Els dermatòlegs alerten del risc de les laques d'ungles permanents i les pestanyes postisses

Els dermatòlegs han demanat aquest divendres la regulació dels acrilats inclosos en els productes estètics i sanitaris, com els que s’utilitzen a les laques d’ungles de llarga durada i a la goma d’enganxar de pestanyes postisses, ja que tenen risc de sensibilització. De fet, han causat un augment de les dermatitis de contacte.

Els dermatòlegs espanyols, reunits a Barcelona en el Congrés Nacional de Dermatologia i Venereologia, han fet una crida a les autoritats perquè regulin els acrilats presents als esmalts d’ungles i gomes d’enganxar estètiques.

Els metges han avisat que la manicura semipermanent de llarga durada, les pestanyes postisses o les extensions, que s’han posat de moda, i la comercialització d’equips domèstics, han provocat un augment de les dermatitis al·lèrgiques per contacte tant en àmbits professionals com no professionals. 

“El mal ús de cosmètics que contenen acrilats i pensar que no repercuteix en la salut està incrementant els casos de dermatitis per contacte, no només en professionals, sinó també en usuaris no formats”, ha explicat Tatiana Sanz, membre del Grup de Dermatitis de Contacte i Al·lèrgia Cutània a l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV).

Reacció creuada

“Per això –ha afegit– cal formar, informar i regular l’ús d’aquests productes com ja s’ha fet amb les tiazolinones, que són conservants en cosmètics habituals com tovalloletes netejadores, cremes o productes d’higiene i neteja”.

Segons els dermatòlegs, el perill més gran dels acrilats és que tenen una reacció creuada entre ells, ja que una sensibilització puntual a un al·lergogen concret pot associar-se a altres acrilats i repercutir en la vida futura del pacient. 

Els metges han posat com a exemple la sensibilització a la goma d’enganxar de les pestanyes postisses, que pot provocar al·lèrgies a altres productes com les gomes d’enganxar quirúrgiques, els adhesius mèdics o els ciments utilitzats en odontologia i traumatologia.

“Els acrilats són materials que s’han de saber utilitzar , i cal reservar-los per a un final justificat”, ha comentat la dermatòloga María Elena Gatica.

A més, segons Gatica, una altra de les dificultats que presenten aquests al·lergogens és que la localització de la dermatitis no sempre apareix en la zona on s’ha aplicat l’acrilat.

Això passa perquè les substàncies que generen reacció es poden traslladar a través de les mans o per via aerotrasportada a altres parts del cos.

Reclamen una normativa

En aquest sentit, Sanz ha destacat: “Quan detectem sensibilització a un al·lergogen iniciem una investigació per detectar la font de sensibilització i els productes que puguin contenir-lo. Identificar-lo ens permet informar al pacient perquè eviti el contacte amb aquest al·lergogen i els associats per reacció creuada. És l’única manera de prevenir nous brots de dermatitis per contacte”. 

La dermatòloga María Antonia Pastor s’ha queixat que “ni els productes sanitaris més bàsics, com un embenat, ni els dispositius més sofisticats, com les bombes d’insulina, revelen els seus components en l’etiquetatge, a diferència delsproductes cosmètics, que estan obligats a declarar-los”. 

“Això dificulta molt estudiar la dermatitis de contacte, identificar l’al·lergogen responsable i escollir productes sanitaris alternatius”, ha afegit. 

Notícies relacionades

Crim brutal a Sentmenat: «Discutien molt, ell era molt masclista i ella s’havia cansat de mantenir-lo»

Cop a una banda que robava DNIs, es disfressava com les víctimes i els retirava diners del banc

Davant d’aquestes dificultats, les doctores consideren que “hauria d’existir una normativa que obligués els fabricants de productes sanitaris i dispositius mèdics a declarar cada un dels components que contenen i a col·laborar en l’estudi dels problemes de salut que causen". 

“D’aquesta manera deixarem d’assumir que la dermatitis només és irritativa i reconeixerem que hi ha un problema real”, han conclòs.