumulació il·legal de gallinassa va a menys. Fins fa poc "hi havia femers il·legals, però ara al granger li surt més rendible que li retirem el residu, perquè per a ell tenir-lo sempre és un problema i una molèstia".

Les inspeccions ambientals s’han relaxat a la zona des de fa tres anys, segons el granger consultat, que, en vista de les imatges de l’incendi a la televisió afirma: “La primera regla d’aquest negoci és que mai, mai, has de tenir gallinassa acumulada, perquè crema”.