Un tribunal francès decreta que la enya forma part de la llengua del país

El màxim exponent en el pla alfabètic de l’espanyolitat ésla enya, ja que no hi ha cap altra llengua majoritària que la tingui. No obstant, això pot ser història si finalment prospera una sentència del Tribunal d’Apel·lació de Rennes, que decreta que la grafia de la ena amb titlla també és francesa.

La sentència d’aquest tribunal és en resposta a una demanda dels pares del petit Fañch, diminutiu en bretó de François, després que un funcionari del Registre Civil rebutgés inscriure el nen amb aquest nom al·legant que "aquesta lletra no existeix en l’alfabet francès".

La família va acudir llavors a un tribunal de Quimper, capital del departament francès de Finisterre, a la Bretanya, que va ratificar la decisió del funcionari en una sentència que va considerar que autoritzar l’enya seria com "trencar la voluntat de l’Estat de dret de mantenir la unitat del país i la igualtat sense distinció d’origen" i va recordar que durant la Revolució Francesa es va establir el francès com a únic idioma de l’administració.

No obstant, el jutge de Rennes dona ara la raó als pares de Fañch, de 19 mesos, i decreta que "la grafia de la lletra ena amb una titlla a sobre és francesa", ja que argumenta que apareix al diccionari del’Acadèmia Francesa, al ‘Petit Robert’ i al Larousse en els casos dels vocables 'doña', 'señor', 'señorita' o 'cañon'.

Així mateix, el tribunal recorda que hi ha vestigis de l’enye en documents oficials de la República.

La fiscalia presenta recurs

Però la sentència del Tribunal d’Apel·lació de Rennes no és ferma. De fet, la fiscalia va anunciar ahir dijous que ja ha interposat un recurs, ja que considera que "la titlla no està reconeguda com un signe diacrític de la llengua francesa".

Notícies relacionades

Registrades més de 13.500 sol·licituds telemàtiques el primer dia de la regularització d’immigrants

Rosa Estaràs, eurodiputada i exvicepresidenta de les Balears: «No podem perdre el talent de 101 milions d’europeus amb discapacitat»

"Estic molt enfadat, és un menyspreu arrogant per a tot un poble que busca el més preuat, conèixer la seva pròpia herència", va reaccionar Jean-René Kerloc'h, advocat dels pares de Fañch.

La lletra enya està present enl’alfabet bretó, tot i que la seva pronunciació no és com a Espanya. En lloc d’un so sonor, nasal i palatal és un so d’una ena més sorda.