Anar al contingut

Ajuda humanitària

El Govern bloqueja l''Open Arms' al port de Barcelona

Foment denega el permís de sortida al barco de rescat per incomplir diversos convenis marítims

L'oenagé al·lega que les possibles fallades operatives es deuen a les decisions dels estats costaners de la UE

Carlos Márquez Daniel

Espanya va ser fa uns mesos el país capdavanter en l’acollida de nàufrags al Mediterrani. Va passar a València, port on va atracar, amb un desplegament sense precedents, el barco ‘Aquarius’ de Metges sense Fronteres (MSF) i SOS Mediterranée, custodiat per dos vaixells més de la marina italiana. A bord, 629 persones que van descendir dels barcos per iniciar una nova vida a Europa. Era el mes de juny. Han passat sis mesos i per a molts, aquesta imatge d’acollida ha quedat ara polvoritzada després que el Ministeri de Foment hagi prohibit a l’‘Open Arms’  abandonar els molls de Barcelona amb destinació a Líbia per l’incompliment de diversos convenis internacionals marítims.

“El barco no disposa del permís necessari per sortir cap al Mediterrani central davant les costes líbies com ha sol·licitat a la Direcció General de la Marina Mercant”, diu el comunicat facilitat pel Govern. Pel que sembla, el vaixell de l’oenagé catalana “no compta amb els certificats necessaris per garantir el compliment de la normativa internacional de seguretat marítima i prevenció de la contaminació del medi marí”. En concret, no està a l’altura de tres convenis dels anys 1979 (sobre recerca i salvament marítims), 1974 (sobre la seguretat de la vida humana al mar) i 1965 (sobre trànsit marítim internacional).

Open Arms ja ha presentat un recurs en què demana anul·lar la mesura cautelar que els manté bloquejats en aigües de la capital catalana des del 8 de gener, quan tenien previst salpar. Al·lega que aquesta resolució "no atribueix un sol d’aquests incompliments al capità del barco ‘Open Arms’ ni a la seva tripulació, ja que tots els incompliments s’atribueixen en abstracte i en tercera persona a les autoritats responsables; en definitiva, els estats". És a dir, que l’oenagé creu que no ha fet res dolent, sinó que les seves possibles faltes, com no poder desembarcar els nàufrags al port més pròxim possible, són conseqüència de les decisions d’altres. En qualsevol cas, i ja que el funcionament d’aquest barco ha sigut el mateix en els últims mesos, la pregunta és inevitable: ¿Per què ara aquest bloqueig i no abans?

Un sol vaixell a Líbia

La nota facilitada per la direcció general de la Marina Mercant recorda que les últimes operacions de l’‘Open Arms’ “s’han desenvolupat en regions SAR (les sigles en anglès de ‘recerca i rescat’) no espanyoles, i al mancar d’autorització dels països riberencs, ha hagut de creuar el Mediterrani durant diversos dies per desembarcar els nàufrags, fet que ha compromès la seguretat del vaixell, de la seva tripulació i de les persones auxiliades a bord”. La llei, no obstant, esquiva una altra qüestió potser també rellevant: pot ser que se la juguin, ¿però és millor l’alternativa de no anar-hi?

Situació del ‘Sea Watch’, l’únic rescatador davant Líbia / VESSEL FINDER

Hi va haver un temps en què a les aigües de Líbia s’ajuntaven fins a sis barcos rescatadors. A les tres oenagés citades se’ls n’hi unien altres com Sea Watch o Mediterranea, a més de dos avions de reconeixement aeri. De tot allò, avui, amb prou feines queden un parell d’embarcacions. De fet, el dilluns 14 de gener només n’hi ha una, el Sea Watch 3. El forrellat dels ports italians, a mitjans de l’any passat, ha sigut decisiu en el declivi d’aquestes missions humanitàries. Ignasi Calbócoordinador de l’Ajuntament de Barcelona en matèria d’acollida de refugiats, té clar que tot s’explica per “la voluntat de la Unió Europea que no hi hagi testimonis” del que està passant al Mediterrani central. “És la denominada apagada humanitària, que passa per confiar en Líbia, un país de milícies l’economia de les quals li deu molt al trànsit de persones i d’armes. És una vergonya que la UE consideri que els ports libis són segurs per a les persones rescatades al mar”.