El drama de la vivenda

'Desnonats' també del traster on vivien i reallotjats en un hostal solidari

Una dona de 66 anys i el seu fill amb discapacitat han viscut dos mesos en aquest habitacle per no poder afrontar un lloguer de mercat

L'hotel, una empresa de fruita i el sindicat d'estibadors afrontaran les despeses del seu allotjament un mes a l'espera que puguin accedir a un lloguer social

9kbrfbtopv2blksux30lj1100 / periodico

2
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

Una dona de 66 anys i el seu fill discapacitat de 33, han estat des de l’octubre vivint en un traster de cinc metres quadrats a València al no poder afrontar un lloguer a preus de mercat; però, al denunciar la seva situació, la propietària de l’habitacle la va instar a deixar-lo de manera immediata.

Ara la solidaritat d’un hostal proper, d’una empresa de fruita i del sindicat de l’estiba, permetrà que s’allotgi durant un mes a l’establiment hoteler a l’espera d’una solució estable.

Rosario Planas es va trencar el turmell fa dos anys i va perdre part dels seus ingressos, ja que no va poder continuar cuidant gent gran. Tot i així, assegura que amb els 380 euros que rep de pensió per la discapacitat que ella mateixa pateix i els 366 que ingressa per cuidar el seu fill, que té diagnosticada una discapacitat mental del 65%, podia pagar els 370 euros de lloguer de la casa on vivia.

“Amb els diners que em quedaven després d’abonar el lloguer pagava la llum, l’aigua i el gas, i emsolien quedar 50 euros per a altres despeses”, va explicar a Efe.

Però el pis va ser venut, els nous amos la van instar a abandonar-lo i, davant de la impossibilitat d’afrontar un altre lloguer, va decidir traslladar-se a un traster d’uns cinc metres quadrats que va llogar per 50 euros.

“L’única solució va ser anar al traster, que sí que podia pagar, perquè només m’oferien lloguers de 500 o 600 euros”,va explicar. Els seus altres tres fills van marxar a cases d’amics.

Davant de la falta d’espai, a la nit treien un matalàs inflable a la zona comuna i es cobrien amb un nòrdic. El fill passa la major part de la jornada en un centre d’atenció especial i ella va a un menjador social del barri.

La denúncia pública de la seva situació va desembocar en una trucada de la propietària del traster, que, pel que sembla, desconeixia que estava sent utilitzat com a vivenda, i la va instar a abandonar immediatament un espai que no té cèdula d’habitabilitat.

Notícies relacionades

Però també va rebre altres trucades. D’una banda, del proper Hostal Casual Valencia de las Civilizaciones, que s’ha compromès a allotjar-la gratuïtament dues setmanes, i de l’altra, de l’empresa de fruita SanLucar i de la Coordinadora d’Estibadors del Port, que assumiran dues setmanes més d’estada, segons explica ‘Levante’, el diari que va destapar el cas.

També l’ajuntament la va trucar, però no va acudir a la cita perquè estava parlant amb diversos mitjans. Al consistori l’esperava un “informe d’exclusió social” que, asseguren, li havien enviat dues vegades a l’adreça de la seva antiga casa, i informació sobre una “ajuda d’emergència”. Ara treballen per donar una sortida puntual a la situació mentre la Conselleria de Vivenda li troba un pis, tot i que per alterar la llista d’espera era imprescindible aquest informe municipal.