La tuneladora, a 150 metres de la T1 de l'aeroport

Una mastodòntica tuneladora de 2.230 tones es troba a només 150 metres de la seva meta, la Terminal 1. Ja fa uns vuit mesos que la màquina s’obre camí a uns 28 metres de profunditat màxima, empassant-se milers de centímetres cúbics de terra. En concret, la tuneladora ha retirat uns 268.955 metres cúbics, amb els quals es podrien omplir aproximadament 238 piscines olímpiques.

Els responsables de l’obra manegen més dades sobre el periple d’aquesta gegantina màquina pel subsol metropolità i els materials fets servir. Els 62 quilos d’acer que s’han utilitzat en aquesta obra equivalen a sis vegades el pes de la Torre Eiffel.

Curiositats al marge, la nova infraestructura, que realitza la Unió Temporal d’Empreses (UTE) composta per Copcisa, Ferrovial-Agroman i Sacyr, connectarà Sants-Estació i la T1 en només 19 minuts, passant abans per la T2. El nou traçat serà una plataforma ferroviària de doble via que començarà a la línia ferroviària R2 Sud, la que va de Barcelona a Vilanova i la Geltrú (Garraf), i acabarà a l’estació prevista a sota de la terminal principal, inaugurada el 2009 i que ara opera un 70% dels vols. En total, el trajecte tindrà una longitud de 4,5 quilòmetres, dels quals 3,4 discorreran per túnel.

24 hores excavant

El nombre mitjà de treballadors en aquesta obra és de 230 i el màxim ha sigut de 450, segons les dades proporcionades per Adif (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries). Al túnel s’accedeix ara mateix des de l’anomenat pou d’instal·lacions, situat a un quilòmetre escàs de l’Acadèmia de Tennis Sánchez-Casal de Sant Boi, entre les autopistes C-32 i C-31. En aquest punt es troben les plantes de calç, morter i formigó, entre altres materials. 

Sota terra, treballadors i tècnics d’aquesta faraònica obra subterrània treballen sense parar. O més ben dit, cobreixen les 24 hores del dia per torns. “Sota terra, no importa si fora està plovent. Aquí sempre és de nit”, comenta un dels pilots de la tuneladora, que també explica que no convé apagar totalment la màquina. Des de la cabina, que és com el cervell d’aquesta bèstia devoradora de terres, controla la direcció de la perforació i una pila de paràmetres dels quals la pressió al capdavant i en els empenyiments és dels més importants per evitar que es produeixin perillosos clots o sots a la superfície.

Una súper eruga 

Resulta temptador utilitzar el símil de l’eruga –un insecte que menja de manera insaciable gràcies a dues fortes mandíbules– per descriure el seu funcionament, però seria ridícul tenint en compte que aquesta ‘bestiola’ metàl·lica amb cap giratori equipat amb instruments de tall mesura 100 metres de llarg per 10,6 metres de diàmetre. Com l’eruga, el seu ritme és relativament lent. El màxim avançament de la tuneladora va ser de 43,2 metres en 24 hores; s’ha de tenir en compte la velocitat mitjana, que és d’1,6 metres per hora aproximadament, i el temps necessari per excavar i col·locar les dovelles, unes peces que formen l’estructura circular de formigó.  

Les muntanyes de terra engolides per la tuneladora passen un temps en uns enormes contenidors amb calç –que permet eliminar una part de la humitat– i poden servir per a poc més que omplir antigues pedreres i tornar-los així la seva morfologia original.

En dues fases

La tuneladora que s’aproxima a la T1 –Adif calcula que d’aquí una setmana o 10 dies podria acabar el seu recorregut– és única a Catalunya. Va arribar per peces d’una obra a Móstoles i quan acabi la seva missió serà una altra vegada desmuntada. Armar la tuneladora requereix uns quatre mesos, i desarmar-la, quatre més.

Notícies relacionades

L'aeroport de Barcelona tanca una pista perquè treballi la tuneladora de Renfe

Comencen al Prat les obres del túnel de Sants a la T-1 de l'aeroport

Amb l’excavació del túnel finalitza la primera fase. La segona, a falta de licitar les obres, començarà el 2019 i inclourà el muntatge de vies de la catenària, les instal·lacions de seguretat i l’adequació de les diferents estacions, i també l’acabament d’un tram de 700 metres –els que separen el pou de serveis i la R2 Sud– i l’adequació de les diferents estacions, entre altres coses. Amb tot, la nova connexió hauria d’estar acabada el 2021, any en què es començaran a realitzar proves.

Aquest esperat tram ferroviari de 4,5 quilòmetres arriba amb més de vuit anys de retard des del primer anunci, però ara sí que falta poc per veure la llum al final del tunel. Tan poc com 150 metres.