Anar al contingut

CASOS D'ÈXIT

Les 'ciutats ciclistes' Bilbao, Sevilla i Múrcia comparteixen la seva experiència

La primera Trobada de la Bici Urbana reuneix diferents administracions públiques, 'start-ups' i empreses vinculades amb la ciclomobilitat urbana

Els membres de la Xarxa de Ciutats per la bicicleta coincideixen que el cotxe ha de perdre pes a les calçades per millorar la qualitat de l'aire

Luis Benavides

Les 'ciutats ciclistes' Bilbao, Sevilla i Múrcia comparteixen la seva experiència

Barcelona i Madrid no estan soles en la seva croada contra la contaminació atmosfèrica i la defensa a ultrança de les bicicletes com una alternativa als cotxes més contaminants. La primera Trobada de la Bici Urbana, impulsada per la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, va reunir el 5 de març a Bilbao representants de diferents administracions públiques, start-ups i empreses vinculades amb la ciclomobilitat urbana per compartir experiències i generar sinergies.

Bilbao, primera ciutat amfitriona de la trobada organitzada per Bikefriendly, és un referent en la promoció de la ciclomobilitat urbana. El consistori va substituir a finals del 2018 la seva flota de bicicletes compartides per un servei de bicicletes elèctriques, les Bilbaobizi, i el nombre de desplaçaments en aquests vehicles de dues rodes es van disparar: de 500 usos diaris el 2018 a 5.000 fins ara en aquest 2019. «El pedaleig assistit no és per arribar més ràpid, sinó perquè més persones puguin arribar més alt i més lluny», va puntualitzar el director de Circulació, Transports i Medi Ambient de l’Ajuntament de Bilbao, José Enrique Urquijo, amb referència a l’especial orografia de la ciutat.

A diferència d’altres grans ciutats, la capital de Biscaia no tenia un problema alarmant de contaminació o congestió –només l’11% es desplaça diàriament amb cotxe privat–, però ha apostat de manera decidida per la bicicleta. «Els desplaçaments amb bicicleta representen el 0,8% i volem assolir el 4% el 2023», va detallar Urquijo. Amb aquest objectiu, l’ajuntament està estudiant implantar més carrils bici i sobretot ha convertit nombroses vies en zones 30 perquè els ciclistes puguin circular amb més seguretat. «Mai s’havia pensat en la bici al dissenyar els carrers –va afegir– i semblava que ja no hi cabia la bicicleta».

L’Ajuntament de Sevilla, per la seva banda, també va explicar com va impulsar l’ús de la bicicleta, «el fenomen de mobilitat activa més important dels últims anys a Europa», segons el cap de Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Sevilla, Diego Gómez García.  La ciutat andalusa va passar de tenir 12 quilòmetres de carril bici el 2006 a 180 quilòmetres en l’actualitat i va convertir en zona de vianants nombrosos carrers malgrat l’oposició d’algunes associacions de veïns i comerciants que veien en la reurbanització una pèrdua de mobilitat. Aquesta aposta decidida per la mobilitat a pedals els va servir per colar-se a l’índex Copenhagenize del 2013 en una quarta posició (actualment ocupen una meritòria catorzena posició).

Múrcia també va presentar la seva aposta «per les zero emissions en mobilitat urbana» com a resposta al 64% de desplaçaments amb cotxe. Per revertir aquesta situació, el govern municipal va iniciar el 2016 la creació d’una nova xarxa de carrils bici i la va acompanyar amb mesures concretes per a la promoció de la bicicleta com ara tallers de circulació en col·laboració amb la Direcció General de Trànsit i la creació de 18 aparcabicis segurs i 3.000 forquilles a peu de carrer.

Units contra la contaminació

Els membres de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, una associació composta per entitats municipals i supramunicipals fundada el 2009, coincideixen que el cotxe ha de perdre presència a les calçades i que la bicicleta ha de guanyar protagonisme pel seu potencial com a «vehicle silenciós, net, assequible i sostenible». Aquesta transició no té tornada enrere. Els estudis que assenyalen el trànsit de vehicles amb motors gasolina i dièsel com a responsable del 70% de la contaminació a les grans urbs.

L’associació, presidida per Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, compta actualment amb 116 socis que representen 550 ciutats espanyoles.