Entitats socials porten regals de Reis a més de 50.000 nens catalans

Aquest dissabte a la nit els Reis  tenen menys de 10 hores per repartir regals a més d’un milió de nadons, nens i adolescents que viuen a Catalunya. Són moltes cases, i molts regals. I les entitats socials constaten que ses Majestats no poden arribar a tot. Almenys hi ha 50.000 nens catalans que estan en risc de quedar-se sense regal un dia tan especial. Aquesta és la dada més optimista. El pitjor pronòstic ascendeix als 300.000 menors de 14 anys, si calculem que el 28% dels nens a Catalunya estan en risc d’exclusió social, segons les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Per evitar aquesta situació, cada any s’organitzen centenars de campanyes de joguines a tot Catalunya. La que cobreix més territori és la de la Creu Roja. Aquest any calculen que arribaran a 27.000 de menors. En aquest cas, els voluntaris de l’oenagé es coordinen amb els serveis socials municipals. Els professionals dels ajuntaments s’encarreguen de redactar una llista de cases a les quals, segons els seus càlculs, els Reis d’Orient no podran arribar. "El pic més alt el vam detectar fa dos anys, quan vam arribar als 30.000 menors", assegura el referent de la campanya de recollida de joguines de la Creu Roja, Anna Sorté, que lamenta que "la demanda continua existint, especialment a les grans ciutats, que és on més creix". 

Nous i no bèl·lics

Per ajudar ses Majestats, la Creu Roja fa més d’un mes que recull joguines entre la ciutadania. Han de ser nous, no poden ser bèl·lics (estan prohibides les armes, tot i que siguin de joguina) i tampoc es permeten els jocs sexistes, és a dir, els que només estan pensats per a nenes o per a nens. "Hem de contribuir a una societat justa i igualitària, una joguina és una eina educativa i a través d’ella els nens socialitzen", apunta Sorté. La Creu Roja reparteix diferents lots a les famílies. Estan compostos per una joguina per cada nen, un llibre, alguna cosa de material escolar (una llibreta, un estoig...) i un joc de taula amb què puguin jugar tota la família. En el cas dels nadons, el material escolar se substitueix per un peluix. Fa setmanes que les famílies venen a recollir les joguines als magatzems. El principal problema que tenen és en aconseguir joguines per als adolescents, entre els 11 i els 14 anys. “Ells demanen joguines més cares, i la gent que entrega joguines pensa més en regals per als nens petits”.

Tot i que és la més extensa, una de les campanyes més antigues és la que fa 52 anys organitza Ràdio Barcelona: el ‘Cap nen sense joguina’, una marató radiofònica que subhasta objectes dels famosos entre els oients. La licitació serveix per finançar les joguines que reparteixen el dia de Reis. Calculen que hi ha 10.000 nens en risc de quedar-se sense regals, únicament a la ciutat de Barcelona. Entre ells hi consten menors que viuen en centres tutelats de la Generalitat, fills de mares maltractades que viuen protegits en centres d’acollida, o famílies en risc d’exclusió social, especialment en districtes com Nou Barris, Horta i Sants-Montjuïc. També se’n beneficien el Casal dels Infants, diverses parròquies de Barcelona i nens ingressats en diferents hospitals.

Associacions de veïns

No obstant, la majoria de repartiments de joguines els organitzen les associacions de veïns d’aquells barris on és més habitual que els Reis es trobin algun obstacle per poder portar regals i necessitin ajuda per aconseguir-ho i fins i tot per organitzar cavalcades, ja que per allà no hi passen les grans desfilades. “En aquests barris ja és habitual que els veïns organitzin cavalcades i entregues de les cartes dels nens pel seu compte”, expliquen des de la CONFAV, la federació d’associacions de veïns de tot Catalunya. A partir del 2008, el de l’esclat de la crisi, es van adonar que per algunes llars no passaven els Reis, i van començar a recaptar joguines els dies previs al Nadal. “És una necessitat que es detecta als carrers i els veïns s’organitzen, la demanda no s’ha aturat”, expliquen des de l’entitat. No obstant, no hi ha dades oficials ni cap recompte. Els veïns ho fan, però ningú passa llista.

Regals ‘ad hoc’

Càritas està iniciant, a més, una altra mena de projecte per a les famílies en risc d’exclusió el dia de Reis. En comptes d’entregar un regal fruit de la solidaritat ciutadana, l’opció que estan intentant implementar és al revés. Tècnics de l’entitat pacten amb els pares el regal que més pugui beneficiar el menor. En alguns casos els acompanyen fins a les botigues de joguines. Un nou mètode que vol desestigmatitzar i evitar la sensació de mendicitat entre les famílies. Portat al cas de l’alimentació, no és el mateix anar a un magatzem a demanar menjar que disposar d’un xec de compra al supermercat. De moment s’està implementant en alguns centres PAIDOS, que serveixen d’espai relacional per a pares amb nens de menys de sis anys. Aquest projecte s’ha provat amb algunes famílies; no superen el centenar. 

"Almenys li podrem regalar felicitat, perquè l’ordinador ho veig impossible"

 “Ha demanat que visquem en una casa gran, amb piscina. Vol tenir una habitació per a ella sola. També un ordinador per poder fer els deures que li manen a l’escola. I felicitat”. Aquests són els desitjos que ha demanat per Nadal la filla gran de la Fátima. Té 9 anys i dos germans. Fa dos anys, a l’escola, el primer dia després de vacances no va portar cap regal a classe. “A casa no van poder venir els Reis, i com que al Marroc no se celebren... nosaltres no en comprem cap”. Ella era l’única nena de tota la classe que no portava cap joguina nova. Els professors li van donar un ninot que tenien a l’aula, perquè com a mínim tingués una cosa amb què jugar. Al recollir-la, la nena es va posar a plorar. Des d’aleshores, la Fátima té marcat a l’agenda aquest dia. “Hem de tenir algun regal. Sí o sí. No vull que les meves filles se sentin menys que ningú”.

La Fátima viu al barri de Sants de Barcelona. Quan tenen diners, paguen el lloguer. 400 euros al mes. Ella és física nuclear, però a Espanya el seu títol no està homologat. Treballa de “qualsevol cosa, el que sigui.” Des de mediadora sociocultural fins a la neteja domèstica. Ara està a l’atur. El seu marit guanyava molts diners abans, amb la construcció. Ara va transitant llocs de treball precaris. Per exemple, el d’aquests dies de Nadal. Reparteix menjar a domicili per encàrrec d’un supermercat. Al final de les festes guanyarà 700 euros. “Vam demanar a l’empresa si ens podia avançar els diners, però no hi va haver sort”.

L’any passat la Fátima es va armar de valor i va decidir anar a demanar ajuda a la Creu Roja. “Em feia molta vergonya, sempre creus que tu sola pots tirar endavant. Admetre que era pobre i haver d'explicar les meves penúries a desconeguts m’ha costat una depressió”, explica. Però l’esforç va valer la pena. Una treballadora social de la Creu Roja els ajuda: vals de menjar per anar al supermercat, ajuts puntals per al lloguer i accés a les joguines que reparteix l’entitat el dia de Reis. L’any passat les dues germanes van tenir regals. I aquest any també.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil retira 1.757 joguines perilloses a Barcelona que es venien en quioscos i basars xinesos

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

El problema està en complir les expectatives. “Sempre penso en veu baixa, que siguin barats.” Aquest any no hi ha hagut sort. Amb la germana mitjana encara. Vol una nina que fa soroll, mou els ulls i no sé quines coses més. No serà aquesta, però sí que tindrà una nina. La que li entrega la Creu Roja. El problema és la germana gran. “No tenim tele a casa, ¿com li podem comprar un ordinador?”, es pregunta la mare. És conscient que la seva filla ho necessitarà per a l’escola, i que els altres nens de la seva classe en tenen algun a casa. “En realitat ens aniria bé a tots, per trobar feina, però no pot ser, em sento avergonyida i culpable, però és així”. La solució serà anar a la biblioteca, “l’ordinador es penja i només és per a una estona, però alguna cosa és alguna cosa, ¿no?” I allò de l’habitació per a ella, tampoc. “L’entenc, necessita la seva intimitat, però no podem anar-nos-en del pis”. Ara, les filles de la Fátima comparteixen habitació amb la seva àvia, malalta de leucèmia.

“Ara el que li dic és que l’important no és que tinguis un súper regal, sinó que puguem estar junts, anar al parc, riure i jugar”. Això és el que sí que pot complir de la llista de desitjos de la seva filla gran: la felicitat. El seu tercer desig. Un regal que no es pot comprar, tot i que és un dels més preuats. “Crec que aquest sí l’aconseguirem”, diu la Fátima, amb un somriure.