Urbanisme
Adif prepara la demolició imminent de l’estació centenària de la Sagrera
Les protestes d’entitats que defensen el patrimoni no aconsegueixen parar el procés i el gestor ferroviari buida el pàrquing i tanca el perímetre per procedir a la demolició. L’Associació de Veïns no vol més retards en la transformació del barri.
La Generalitat indica que la protecció d’estacions de tren correspon a l’Estat
L’antiga estació centenària de la Sagrera es convertirà ben aviat en una muntanya de runa. Sentenciada pel pla urbanístic de tot l’entorn de la nova estació d’alta velocitat, ara s’estan portant a terme els treballs previs per demolir-la.
Una grua de la Guardia Urbana es va encarregar ahir d’emportar-se els vehicles aparcats just davant de l’edifici, després que dilluns passat una indicació informés de la prohibició d’estacionar al recinte a partir de dimecres. Un cop desallotjats els cotxes, es va tancar tot el perímetre com a mesura de precaució perquè la runa no salti més enllà de la barrera de seguretat.
Els operaris també van treballar en l’extracció de les restes de fibrociment de l’interior de l’antiga construcció. Els treballadors d’Adif que ocupaven les dependències, des d’on es dirigien les obres de la Sagrera, ja van abandonar l’edifici al desembre, pocs dies abans de Nadal. Llavors es va procedir al buidatge i a tapiar la porta i les finestres de la planta baixa. Però en els últims dies s’hi ha tornat a entrar, també per extreure els vidres de les finestres, un altre dels passos previs i necessaris abans de la demolició.
Centre de paqueteria
Bona part dels veïns del barri saben que es tracta de les últimes hores de l’edifici de l’estació. Així ho constaten al passar per davant, quan la contemplen amb més atenció a l’habitual, com per acomiadar-se’n. Ha format part del seu paisatge durant més d’un segle. L’edifici es va alçar entre el 1918 i el 1922 al carrer Baixada de la Sagrera per convertir-se en el centre de recepció i emissió de la petita paqueteria de Barcelona, que viatjava llavors amb tren. El 1990 es va posar fi a aquesta activitat, i en els últims anys allotjava les oficines d’Adif.
Antigament els paquets que arribaven a Barcelona es descarregaven a les andanes de les estacions de la ciutat. Fins que es va construir aquesta estació per centralitzar tota la paqueteria, amb una vintena de vies i l’edifici en el qual es classificaven els enviaments que entraven i sortien per ser distribuïts "Gràcies a la seva ubicació en aquest punt de la ciutat, avui pot elevar-se la gran estació de la Sagrera", remarca Joan Carles Salmeron, el director del centre d’estudis del transport CET Términus, que lamenta que no es mantingui l’edifici històric.
Les entitats en defensa del patrimoni ferroviari s’han mobilitzat en les últimes setmanes per intentar evitar la demolició. L’associació Promoció del Transport Públic (PTP) i CET Términus indiquen que altres de similars s’han conservat, com l’antiga estació de Saragossa-Delicias i la d’Atocha, que allotgen avui centres de control d’Adif. També la centenària Estació del Nord de València s’ha transformat en un centre de treball de la responsable de la infraestructura. Els historiadors i les entitats han alertat d’una pèrdua "irreparable" per la demolició d’estacions de tren centenàries a Catalunya i remarquen que la de la Sagrera "ha de ser l’última".
Precisament, aquest edifici figura des del 2015 a l’Inventari de Béns Ferroviaris d’Interès Històric, que s’elabora per encàrrec de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, sota la supervisió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Mnactec).
El Departament de Cultura de la Generalitat ha indicat a EL PERIÓDICO que ha rebut "sol·licituds de protecció d’estacions de tren com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), però ja que són propietat d’Adif i a més són immobles adscrits al servei públic, la competència per a la seva protecció com a BCIN correspon a l’administració de l’Estat i no al Departament de Cultura". Malgrat això, destaca que el Mnactec, adscrit a Cultura, ha liderat la catalogació de diversos elements. Tots ells són trens antics, mentre que no s’ha protegit amb aquesta catalogació cap estació, com reclamen els experts en patrimoni ferroviari.
Núvol de pols permanent
Notícies relacionadesNo obstant, l’Associació de Veïns de la Sagrera no ha defensat la conservació de l’edifici. "Al barri fa 30 anys que estem amb el procés de transformació de la Sagrera. Ja fa dues dècades ens van dir que era més car rehabilitar l’edifici que enderrocar-lo", explica el portaveu de l’entitat, Oleguer Méndez. "Ara no estem disposats a admetre que hi hagi més retards. Estem molt cansats, vivim de manera permanent sota un núvol de pols, havent d’aguantar aquestes obres", assenyala.
Els veïns han ambicionat un projecte que eliminés el desnivell que presenta la zona per habilitar-hi un parc. "El nou carrer Jordi Sabaté i Pi que es construirà quedarà a un nivell superior a l’antiga estació, i mantenir-la suposaria convertir el parc en un terraplè inclinat a 45 graus. Després de 110 anys amb la fossa ferroviària, ens mereixem alguna cosa millor", afirma Méndez. Per a tot l’entorn, el pla urbanístic que ha traçat Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV) projecta 11.000 pisos, que suposaran l’arribada de 40.000 nous veïns al barri.
