Investigat un policia de Montornès per assetjar una subordinada

"Que es gastin els diners amb advocats, jo en dos anys em jubilo i ja no em poden fer res". La frase, atribuïda al sergent en funcions, en el moment dels fets, de la Policia Local de Montornès del Vallès, F. J. M., situa el to d’un conflicte que s’arrossega des de fa set anys dins del cos. Una caporal va presentar el 2024 una querella contra aquest comandament per un presumpte assetjament laboral continuat i per presumptament protagonitzar episodis de contingut sexual. Un jutge de Granollers va arxivar el cas al considerar que aquests comentaris simplement era "desafortunats", però ara l’Audiència de Barcelona considera que aquesta decisió va ser "prematura" i que hi ha indicis de delicte, ordenant que es reobri el procés judicial per impulsar la investigació.

La resolució per a la reobertura del cas, a la qual ha accedit EL PERIÓDICO, és contundent: "En aquest cas hi ha indicis que, almenys, s’haurien produït actes atemptatoris contra la integritat moral, l’abast del qual no podem minimitzar", i remarca: "Amb caràcter general, actuacions de caràcter sexista i misogin no s’han de tolerar". Els magistrats apunten que els actes relatats es podrien haver produït en una "relació funcionarial i jerarquitzada" com és un cos policial. Aquest diari ha contactat amb l’Ajuntament de Montornès, que ha declinat fer declaracions sobre el cas a l’estar judicialitzat. Aquesta mateixa posició ha assumit el policia investigat davant la trucada d’aquest diari.

El cas es remunta al 2019 i des d’aleshores ha derivat en expedients disciplinaris, sancions, canvis de torn, advertències sobre l’assignació d’hores extra i diverses actuacions administratives i judicials. No només va acudir la caportada davant la Justícia, sinó també una altra agent, que ha presentat un recurs contenciós administratiu contra la decisió d’expedientar-la. Són les úniques dues dones de la plantilla de la Policia Local. El cas ha arribat a l’Ajuntament de Montornès, on ha sigut objecte de debat en diferents plens municipals; a la Síndica de Greuges de Catalunya, que va obrir una actuació d’ofici per instar el consistori a actualitzar el protocol de violències masclistes; i a altes instàncies de la seguretat a Catalunya.

Notícies relacionades

Adif prepara la demolició imminent de l’estació centenària de la Sagrera

El control dels semàfors amb IA podria reduir la durada dels desplaçaments

D’acord amb la informació obtinguda per aquest diari, va ser el 2019 quan van començar a repetir-se presumptes comentaris despectius, humiliacions i intimidacions atribuïdes al sergent en funcions. Entre les expressions recollides en la querella firmada per l’advocat Iván Bayo figuren frases com: "Tu, sent una tia, que aprovis l’examen ho tens tot fet, perquè sí o sí volen una tia cap" o, davant la petició d’un arxivador: "Què, ¿per quan voleu l’armari, per guardar l’escombra i el pal de fregar?". En presència de quatre agents més va arribar a afegir: "Aquestes tenen un armari per guardar les seves eines de treball policial, com els seus mocs, escombres o cubs de fregar".

La documentació dibuixa una dinàmica prolongada en el temps, amb comentaris recurrents i qüestionament constant de la posició professional de les dues úniques dones del cos. Aquesta actuació no es limita a episodis aïllats, sinó que la documentació dibuixa una dinàmica prolongada en el temps, amb comentaris recurrents, descrèdit en públic i qüestionament constant de la posició professional de les dues úniques dones del cos, en el moment dels fets. A aquest context s’afegeixen suposades amenaces relacionades amb l’assignació d’hores extraordinàries i canvis de torn concrets que, segons la informació recopilada per aquest diari, van ser utilitzats com a suposats element de pressió. Un exemple: sempre segons la querella, el comandament va etzibar: "La (nom) s’escapa que la suspengui perquè és un ajuntament progre i feminista; si no, no s’escapa [...]. Aquesta s’ha escapat perquè volien una tia. Si no, me la fundo".I incorpora episodis de contingut sexual. Entre altres, un en què el sergent va afirmar, davant d’altres agents, que a una de les policies l’"encastarien contra la paret". Aquest clima va coincidir amb baixes mèdiques prolongades per ansietat i estrès. La querella relata que la caporal va ser víctima d’un "continu fustigació", acompanyat d’"actes hostils i humiliants" per part del sergent i "amb l’aquiescència, autorització i, en ocasions, participació d’un segon querellat, el cap de la Policia Local".