Anar al contingut

autor excepcional

Eugene Smith estaria orgullós de Santa Coloma

Els fotògrafs de la ciutat reten homenatge a un dels fotoperiodistes més influents del segle XX

El Periódico

Eugene Smith estaria orgullós de Santa Coloma

ELISENDA PONS

W. Eugene Smith (Wichita. 1918–Tucson, 1978) dominava, com tot bon fotògraf, la profunditat de camp, és a dir, l’abecé del manual d’instruccions d’una càmera professional, però despuntava per sobre d’altres en una matèria, la profunditat ètica de les imatges que positivava al laboratori. A tan excepcional fotògraf dedica aquest any un prolongat homenatge l’Agrupació Colomenca d’Aficionats a la Fotografia (ACAF) i, en meitat d’aquesta programació, ha destacat aquest diumenge un exercici en col·laboració amb l’Associació Catalana de Col·leccionistes d’Uniformes Històrics, que han convertit Ca l’Alemany ni més ni menys que en el front del Pacífic, la segona casa de Smith durant la segona guerra mundial.

Que Santa Coloma de Gramenet sigui una de les ciutats decidides a reinvidicar l’obra de Smith no podria ser més coherent. Aquesta és la ciutat que ha vist néixer i créixer professionalment dos dignes deixebles del fotògraf nord-americà, Joan Guerrero i Samuel Aranda, retratistes, com ell, no només pel simple plaer estètic d’obtenir una bona imatge, sinó, com deia Smith, d’utilitzar la càmera com una torxa, per assenyalar el camí correcte.

Va voler donar testimoni de l’Espanya de la gana i ho va fer tan bé que el franquisme va censurar la seva obra

De vegades es considera que no hi va haver més fotògraf estranger de la tragèdia espanyola de la guerra civil que Robert Capa, però Eugene Smith també va fer un treball formidable, tant és així que el franquisme en va prohibir l’exhibició. Ell volia fotografiar la misèria en què s’havia sumit Espanya com a conseqüència de la guerra. Ja era una celebritat. Les seves fotos de la guerra del Pacífic eren mundialment famoses. Allà no va retratar heroïcitats, sinó que va enfocar cap els qui patien, a un i l’altre costat de la línia del front. Va creuar la frontera gairebé d’incògnit, esquivant falangistes, i va escollir un poble d’Extremadura sense més història que un nom singular, Deleitosa. Va publicar el resultat d’aquella expedició a la misèria i la fam a ‘Life’, no sense dificultats, ja que els Estats Units sospesaven ja que Franco, tot i que fos un dictador, podia ser un bon aliat. Aquell treball no va ser conegut a Espanya com es mereixia fins que van passar 50 anys, això sí, amb magnificència, al Centre d’Art Reina Sofía de Madrid.

Johnny Depp serà Smith

A través de l’anàlisi de l’obra de Smith, l’ACAF ha organitzat una sèrie de tallers, ja que de cada una de les seves fotografies més recordades es poden treure lliçons, però, potserla més important, la que ho resumeix tot, és que mai va perdre força narrativa. No li va pujar la fama al cap. Va poder, després de la segona guerra mundial, acomodar-se, viure dels seus èxits. No ho va fer. El 1972, només cinc anys abans de morir, va viatjar al que 30 anys abans hagués sigut una incursió darrere de les línies enemigues, al Japó, per fer un dels seus treballs més estremidors, la tragèdia de Minamata, un episodi de contaminació per mercuri que va afectar els habitants d’una petita ciutat nipona. Smith es va guanyar la confiança i el respecte d’aquelles víctimes, que li van permetre fotografiar la vida quotidiana dels afectats. Johnny Depp treballa aquest 2019, precisament, en un projecte en què dona vida a Smith a Minamata.

Temes: Fotografia