Francisco posa fre en la seva tolerància amb «la moda de l'homosexualitat»

“Sembla que l’homosexualitat està de moda i aquesta mentalitat, d’alguna manera, també afecta la vida de l’Església”. Són paraules del papa Francesc en l’entrevista publicada en format de llibre que el missioner claretià Fernando Prado publica aquesta setmana sota el títol La força de la vocació i que, segons alguns analistes, suposarà una frenada a algunes de les actituds aperturistes que el cap d’església catòlica va mostrar a l’inici del seu mandat. “És una cosa que em preocupa perquè potser en algun moment no s’hagi abordat adequadament”, diu el Papa sobre l’homosexualitat entre capellans. Tot i que no de forma directa i clara, però sí evident, Francisco planteja que els controls per accedir al seminari han de ser més estrictes i deixar fora els homosexuals.

En l’entrevista, el Papa trenca amb els seus antics plantejaments. D’ell sempre es recorda la frase que va pronunciar a l’avió de tornada a Roma, procedent d’un viatge pastoral al Brasil. “Si una persona és gai i busca Déu i té bona voluntat, ¿qui soc jo per jutjar-lo”. Aquella reflexió va causar impacte, per descomptat, entre la comunitat gai de tot el món amb creences religioses, però sobretot va suposar un terratrèmol dins de la mateixa església, ja que va consolidar el poder del lobi gai dins d’algunes congregacions i va propiciar “l’èxode d’heterosexuals del sacerdoci”. Aquesta és la tesi, per exemple, del filòsof polonès Andrzel Kobylinski, que durant un temps va ser acadèmic de la prestigiosa universitat Gregoriana de Roma. En la seva opinió, “l’homosexualitat en el clergat ja ha dividit l’Església”.

Al llibre, Francisco sembla provar d’activar un nou tallafoc a la vista que la jerarquia eclesiàstica no aconsegueix treure’s de sobre el drama dels casos de pederàstia. En certa manera, dona a entendre que el problema està en els criteris d’accés al seminari, que haurien de ser, segons apunta, més restrictius. “La recomanació és que les persones amb aquesta tendència arrelada (la de l’homosexualitat) no siguin acceptades ni al ministeri ni a la vida consagrada. El ministeri sacerdotal o la vida consagrada no és el seu lloc”.

Doble vida

La resposta comporta implícitament l’acceptació que això no ha sigut així fins ara i per a això també té un remei. “Els capellans, religiosos i religioses homosexuals cal apressar-los a viure íntegrament el celibat i ser exquisidament responsables, procurant no escandalitzar les seves comunitats i el sant poble fidel a Dios, vivint una doble vida”. “És millor que deixin el ministeri o la vida consagrada abans que viure una doble vida”,afegeix. Els convida clarament a anar-se’n. Francesc, en definitiva, es desdiu del que va proclamar en aquell avió i abraça de nou les tesis més homòfobes de la doctrina catòlica, que afirmen que l’homosexualitat és un desordre mental.

Aquest canvi de rumb ja el va anticipar el 23 de novembre paraules, en una controvertida intervenció, el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello. “Tant en el presbiterat com en l’episcopat demanem homes celibataris, i dins d’aquesta configuració d’homes celibataris demanem també que es reconeguin i siguin enterament homes i per tant heterosexuals”. Va ser una intervenció sonada, ni que fos només perquè l’anacrònic de l’expressió “enterament homes”.

Sortir del confessionari

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

La qüestió és tan urgent per a l’Església catòlica que el febrer que ve el Papa ha convocat a Roma els presidents de les assemblees episcopals de tot el món per abordar, d’entrada, el problema dels abusos, però es dona per fet que el debat no se circumscriurà només a aquest problema, sinó que a porta tancada es debatrà sobre que comú és ja que els sacerdots tinguin relacions homosexuals de forma habitual no delictiva. Una immersió molt profunda en aquesta matèria ja la va fer, a començaments del mandat de Francesc, un alt càrrec de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Krzysztof Charamsa, que quan va sortir de l’armari i va anunciar que tenia parella va ser expulsat immediatament del Vaticà. Va publicar poc després un llibre revelador, La primera piedra, en el que explicava, entre moltes altres coses, que l’elevat percentatge d’homosexuals a l’Església no es deu al fet que la vida eclesiàstica desperti aquesta tendència, sinó que en realitat molts homosexuals, com ell, busquen refugi a l’Església.

Aquesta mateixa tesi, tot i que de forma més dura, la defensa habitualment l’escriptora Lucetta Scaraffa, columnista al diari vaticà L’Osservatore Romano. “Molts es fan capellans per por de la dones, que per a l’Església no existeixen”,diu aquesta incisiva opinant del diari vaticà. És més, acusa la jerarquia eclesiàstica de propiciar sense pretendre-ho el problema de la pederàstia. “Molts capellans estan convençut que la castedat és una repressió que aporta neurosi i que per curar-se tot està permès”.