El fracàs de l'educació pública aboca milions de sud-africans negres a la pobresa

Durant dècades, els sud-africans negres van rebre del govern una educació de segona, que els privava de rebre formació adequada en Ciències, Matemàtiques i altres matèries clau per trobar llocs de feina ben pagats i sortir de la pobresa. El govern de l’'apartheid’ els condemnava així a continuar sent la mà d’obra barata de la qual s’aprofitava la Sud-àfrica blanca, i preservava un sistema de segregació racial en què la principal funció dels negres era servir els seus amos.

Aquesta situació hauria d’haver canviat el 1994, quan el Congrés Nacional Africà (CNA) de Nelson Mandela va començar a governar Sud-àfrica. El CNA va posar fi a la discriminació, va declarar gratuïta l’educació bàsica i ha invertit ingents quantitats de diners per pagar més mestres i professors i condicionar i construir escoles i instituts. No obstant, un quart de segle després, el pèssim estat de l’educació a les zones on viuen la major part de sud-africans negres és un dels principals factors per explicar les tremendes desigualtats socials i racials al país austral.

Segons un informe del Banc Mundial, Sud-àfrica és el país del món amb més índexs de desigualtat social. Dades oficials mostren que aquesta desigualtat coincideix amb la divisió racial que va promoure l’'apartheid’. Els sud-africans blancs, que representen el 8% de la població, guanyen de mitjana cinc vegades més que els seus compatriotes negres, que suposen el 80% del total de sud-africans.

Pública versus privada

Un estudi encarregat pel Fons Monetari Internacional (FMI) revela que “el 75-80% dels alumnes” no tenen diners per buscar alternatives i es veuen obligats a acudir a escoles públiques que no funcionen, obtenint mals resultats acadèmics que llasten les seves opcions en la vida laboral. Mentrestant, “el 20-25% dels alumnes, els més rics, són matriculats en escoles privades o escoles públiques que funcionen i obtenen millors resultats”.

L’informe, presentat aquesta setmana per l’FMI, aporta també una dada crucial per entendre l’impacte d’aquests números sobre les desigualtats entre sud-africans blancs i negres: “Un 80% de les escoles disfuncionals estan en els ‘townships’ [on l’’apartheid’ confinava la força treballadora negra] i les comunitats rurals”, espais tots dos d’aclaparadora majoria negra.

Contra el que es podria pensar, el problema no és d’inversions, sinó de gestió. El govern del CNA inverteix en educació tant com els països més desenvolupats del món. A les escoles públiques de les zones acabalades, de majoria blanca, les associacions de pares exerceixen sobre mestres i professors el control que no exerceix el govern, i assorteixen les necessitats dels centres amb contribucions econòmiques privades. Les coses són molt diferents a les “escoles disfuncionals”. Allà els educadors estan més mal preparats i no estan sotmesos a cap control, en part a causa de la influència dels sindicats als quals pertanyen, que s’han oposat amb èxit als tímids intents del govern de fer retre comptes als docents.

Notícies relacionades

Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava

Una recerca d'UManresa sobre ètica demostra que la intel·ligència artificial cau en les mateixes contradiccions que les persones

L’informe de l’FMI revela que un 20% dels mestres i professors sud-africans no acudeixen a fer classe els dilluns i els divendres, mentre que un 33% dels docents s’absenta de les aules en els últims dies de mes. “A les escoles predominantment negres, els mestres ensenyen una mitjana de 3,5 hores al dia”, diu l’estudi, que calcula en 6,5 hores al dia la mitjana d’hores d’ensenyament dels educadors a les escoles en què els blancs continuen sent majoria.

El resultat de tot això és que gairebé la meitat de les persones entre 25 i 34 anys no han acabat l’educació secundària a Sud-àfrica, els alumnes de la qual van quedar en últim o penúltim lloc en proves de lectura, matemàtiques i ciència realitzades amb estudiants de la seva edat de desenes de països del món.