Anar al contingut

TESTIMONI

«Això és una catàstrofe per a tothom»

El fill de l'alcaldessa de Vinebre col·labora en l'extinció de l'incendi com a voluntari

Luis Benavides / Vinebre (Enviado especial)

«Això és una catàstrofe per a tothom»

Els veïns dels pobles de la Ribera d’Ebre (Tarragona) no han aclucat els ulls aquesta nit. Són els principals afectats, els tristos protagonistes, del primer gran incendi de l’estiu, el més nociu dels últims 20 anys. [Seguiu l’última hora de l’incendi de Tarragona en directe.]

Molts, com Edgar Pallejà Carim, de 33 anys, s’han sumat com a voluntaris al grup format per 350 bombers i 230 membres de la Unitat Militar d’Emergències. És la primera vegada que s’enfronta a un sinistre d’aquesta magnitud.

"Tots som aquí i ajudem en el que es pot. És una comarca petita, alguns fins i tot tenen terres i estimem el nostre entorn", explica visiblement emocionat Pallejà a EL PERIÓDICO. Ell és fill de l’alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim. 

"Els empresaris de la zona han donat festa als seus treballadors perquè puguin venir i ajudar", explica Pallejà, que agraeix l’esforç de tots, voluntaris i professionals. "És increïble el treball dels bombers. Estan molt preparats. Només ells poden aguantar les altes temperatures que es registren a prop del foc", assegura el noi, que descriu els voltants del foc com un autèntic infern: "L’aire és irrespirable, el fum no et deixa veure res i la calor et crema la pell".

Anyells cremats a la Torre de l’Espanyol

L’incendi es va declarar dimecres a la tarda i des d’aleshores Pallejà no ha parat. "Aquesta nit he passat per casa per dormir una mica, però no he pogut. Vaig tornar aquí –centre d’operacions– per servir cafès i portar aigües als bombers", diu el fill de l’alcaldessa, un treballador autònom del sector de la construcció, que també ha ajudat a recollir els gairebé 200 anyells calcinats ahir a la nit a la veïna població de la Torre de l’Espanyol.

"Això és una catàstrofe per a tothom. Molts ja ho han perdut tot i el dia després de l’incendi ja veurem què passa", afegeix visiblement emocionat, amb una certa impotència. I és que ni amb tots els mitjans desplegats remeten les flames. "És molt dur veure com en uns quants segons –continua–, el foc es menja 100 metres com si res".

Pallejà prefereix no preguntar als bombers l’estat del foc. Sap que no hi ha motius per ser optimistes i prefereix centrar tots els seus esforços a recolzar els efectius desplegats a la Ribera d’Ebre. "Ahir se sentia dir que podria allargar-se fins dissabte, però si continua bufant el vent i arriba al Priorat... Això seria massa", lamenta.