Anar al contingut

Tendències alimentàries

El calçot tanca la temporada amb rècord de vendes

Mercabarna ven 15 milions de calçots, la xifra més alta de la seva història

L'exportació a altres països europeus no deixa d'augmentar

Óscar Hernández

El calçot tanca la temporada amb rècord de vendes

RICARD CUGAT

Una Setmana Santa tardana, caps de setmana hivernals i de primavera amb bon temps i una tradició en auge que desperta curiositat en altres països, han aconseguit que aquest any la venda de calçots a Mercabarna hagi batut tots els rècords. Aquesta temporada, que es va iniciar el novembre passat i finalitza aquesta setmana, s’han venut 15 milions d’unitats només al gran mercat barceloní, la xifra més alta des que es comptabilitza la seva venda.

A l’extraordinari rècord assolit per aquestes cebes dolces calçades amb terra, tècnica que provoca el seu creixement allargat, s’hi suma la cada cop més gran exportació de molts dels quilos que, procedents de les comarques de Tarragona majoritàriament, passen per Barcelona per ser facturats al Regne Unit, França, Bèlgica i Alemanya.

Segons l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província (AGEM), "per primera vegada s’arribarà aquesta temporada als 15 milions de calçots comercialitzats, superant la temporada passada, que, amb 14,3 milions, ja va ser molt bona". "A una bona producció en quantitat, malgrat les pluges de tardor que van amenaçar la campanya, s’hi ha afegit el bon temps de l’hivern i la primavera, que ha animat les calçotades en cases i restaurants. I és que aquesta temporada el calçot ha sigut gairebé una autèntica obsessió", afirma l’associació dels venedors de fruites i verdures.

"Ja fa anys que comercialitzant calçots, però a partir del 2016 hi va haver un ‘boom’ que ha sigut progressiu i ha anat ‘in crescendo’, però l’èxit d’aquest any és una cosa que no esperàvem", explica Eva Cano, majorista de fruites i verdures responsable, amb la seva germana Sonia, de l’empresa Maleubre Cano. "És una moda de temporada que està molt consolidada, però és que, a més, ha augmentat molt l’exportació a Alemanya, Bèlgica, França  i el Regne Unit", afegeix.  

Les exportacions de calçots des de Mercabarna han augmentat aquest any un 10% i s’espera que la temporada acabi amb una exportació, des de Barcelona, d’entre el 20% i el 22% de tot el producte venut. "També amb les exportacions hem superat totes les previsions. Ja esperàvem aquesta tendència ascendent, però no imaginàvem duplicar les expectatives", confessa Cano.

Una ‘delikatessen’ a Londres

Quim Pastor, comissionista de Mercabarna, que adquireix fruites i verdures per a l’empresa londinenca Natoora, assegura que l’èxit de la ceba catalana a Londres es deu al fet que "és un producte molt gurmet al tractar-se per a ells d’una ceba dolça i rara". Confessa que un dia els responsables de la multinacional Natoora, que ven els seus productes al Regne Unit, França i Nova York, van venir a conèixer el mercat barceloní i ell els va convidar a casa de la seva mare, a Castelldefels, on va organitzar per a ells una calçotada a l’aire lliure.

"Realment van entendre el que és una calçotada i els va agradar tant que ara cada any ells n’organitzen una a Londres per als empleats de l’empresa", afegeix Pastor, que revela quins problemes té l’exportació. "És un producte molt delicat. Durant el transport l’afecta per exemple si plou, per la humitat. Tampoc es pot plastificar, perquè la fulla s’ha de mantenir perfecta". La majoria d’aquests calçots exportats acaben en botigues de verdures d’alta gamma i en restaurants, on se serveixen i preparen de múltiples formes.

Un dels secrets que sustenta l’exportació, malgrat la fragilitat d’aquest producte, és l’elevat benefici econòmic. El mateix calçot que es ven a Mercabarna per uns 15 cèntims la unitat, al mercat de Londres puja fins a un euro, set vegades més. "A més, allà es venen per unitats, no en grapats com aquí", apunta Pastor, la qual cosa dona una idea del tractament de ‘delikatessen’ que li dona el mercat anglès.

Al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna hi ha mig centenar de majoristes especialitzats en la venda de la ceba catalana.  Del total de calçots que venen, la immensa majoria, uns 10 milions, procedeixen de les comarques de Tarragona, si bé també cada vegada és més gran la producció al Baix Llobregat. Els agricultors de Valls (Alt Camp) destinen a Mercabarna la meitat de la seva producció.

Els restaurants que organitzen menús de calçotada en són també lògicament els grans consumidors. De fet, la majoria han omplert gairebé tots els caps de setmana d’una temporada que també qualifiquen d’excel·lent. "És una tradició que no falla, i aquest any hem tingut la nostra clientela fixa que es va renovant amb els fills d’aquells que ja venien quan el 1974 vam obrir el restaurant", explica Roc Aneas, director de Casa Fèlix, un dels establiments més tradicionals de Valls.

L’origen del nom i altres curiositats


La denominació calçot té el seu origen en el sistema de cultiu: la ceba es calça amb terra perquè adquireixi aquesta forma allargada tan característica. Segons la denominació d’origen, la tija blanca del calçot ha de fer entre 15 i 25 centímetres de llarg i tenir un diàmetre d’entre 1,7 i 2,5 centímetres.

Els calçots es rosteixen en graelles sobre sarments cremant. Després, es conserven en papers de diari fins a servir-los a la taula en una teula. Per ingerir-lo, el comensal estira la capa exterior i cremada agafant-la per les fulles i es menja la dolça part blanca. La salsa de romesco és l’acompanyament obligat. Tampoc pot faltar el ritual d’embrutar-se les mans i la boca, fins al punt d’haver d’utilitzar un pitet. El menú, que sol costar en un restaurant entre 30 i 35 euros, es compon a més, de carn a la brasa, mongetes i crema catalana.

Tot i que depèn del clima, la temporada forta del calçot es desenvolupa des de finals d’any fins al març. Quan aquest període s’allarga, com ara, les altes temperatures provoquen que al mig del calçot sorgeixi una espiga dura que brota cap a l’exterior pel centre dels fulls. Aquest filament gruixut i rígid provoca que sigui menys apetitós. L’estacionalitat del calçot és part del seu encant, sobretot en uns temps en què, gràcies al transport i la tecnologia, ja es pot menjar gairebé qualsevol fruita o verdura en qualsevol època de l’any.