El pla espanyol contra la crisi climàtica supera el seu primer examen a Brussel·les

L’esborrany del pla nacional d’energia i clima per al període 2021-2030, que Espanya va remetre al febrer a la Comissió Europea, va per bon camí i és un dels ambiciosos de tota la UE tot i que el Govern de Pedro Sánchez hauràd’especificar, aclarir i detallar encara més les mesures que té previstes posar en marxa per complir els objectius que s’ha fixat en la lluita contra el canvi climàtic. Igual com la resta d’estats membres, les autoritats espanyoles tenen fins a finals d’any per remetre una versió definitiva del pla i respondre a les recomanacions de Brussel·les.

Al conèixer el resultat de l’avaluació, fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica, la van qualificar de "molt positiva".  "Les recomanacions de la Comissió no exigeixen canviar res quantitatiu; en alguns casos, impliquen millores de detall, i en d’altres, l’ampliació del desenvolupament d’algunes mesures que serviran per assentar els objectius del pla", van afegir.

Es tracta de la primera vegada que els governs europeus envien projectes integrats per complir l’acord climàtic de París i assolir els objectius promesos: una reducció del 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, elevar al 32% el pes de les energies renovables, garantir una eficiència energètica del 32,5% i un percentatge d’interconnexions energètiques del 15%. 

El balanç global deixa un gust una mica agredolç de nivell europeu. Segons Brussel·les, les contribucions previstes “són insuficients” tant en matèria de renovables com d’eficiència energètica i els governs hauran de respondre amb “un grau més elevat d’ambició col·lectiva” d’aquí a finals d’any si volen assolir la meta fixada. Per exemple, en l’àmbit de les renovables, i amb els plans actuals, els Vint-i-vuit només arribaran a una forquilla d’entre el 30,4 i el 31,9%, per sota lleugerament del 32% acordat, i aquesta bretxa serà encara més gran en el cas de l’eficiència energètica. 

Elogis a Espanya

No obstant, no tots els països reben un toc d’atenció de Brussel·les. L’informe elogia “les ambicioses contribucions” presentades per Dinamarca, Estònia, Lituània, Portugal i Espanya en matèria de renovables, i lesd’Itàlia, Luxemburg, Espanya, França i Holanda en matèria d’estalvi energètic. El pla espanyol, per exemple, aspira a elevar el percentatge d’energia primària renovable al 42% el 2030 i a reduir el consum energètic en un 39,6%. A més, Brussel·les també qualifica d’“ambiciós” l’objectiu espanyol de reduir la dependència energètica del 74% al 59%.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Malgrat aquest balanç, Brussel·les apressa el ministeri que dirigeix Teresa Ribera a enviar abans de finals d’any més detalls i informació sobre les polítiques i mesures que pensa aplicar el Govern per aconseguir aquests objectius. A més, la Comissió també demana que enumeri totes les subvencions energètiques, en particular als combustibles fòssils, i els seus plans per a la seva progressiva eliminació, i que abordi les repercussions que tindrà a les regions mineres l’abandonament del carbó, que Espanya s’ha compromès a erradicar per al 2030, el mateix any que Dinamarca, Holanda, Finlàndia i Portugal. El 2025 ho faran Irlanda i Itàlia, i el 2022, França.

Menys positiu és el balanç quant a interconnexions d’electricitat, un element clau per integrar la península ibèrica en la unió de l’energia. El nivell d’interconnexions actual se situa entorn del 6%, molt per sota del 15% d’objectiu fixat per al 2030, tot i que el projecte de cable elèctric submarí a través del Golf de Biscaia duplicarà la capacitat d’interconnexió entre Espanya i França. En aquest sentit, Brussel·les recomana “intensificar” la cooperació regional amb París i Lisboa.