Carta oberta als candidats a la presidència del Govern

Estimats candidats,

Suposo que deveu estar en uns dies frenètics. Les campanyes electorals deuen ser esgotadores per als qui les protagonitzeu. També per als qui les presenciem, no creieu. Si m’atreveixo a escriure-us és perquè us vull traslladar una informació que algú que aspiri a governar ha de conèixer i tenir en compte: la societat que aspireu a conquerir vol que us ocupeu de la pobresa infantil. 

Segons els resultats de l’enquesta que Save the Children acaba de publicar, i que ha fet en col·laboració amb 40dB, el 84% de la ciutadania creu que la pobresa infantil és un problema important. ¿Diríeu que en els vostres discursos i en els vostres programes es reflecteix aquesta gran preocupació per la pobresa infantil? No només això, 8 de cada 10 persones pensen que la pobresa infantil hauria de ser una prioritat per al futur Govern. Sigui quina sigui la coalició o el partit que governi durant la següent legislatura hauria de tenir molt present que la ciutadania li està fent un encàrrec. Us està fent un encàrrec. 

Els resultats demostren que no només hi ha una enorme sensibilitat amb aquest problema, sinó que també hi ha compromís: el 57% de les persones enquestades es declaren disposades a pagar més impostos si anessin destinats a la lluita contra la pobresa infantil. 

I això és perfectament comprensible quan veiem que una part de la ciutadania ha hagut de renunciar o ha enfrontat dificultats importants per a, per exemple, portar als seus fills al dentista o a l’oculista (18 i 12%), finançar el menjador escolar (16,4%), fer activitats extraescolars (24,8%), pagar el reforç educatiu o l’atenció psicopedagògica que els seus fills han necessitat (16,3%) o pagar les vacances (40,2%). 

Crec que és important que sapigueu que, a més, el 73% de la població pensa que sortir de la pobresa no depèn només de l’esforç individual i, per tant, és imprescindible la intervenció de l’Estat i/o la comunitat autònoma. No obstant, tots dos suspenen en la valoració que fan els ciutadans de les polítiques públiques posades en marxa, amb un 3 de mitjana. 

La ciutadania mostra una enorme preocupació per la pobresa infantil, i té tot el sentit del món. Sabem que la pobresa infantil és un dels grans reptes en el conjunt de l’Estat. Espanya és el tercer país amb la taxa de pobresa més alta a Europa, després de Bulgària i Romania, i el que menys capacitat té per reduir la pobresa infantil. Hem mantingut, també en les èpoques de creixement econòmic, unes taxes de pobresa infantil sorprenentment altes. Des que mesurem aquest indicador, la taxa de pobresa infantil més baixa que hem registrat va ser l’any 2004, amb un 25% de nens i nenes en risc de pobresa. El nostre èxit més gran és haver aconseguit, fa 15 anys, que només un de cada quatre menors de 18 anys estigui en risc de pobresa; molt millor, sens dubte, que el màxim històric el 2014, en el qual un 30% de nens i nenes es van trobar en risc de pobresa.

Notícies relacionades

La Generalitat reitera que no hi ha «cap indici» que el brot de pesta porcina sortís d’un laboratori

Catalunya reactiva els seus plans davant inundacions davant les intenses pluges previstes per a aquest divendres i dissabte

En aquest moment, 2,2 milions de nens i nenes viuen i creixen en pobresa. I per a la major part de la societat, aquesta és una situació inacceptable, i davant de la qual es demana l’acció contundent de l’Estat. Hi ha polítiques que compten amb un alt nivell de recolzament com, per exemple, la universalització de les escoles infantils de 0 a 3 anys, amb un 90%, o la millora en l’atenció de la salut visual i bucodental (89,2%). L’augment de la prestació per fill a càrrec compta amb un 77,5% de recolzament. A més, un 23,5% de la població creu que hauria de ser de 100 euros mensuals i un 37,4% que hauria de ser més de 100 euros mensuals.

Ja ho veieu. És un tema que importa a gran part de la població. Els ciutadans estan disposats a pagar més impostos per aconseguir acabar amb aquest problema. La societat valora i recolza algunes polítiques concretes, moltes de les quals no apareixen en els vostres programes. Escolteu el que us diuen els ciutadans. Ara, estimats candidats, la pilota és a la vostra teulada.