Jaén, Alacant i Alcalá de Henares, les ciutats més brutes, segons els seus veïns

Ara que s’acosten les eleccions municipals (el 26 de maig), potser una de les qüestions que tinguin en compte els votants a l’hora de dipositar la papereta és la neteja de les seves ciutats. A Madrid, de fet, és motiu de xoc polític des de fa temps. Per tenir una perspectiva global i que els ciutadans tinguin elements de judici, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va publicar aquest dijous el seu estudi quadriennal estudisobre neteja a les ciutats i la conclusió és que, en termes generals, el nivell d’excrements, pintades i brutícia ha empitjorat en l’última legislatura.

De fet, dels 60 municipis avaluats, 39 han empitjorat la seva nota i la valoració mitjana ha baixat d’un 55 a un 53 sobre 100. Cosa que significa, segons la portaveu de l’organització de consumidors, Ileana Izverniceanu, que la recuperació econòmica “no ha arribat a la neteja de les ciutats”. De manera general, l’apreciació sobre la pulcritud urbana està igual que fa 24 anys, quan l’OCU va llançar el seu primer estudi.

I això que hi ha exemples que les coses es poden fer bé. Vigo, per exemple, que estava al grup de cua, ara ocupa el tercer lloc del rànquing. Per davant està Oviedo, que sempre ha estat al capdavant, i Bilbao, que també ha remuntat en els últims anys. Al contrari, al final de la taula i amb l’etiqueta de ciutats més brutes se situen Conca, Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid), Alacant i Jaén.

Barcelona i Madrid

Barcelona, amb un 51 sobre 100,aprovaper la mínima, malgrat que és l’administració local que més pressupost dedica per habitant a l’any, 106 euros. Els seus ciutadans només donen el seu vistiplau a l’estat dels parcs, però desaproven la neteja als carrers i els nivellsd’excrements, pintades i contaminació, entre altres aspectes. Els motius que l’alta inversió no doni resultats són variats, segons Javier Arraz, responsable de l’estudi, però entre ells podria es destacar l’alta pressió turística i el fet que netejar les platges resulti car, i és una despesa que no han d’afrontar altres ciutats com Madrid.

De fet, la capital d’Espanya, que només inverteix 65 euros per habitant i any, suspèn clamorosament, amb un 39 sobre 100. Això sí, ha millorat tres punts en els últims quatre anys, malgrat que la brutícia a Madrid és una de les armes electorals preferida del PP per atacar l’alcaldessa, Manuela Carmena.

¿Neteja o civisme?

Notícies relacionades

María Ortiz pren possessió com a directora general de Prensa Ibérica a Extremadura

Catalunya tindrà sis nous radars autònoms per a les carreteres amb més accidents de trànsit

Però, podem preguntar-nos, ¿què influeix més en els resultats, la despesa i la gestió de la neteja o el civisme dels ciutadans? Doncs l’estudi, elaborat amb la resposta de 5.260 socis de l’OCU i les dades proporcionades per 44 ajuntaments (16 van declinar participar-hi) fa bo el refrany de ‘no és més net el que més neteja, sinó el que menys embruta’. De fet, com demostra el cas de Barcelona i el d’altres ciutats, cap pressupost no és garantia de més satisfacció. Tampoc hi ha correlació entre el model de gestió pública o privada i els resultats. Tot i que, això sí, la neteja per part d’empreses subcontractades és més cara, 64 euros per habitant, davant els 48 euros que gasten els ajuntaments que efectuen el treball per si mateixos.

Les ciutats més fredes i amb més precipitacions, en termes generals, obtenen millor puntuació, tret d’excepcions com les de la Corunya i Lugo. Finalment, les multes tampoc semblen ser garantia d’èxit, ja que Huelva en va imposar 600 per la no recollida d’excrements el 2018 i es troba entre les pitjors puntuades. Per això, l’OCU conclou que les administracions tenen deures per davant però també els ciutadans perquè les ciutats lluin més polides.