Anar al contingut

La meitat de les persones trans retarda les seves cites mèdiques per evitar ser discriminades

Tenen por que no se'ls anomeni pel seu nom 'sentit' o que es visibilitzi la seva identitat sexual

La federació LGTBI reclama que no sigui necessari un informe psiquiàtric per al canvi registral de gènere

Patricia Martín

La meitat de les persones trans retarda les seves cites mèdiques per evitar ser discriminades

ALBERT BERTRAN

La meitat de les persones transsexuals anul·la o retarda les seves cites mèdiques per evitar sentir-se discriminades en la consulta, segons un enquesta feta per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) i Metges del Món. La mostra de persones que han contestat al qüestionari ‘online’ és petita però heterogènia i ratifica el que ja havien conclòs altres investigacions: que el “sistema públic de salut no ha incorporat la diversitat i continua abordant la transsexualitat des d’una perspectiva binària, d’home o dona, o estereotipada, cosa que fa que molts no acudeixin a les consultes perquè senten que no s’entenen les seves necessitats”, va recalcar la psicòloga Inmaculada Amador, responsable de l’àrea a Metges del Món.

Segons l’enquesta, el 20% anul·la les seves cites mèdiques per por que no se’ls anomeni pel seu nom ‘sentit’ (el que representa la seva identitat i no el que apareix als documents oficials), el 16% per evitar que se’ls falti el respecte i el 14% per la por de visibilitzar-se com a persones trans. De fet, gairebé el 30% de les persones enquestades ja no van al metge mai o gairebé mai, ja que senten que no estan ben ateses per la falta de formació del personal sanitari i, en general, reben un tracte que les fa sentir-se incòmodes. Així mateix, gairebé el 70% dels participants en l’estudi han assenyalat que mai han parlat sobre la seva salut sexual o la prevenció de malalties de transmissió per aquesta via amb el personal sanitari.

La campanya

Davant d’aquesta problemàtica, els dos col·lectius han dissenyat la campanya ‘Manual d’instruccions’, que intenta sensibilitzar i formar el personal mèdic a través de diversos vídeos en els quals es representen les situacions discriminatòries més habituals que pateixen els transsexuals als centres de salut, amb unes senzilles pautes sobre com resoldre-les.  

En la campanya hi participa la Victoria, una transsexual hondurenya que en la presentació va explicar que, en multitud d’ocasions, ha demanat al personal sanitari que l’anomenin així i no Víctor, el nom que apareix a la seva targeta sanitària, però “mai” ha tingut èxit. Això provoca que senti "vergonya" al veure com "xiuxiuegen" els altres a la sala d’espera quan una dona i no Víctor és qui contesta a la crida.

Dret d’autodeterminació

La Federació LGTB reclama, a més, que es modifiqui la llei estatal que exigeix un diagnòstic mèdic de disfòria de gènere per poder fer un canvi registral de gènere, així com haver seguit durant dos anys de tractament hormonal, ser espanyol i major d’edat.

El col·lectiu exigeix que es reconegui el “dret d’autodeterminació de gènere”, és a dir, que se’ls permeti fer el canvi registral amb una simple petició, “sense un diagnòstic psiquiàtric que digui qui ets” i sense sotmetre’s a tractament. Segons va explicar el secretari d’organització, Loren González, hi ha persones trans que, o bé no poden per motius de salut, o bé no es volen hormonar però sí que els agradaria accedir al canvi registral i no poden.