'La manada' seguirà en llibertat

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Navarra ha decidit mantenir la llibertat condicional dels cinc membres de ‘La manada’ i ha desestimat la petició de la fiscalia, l’acusació particular i les acusacions populars, que reclamaven la seva entrada a la presó. El tribunal entén que el risc de fuga, principal motiu per al seu empresonament, és "bastant dèbil", mentre recorda que continuen complint les mesures dictades per a la seva posada en llibertat sota fiança i que pel cas d’abús sexual que tenen pendent a Pozoblanco no s’ha demanat el seu empresonament preventiu ni hi ha sentència ferma.

El Govern de Navarra, que exerceix l’acusació popular en el cas, ha manifestat la seva "absoluta discrepància" i ha anunciat que en els recursos de súplica sol·licitarà la revocació d’aquesta decisió i l’immediat ingrés a la presó.

La decisió de l’Audiència ha sigut presa per majoria de dos magistrats i el vot en contra del president de la secció, que advocava per l’ingrés a presó immediata dels cinc condemnats per abús sexual a les festes de Sant Fermí del 2016.

En la resolució coneguda avui, els jutges subscriuen els arguments esgrimits per la defensa dels cinc joves i argumenten que des que van quedar en llibertat sota fiança de 6.000 euros cada un a finals del juny passat, els cinc joves han complert "puntualment" les condicions que els van ser imposades, i han comparegut tres vegades a la setmana davant del jutjat de guàrdia de Sevilla. Per aquesta raó, sostenen els magistrats, "l’argument del risc de fuga es mostra bastant dèbil". Recorden, a més, que des que es va tenir coneixement de la confirmació de la sentència "ha passat gairebé un mes i els encausats han continuat complint les condicions, mostrant així la seva intenció de no eludir l’acció de la justícia," remarquen.

En aquest sentit, la Secció Segona de l’alt tribunal navarrès ressalta que "la situació personal, familiar i laboral de tots ells es manté inalterable" des que van accedir a la llibertat provisional després de gairebé dos anys de presó preventiva, per la qual cosa no hi hauria motius per canviar aquesta decisió de moment. És més, els magistrats destaquen que un dels processats, Alfonso Jesús Cabezuelo, ha sigut privat de la seva condició de militar en aquest temps. "Decisió que, si bé no és ferma, de moment suposa que no rep cap ingrés. Tal carència no incrementa el risc de fuga, sinó que, en certa manera, el limita", conclouen.

Així mateix, tampoc es pot prendre en consideració, diu la sala, l’incident protagonitzat per Antonio Manuel Guerrero, el guàrdia civil, que va acudir a una comissaria de Policía per obtenir un passaport i presentar-lo davant de la Sala, ja que aquest fet va ser vist per un jutge i es va denegar el seu ingrés a la presó al no entendre-ho com un intent de fuga.

"No se’ns han aportat prou raons per modificar la situació personal dels encausats", conclou la Secció Segona, que ratifica el que va esgrimir en la seva sentència del mes d’abril passat.

Reiteració delictiva

L’altre motiu que la Sala té en compte per mantenir-los en llibertat és la inexistència de risc de reiteració delictiva, assenyalada en els seus escrits per l’acusació particular i les accions populars. En aquest sentit, l’Audiència recorda que un dels cinc processats, Ángel Boza, ha sigut condemnat recentment a Sevilla per dos delictes lleus, un de lesions i un altre de furt d’unes ulleres de sol, tot i que inicialment l’acusació es va formular per delicte de robatori amb violència i lesions. Els jutges entenen que la condemna final per delictes lleus "per fets que afecten béns jurídics molt diferents i més lleugers que els que han determinat la seva condemna per un delicte d’abusos sexuals, no justifica la substancial alteració pretesa per aquestes acusacions".

De la mateixa manera, els jutges fan referència a la causa que es manté oberta en un jutjat d’instrucció de Pozoblanco (Còrdova) contra quatre d’ells, i també per un suposat abús sexual. No obstant, la sala remarca que no només no s’ha demanat presó preventiva per tals fets, sinó que, a més, "no s’ha celebrat encara el judici i, per tant, no ha recaigut sentència". "Són altres òrgans jurisdiccionals els cridats a valorar les concretes circumstàncies d’aquest cas", considera l’Audiència.

Davant d’aquest escenari, els jutges opten per aplicar el principi legal de 'favor libertatis' (a favor de la llibertat), que porta a l’elecció i aplicació de la norma menys restrictiva de la llibertat, per la qual cosa, conclou el tribunal, no s’han aportat prou raons per modificar la situació de llibertat dels encausats.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que confirmava la condemna imposada a l’abril per la Secció Segona de l’Audiència i que ara pot ser recorreguda davant del Suprem, es va saber el 5 de desembre passat i, poc després, el 7 de desembre, el ministeri fiscal va presentar un escrit davant de l’Audiència de Navarra sol·licitant l’ingrés a presó dels cinc condemnats, que actualment estan en llibertat provisional sota fiança. Una petició a la qual es va sumar l’advocat de la víctima i també les acusacions populars, exercides pel Govern de Navarra i l’Ajuntament de Pamplona.

L’advocat de la víctima, Miguel Ángel Morán, va al·legar en el seu recurs que la sentència reforça els arguments per a l’ingrés a la presó i advertia del risc de fuga.

Vot particular

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

El president de la Secció Segona de l’Audiència de Navarra, José Francisco Cobo Sáenz, en canvi, demana en el seu vot particular que els condemnats entrin a la presó de seguida i compleixin fins al límit de presó preventiva (quatre anys i mig, descomptant el temps que van ser a presó provisional) previst en la llei a causa de "la gravetat de la pena imposada". Per a aquest magistrat, resulta "procedent" apreciar la presó provisional pel risc de fuga, a causa de l’existència de dues sentències condemnatòries en successives instàncies en les quals s’ha imposat una pena privativa de llibertat "prou greu". I al contrari que els seus companys, considera que la situació dels processats, tant laboral, com familiar o d’estabilitat domiciliària "no permeten conjurar eficaçment" la possibilitat que els processats se sostreguin a l’acció de la justícia", mantenint que "es pot inferir racionalment un risc de fuga".

Per a aquest magistrat, resulta "procedent" apreciar la presó provisional pel risc de fuga, a causa de l’existència de dues sentències condemnatòries en successives instàncies en les quals s’ha imposat una pena privativa de llibertat "prou greu".