Anar al contingut

EXPLICACIÓ CIENTÍFICA

Què és l'autocombustió i com va originar l'incendi de Tarragona

Es tracta d'un procés bioquímic causat per la descomposició de la matèria orgànica

L'augment de les temperatures derivat de l'onada de calor podrien haver contribuït a aquest fenomen

Valentina Raffio

Què és l'autocombustió i com va originar l'incendi de Tarragona

La combustió espontània d’un dipòsit de fems podria ser l’origen de l’incendi que des d’aquest dimecres ha cremat milers d’hectàrees a Vinebre (Ribera d’Ebre, Tarragona). Les primeres investigacions realitzades pel cos d’Agents Rurals apunten que el foc va començar en una granja de gallines situada al municipi de la Torre de l’Espanyol en la qual els excrements dels animals no estaven ben emmagatzemats. Això va poder ocasionar un augment de la temperatura que, al seu torn, va poder generar i propagar el foc.

Per entendre aquest fenomen s’ha d’anar a l’origen: la fermentació, un procés bioquímic mitjançant el qual una substància orgànica (en aquest cas, excrements) es transforma en una altra de més simple. En aquest procés de descomposició es van generant diferents compostos químics. Entre ells, el metà: un gas altament inflamable que es produeix de manera natural per la descomposició de la matèria orgànica. Es tracta del mateix gas que s’emet d’aiguamolls i pantans, dipòsits naturals del subsol, a partir de l’activitat humana o com a conseqüència del procés de digestió del bestiar (flatulències) i que, a l’arribar a l’atmosfera, contribueix a l’efecte d’hivernacle.

"En aquest cas, és possible que el procés de fermentació dels fems ocasionés una combustió espontània. Aquestes reaccions generen una font de calor que, en cas que arribi a una determinada temperatura (coneguda com a autoignició), poden generar un foc de manera espontània. Això pot ocórrer si els excrements estan mal emmagatzemats i si, per exemple, el dipòsit no està correctament ventilat per evitar l’acumulació de gasos com el metà", explica Vladimir Sánchez, químic, investigador, professor i divulgador científic. "Aquest procés està molt relacionat amb la temperatura, així que és més probable que es produeixi davant d’episodis com l’onada de calor que s’està produint en aquests dies", afegeix.

Com evitar aquest fenomen

L’emmagatzemament de residus agrícoles està regulat per l’article 7 del Decret 40/2014 d’ordenació d’explotacions ramaderes. S’hi estableix que els sistemes d’emmagatzematge de fems com basses o femers han d’estar construïts amb materials que garanteixin la seva impermeabilitat (per evitar el risc de filtració i contaminació de les aigües superficials o subterrànies) i que, a més, han de disposar d’una capacitat que permeti gestionar-ho tot de manera adequada. En cas dels dipòsits situats a menys de 500 metres de superfície forestal, aquestes instal·lacions hauran de comptar amb una franja de seguretat de tres metres per evitar la ràpida propagació de les flames en cas d’incendi.

Fonts del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat expliquen que l’explotació ramadera en la qual s’ha originat l’incendi complia els requisits establerts per la normativa. Tot apunta que el seu titular hauria fet "una gestió incorrecta de les dejeccions ramaderes que, sumat a unes condicions meteorològiques extraordinàries, van originar l’incendi".

La conselleria confirma que el cos d’Agents Rurals, per la seva part, "aixecarà una acta administrativa per a una possible gestió deficient de les dejeccions ramaderes que s’adreçarà al departament d’Agricultura perquè determini si efectivament hi va haver una mala gestió”. D’altra banda, “s’incorporaran diligències penals als jutjats a raó de l’incendi forestal provocat per aquesta gestió de dejeccions i ja serà el jutge o fiscalia que determini si existeix una negligència i si aquesta suposada deficient gestió de les dejeccions ha provocat l’incendi forestal".