A Sants-Montjuïc
Barcelona desencalla la construcció d’una torre de 20 plantes al costat de la plaça Espanya prevista des de 1987
L’edifici d’oficines i un altre de set pisos, pendents en dos descampats del carrer Tarragona, obtenen el vistiplau de l’Ajuntament després que el projecte de Núñez i Navarro quedés encallat en un llarg litigi judicial
La reforma incompleta de la gran avinguda anhelada per Maragall: el pla preolímpic que Barcelona reprèn
L’alcalde era Pasqual Maragall i no feia ni mig any que Barcelona havia sigut elegida seu olímpica per al 1992 quan l’Ajuntament va donar llum verda a erigir quatre grans torres entre els voltants de l’estació de Sants i els de la plaça Espanya. Pendent des de fa gairebé 40 anys, ara s’encarrila l’última d’aquelles construccions que queda per alçar.
Si bé les obres no seran imminents i no s’han concretat dates de construcció, el govern de l’alcalde Jaume Collboni ha atorgat l’aprovació inicial per permetre que la immobiliària Núñez i Navarro aixequi l’immoble de grans proporcions que falta a la via. Serà un edifici d’oficines amb fins a 20 pisos d’altura que es plantarà sobre un descampat del carrer Tarragona, situat a la cantonada de Consell de Cent. A més, la promotora edificarà un bloc més de fins a set plantes en un altre solar a la mateixa illa on es fonamentarà la torre, aquest en la confluència amb Sant Nicolau. Els nous edificis s’elevaran just davant de l’escultura ‘Dona i ocell’, al parc de Joan Miró.
Les construccions previstes des de fa gairebé quatre dècades a l’illa emmarcada pels carrers Tarragona, Sant Nicolau, Béjar i Consell de Cent es van encallar en un llarg plet als jutjats. El primer contenciós contra el pla es va interposar el 1992. Des d’aleshores, jutjats de primera instància, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem han dictat vuit sentències entre 1995 i 2019 que han empantanegat els tràmits previs a dispensar el permís per edificar.
Més d’un motiu de litigi ha frustrat les obres fins ara. Les primeres resolucions judicials van rebatre les valoracions que es van efectuar de les finques afectades pel projecte i van deixar sense efecte les indemnitzacions a una vintena d’arrendataris.
Recreació de la torre pendent que Núñez i Navarro preveu construir, al fons, i els altres nous edificis planificats al carrer Tarragona, a Barcelona. /
A posteriori, altres resolucions van dirimir una disputa entre l’Ajuntament i Núñez i Navarro, a compte de si s’havia de destinar espai o no de la parcel·la per a usos públics. La justícia va anul·lar una ordre municipal de 1994 per la qual el promotor havia de pagar una càrrega de 48,4 milions de pessetes (291.000 euros) per erigir un equipament. També va revocar l’obligació que el propietari cedís un edifici construït al solar al consistori. Al final, el pla urbanístic al qual el govern local dona ara curs i que corregeix els anteriors d’acord amb els pronunciaments judicials manté una reserva de 700 metres quadrats per a un equipament de titularitat privada, sense el deure d’entregar-se a l’administració.
Encara queden anys
El calendari de construcció és incert, si bé fonts consultades apunten que tota l’operació pot trigar una dècada a materialitzar-se. La planificació marca un termini de quatre anys d’execució des que la reparcel·lació es ratifiqui. L’Ajuntament respon que, a falta de les al·legacions per esmenar el projecte i que s’obtinguin els avals tècnics, l’obra «depèn del promotor del pla» i per ara «no té data». Núñez i Navarro ha refusat respondre a les preguntes d’EL PERIÓDICO.
De moment, no ha transcendit més que la creació d’oficines en la futura promoció. El pla urbanístic permet que un 10% de la superfície edificada sigui per a habitatges plurifamiliars. En tot cas, la promotora no ha anunciat que tingui intenció d’oferir domicilis a la zona. A part, s’admet que s’hi puguin instal·lar comerços, usos recreatius, aparcaments als soterranis i equipaments docents, sanitaris, assistencials, socioculturals, religiosos i esportius.
Simulació de la quarta torre pendent de construcció que completarà el pla aprovat el 1987 per al carrer Tarragona, a Barcelona. /
El projecte que ara es desencalli contempla dues construccions amb frontal al carrer Tarragona, a banda i banda de tres blocs d’habitatges de set plantes. Els dos immobles sumaran 12.703,04 metres quadrats construïts, gairebé sense variació respecte al disposat el 1987: llavors es concedien fins a 13.066,50 metres quadrats de sostre, una diferència de només 363 metres quadrats respecte al pla promogut de nou per Núñez i Navarro.
El gruix de l’obra es concentra a la cantonada amb Consell de Cent, on s’atribueix una superfície a edificar de 9.280 metres quadrats. D’aquest conjunt, sobresurt la torre, inalterable respecte al que figura en el planejament des de 1991: planta baixa, 19 d’altura i un àtic per a serveis tècnics. Tot junt superarà els 77 metres d’altitud.
Façana a renovar
La mida de la torre que es concep serà idèntica a una altra ocupada per oficines al número 161 de Tarragona. En tot cas, les altres que hi ha a la via són d’unes dimensions similars. La d’Allianz arriba als 80,8 metres i la que es corona amb un cartell de Núñez i Navarro és de 78,6 metres. Aquesta última renovarà la façana perquè s’assembli als edificis d’estructura vidrada que s’ideen en els dos descampats per edificar, segons va avançar la immobiliària als veïns en una reunió que el districte de Sants-Montjuïc va convocar per exposar el projecte.
Maqueta del disseny de la torre pendent de construir i l’aspecte de l’illa del carrer Tarragona situada davant l’escultura ‘Dona i ocell’, a Barcelona. /
La nova torre estarà envoltada per un bloc annex de quatre plantes amb façana a Consell de Cent i un altre de set pisos que donarà a Tarragona, amb 31 metres d’altitud per igualar-se amb els blocs preexistents. La mateixa altura es repetirà a l’immoble més prominent que Núñez i Navarro traça al descampat del costat de Sant Nicolau, que s’acompanyarà d’un altre edifici de dues plantes.
Fonts coneixedores del pla expliquen que queda en mans de la promotora decidir si les construccions que dibuixa amb diferents cotes a les dues parcel·les acaben sent dos edificis unitaris o se segmenten en diversos immobles. Una franja de terreny entre Tarragona i Sant Nicolau es transformarà en una plaça de 506,80 metres quadrats. L’Ajuntament precisa que la creació de l’esplanada anirà a càrrec del promotor i serà d’accés públic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Conflicte del Pròxim Orient ¿Per què el que va fracassar a Gaza hauria de funcionar a l’Iran? Els EUA i Israel rebaixen les expectatives sobre el canvi de règim
- Entendre-hi més L’aliança amb els Estats Units passa factura a les països del Golf
- Guerra a l’Orient Mitjà Defensa canvia d’emplaçament els militars espanyols enviats a l’Iraq per posar-los fora de perill
- Guerra a l’Iran ¿Està la UE preparada per a una nova onada migratòria de l’Orient Mitjà?
- A Sants-Montjuïc Barcelona desencalla la construcció d’una torre de 20 plantes al costat de la plaça Espanya prevista des de 1987
