La compra de cases per part d’estrangers s’estanca a Espanya

La clau de l’exercici passat està en la diferència entre la compra per part de residents i de no residents. Les compres d’estrangers residents sí que van créixer: van passar de 81.186 a 85.473 operacions, un 5,3% més. En canvi, les de no residents van retrocedir un 9,4%, de 58.247 a 52.781 compravendes. Convé esmentar que a l’abril va entrar en vigor la derogació de la golden visa, el permís de residència que Espanya atorgava a aquells inversors que adquirien un habitatge valorat en més de mig milió d’euros.

De més a menys

Analitzant les dades per semestres, l’any va anar de més a menys: en la primera meitat de l’exercici, les compres van créixer un 2,7% en xifres interanuals, però en la segona van baixar un 4,4%. En canvi, el preu mitjà pagat pels estrangers es manté a l’alça: en el segon semestre de l’any va arribar a 2.479 euros per metre quadrat, un 5% més que un any abans. De mitjana, aquest tipus de compradors desemborsa un 35% més que la mitjana nacional.

El 2025, els estrangers van perdre pes relatiu al mercat. Concretament, van representar el 18,8% de les compravendes de vivenda lliure, davant el 19,9% de l’any anterior, el percentatge més baix des dels anys 2020 i 2021, tots dos molt influïts per les restriccions a la mobilitat que va causar la pandèmia de la covid. Aquesta dada apunta una certa normalització de la demanda, que en els últims anys ha estat molt activa i ha sigut un dels principals impulsors del mercat.

Les dades per comunitats autònomes recolzen la tesi de l’estabilització. Tant és així que al País Valencià, el principal mercat, amb 39.338 operacions, el 28,45% del total, cauen les compres d’estrangers un 5,2%. Aquests descensos són superiors a les Balears i les Canàries, les dues regions molt dependents del turisme, on la retallada és del 8,3%, i 9%, respectivament. També cauen un 9,4% a Madrid, on el perfil llatinoamericà ha guanyat pes en els últims anys, i un 3% a Navarra.

Per contra, la demanda estrangera el 2025 mostra més comunitats a l’alça que a la baixa, tot i que el pes sobre el total és menor. És el cas d’Astúries, on la compra es dispara un 18,3%, seguit per Castella-la Manxa (18,1%), Castella i Lleó (17,6%), Extremadura (12,4%), Galícia (11,3%), Aragó (10,7%), País Basc (6,8%), La Rioja (5,1%), Catalunya (4,1%) –tercer mercat on més estrangers compren–, Andalusia (1,4%), segons les dades del Consell General del Notariat.

Les regions on els estrangers paguen més per un habitatge són les Balears, 5.200 euros per metre quadrat, un import que ha incrementat en un 7% durant l’últim any, i la Comunitat de Madrid, on creix l’import un 11,6% en xifres interanuals, superant els 3.860 euros per metre quadrat. Per darrere destaquen el valor mitjà del País Basc, 2.869 euros, les Canàries, 2.800 euros, Catalunya, 2.727 euros, i Andalusia, 2.708 euros per metre quadrat.

A l’extrem oposat, la comunitat autònoma on aquest tipus de compradors paguen menys és Extremadura, amb un preu mitjà de 688 euros per metre quadrat. Al darrere se situen Castella-la Manxa (805 euros), Castella i Lleó (826 euros), La Rioja (946 euros) i Aragó (968 euros). La resta de comunitats superen totes els mil euros per metre quadrat.

Notícies relacionades

Desigual-Pronovias, una unió incerta

L’automobilística xinesa Chery obre el seu centre d’R+D europeu a Barcelona

Els britànics continuen sent la nacionalitat que més vivendes compra a Espanya, el 7,9% del total, prop d’11.000 immobles, un 8,5% menys que el 2024. El segueixen de prop els marroquins, amb més de 10.800 cases, el 7,8%, que augmenten les seves adquisicions prop d’un 3% en l’últim exercici; alemanys, amb 9.100 actius comprats; italians, amb gairebé 9.000; romanesos, amb 8.800, i holandesos, 8.350. La demanda estrangera majoritàriament es concentra en l’entorn europeu i mediterrani.

Entre els països que disparen les seves compres destaquen Portugal (19,7%), els Països Baixos (12,2%), Veneçuela (10,9%), Colòmbia (9%) i Itàlia (6,3%). Al contrari, els descensos que són més pronunciats es concentren en el cas de Rússia.