Apunt
La Sagrada Família
El que va de diumenge a dimecres, pel que fa al FC Barcelona, suma un president reelegit, un candidat molt perdedor, una maneta endossada al Sevilla que va passar de llarg i set gols, set, que va endossar la generació del 2007 més els veterans de guerra al Newcastle. Una barbaritat en una competició, la Champions League, que en els vuitens de final ens ha deixat resultats voluminosos i molt poc habituals. Amb l’ai permanent al cor, el Barça sembla sumar valor a Europa alhora que consolida una Lliga que per a molts –entre els quals em compto– ja està pràcticament guanyada.
La quitxalla ens té el cor robat des que Flick, primer per necessitat i després per virtut, va actuar gairebé més com a pare que com a entrenador. Ensenyar, formar, recol·locar i, sobretot, treballar les ments i les ànimes d’aquests menors d’edat per suportar la pressió, posar-se de vegades l’equip a l’esquena i enfrontar-se contra els grans del continent té molt mèrit. "Som una família". Ho asseguren els petits i la gent gran i fa la sensació que és així. I el prestidigitador és un entrenador de 61 anys que ja ha anunciat que aquest serà el seu últim ball com a tècnic perquè ja té ganes de passar més de tres setmanes a l’any a Formentera i disfrutar dels nets. Que s’ho ha guanyat ho puc firmar ja. No així Joan Laporta, que no imagina el dia després de l’alemany perquè, com ell, viurà el present a la màxima intensitat. Amb els 60 també ja complerts i sabent que aquesta serà la seva última etapa com a president, la disfrutarà com només ell sap i envoltat de la seva altra família.
Aquestes eleccions, més enllà dels macarrons i els passos prohibits a la sala Luz de Gas, ha posat sobre la taula el nucli dur del mandatari culer. D’absoluta confiança i professionalitat qüestionable, els Alejandro Echevarría i altres ja no són a l’ombra. Si la família és la que un escull, aquest últim va passar de ser cunyat oficial a ex entregat a la causa sense càrrec conegut i amb fites per conèixer. Una benedicció, segons Laporta. Un càstig diví per a molts dels que callen i atorguen.
