Igualtat

L'embaràs, el primer llast laboral de les dones

El Govern es mostra "sorprès" perquè Dolera prescindís de Clotet i admet que "les regles de vegades no queden clares"

La bretxa salarial entre homes i dones es dispara a partir de l'edat en què es té el primer fill

undefined41510633 35403202   pregnant woman belly  pregnancy concept embarazo 181107114309

undefined41510633 35403202 pregnant woman belly pregnancy concept embarazo 181107114309

5
Es llegeix en minuts
Patricia Martin / Olga Pereda / Gabriel Ubieto

Ho saben les dones que retarden el seu embaràs, o fins i tot renuncien a tenir fills, perquè la maternitat no les perjudiqui a la feina. Ho saben molts empresaris que, sabent que no és legal ni ètic, prefereixen optar per un home a l’hora de formalitzar un contracte o promocionar un empleat. Ho demostren les dades. A Espanya la bretxa salarial augmenta amb l’edat, principalment a partir dels 30 anys, moment en què moltes espanyoles viuen el seu primer embaràs. I ho ha tornat a posar de manifest la polèmica entre Leticia Dolera i Aina Clotet. Malgrat que la directora de cine és una reconeguda feminista, va prescindir de l’actriu –després de saber que estava embarassada– per encarnar el personatge d’una dona que renuncia a tenir més fills i redescobreix la sexualitat en la sèrie 'Déjate llevar'. La realitzadora no veia compatible el personatge amb la gestació de la intèrpret.

La polèmica entre Dolera i Clotet ha tingut un gran ressò en la societat i les xarxes socials, fonamentalment per dos motius: en primer lloc, perquè suposa una contradicció important que una empresària feminista presumptament caigui en els errors que ella mateixa denuncia. I, en segon lloc, perquè posa de manifest que fins i tot entre les persones convençudes de la necessitat de no discriminar existeixen situacions que els obliguen a renunciar als seus principis.

La secretària d’Estat d’Igualtat, Soledad Murillo, en declaracions a EL PERIÓDICO, es mostra per això "sorpresa" davant de la decisió de Dolera de prescindir de Clotet, si bé assenyala que des del Govern, tot i que li "encantaria canviar la situació", no pot "actuar directament perquè la legislació [ja] empara situacions així", a través de la llei d’igualtat, que reconeix com una "discriminació directa" el "tracte desfavorable a les dones relacionat amb l’embaràs i la maternitat".

Murillo reconeix, tot i això, que“les regles de vegades no queden clares” i que, en el cas de Clotet la justícia podria al·legar que no existeix un contracte i que no està davant d’una empresa i organització tradicional i a l’ús, entre altres arguments, ja que Dolera ha assenyalat que va intentar reajustar el personatge però que va ser “impossible” i va esgrimir un problema amb la pòlissa de l’assegurança.

La legislació laboral també pesa

No obstant, des del món sindical també s’assenyala cap a l’actual legislació laboral espanyola. Segons l’opinió de la secretària d’igualtat d’UGT Catalunya, Eva Gajardo, aquesta "promou la desigualtat i fa molt més vulnerables les dones". Els alts índexs de temporalitat, principalment entre els joves, incentiven a la no-renovació de contractes en casos d’embaràs.

Els actuals mecanismes per denunciar una discriminació d’aquest tipus també són motiu de crítiques. Si bé la càrrega de prova recau en l’empresa, per arribar a judici la víctima ha d’aportar un indici substancial. Una cosa que difícilment es pot extreure d’una conversa verbal, com és una entrevista de feina clàssica. 

La secretària d’Estat considera, no obstant, que la polèmica és una "excel·lent oportunitat perquè s’obri una reflexió" perquè, lamentablement, les dones en aquest país encara pateixen el "dilema" de si ser o no mares davant dels possibles perjudicis a la seva carrera professional. L’estadística així ho corrobora. La diferència salarial entre homes amb estudis superiors i dones amb la mateixa formació és, entre els 23 i els 27 anys, del 20%; creix fins al 27% a l’edat de 37 a 42 anys i continua creixent fins al 35% a l’edat dels 41 als 46 anys.

Més Estat del benestar

"Perquè la maternitat no sigui un obstacle en les nostres carreres, hem d’exigir total corresponsabilitat tant a les nostres parelles, com a les empreses com al Govern", considera la sòcia-directora de Cobertis, Anna de Quirós. Aquesta empresària d’una pime de 27 empleats reivindica més permisos de paternitat, però amb un acompanyament per part del Govern per cobrir les baixes, així com més inversió en serveis socials, com, per exemple, guarderies.

D’acord amb Murillo, la directora de la Fundació Dones, Marisa Sotelo, destaca la desprotecció absoluta de què són víctimes alguns col·lectius concrets. Sotelo recorda, per exemple, com moltes esportistes d’elit tenen prohibida la gestació o com les pilots d’avió i hostesses han de demostrar que no estan encintes quan aspiren a un lloc de treball. "L’embaràs, en ple segle XXI, és un fre a la vida laboral malgrat que són dues facetes de la vida de les dones perfectament compatibles", conclou. I critica el món empresarial per la seva falta de reacció: "¿com pot ser que les empreses no sàpiguen què fer quan una dona està embarassada?" 

Notícies relacionades

Mentrestant, la sociòloga Gemma Altell recorda que l’embaràs no hauria de ser mai un problema a cap sector professional, ja sigui el cine, l’enginyeria, la política o el comerç. "Hem de trobar estratègies i solucions per a tothom", afirma després de recordar que portar nens al món és "un assumpte col·lectiu que forma part de l’espècie humana tot i que siguin les dones les úniques que donem a llum". Lacorresponsabilitat, per tant, "és de tots i totes". Artell conclou que els nounats són ciutadans de ple dret, són els futurs polítics, enginyers i mestres del país.

Els valors culturals d’una societat que històricament ha atribuït les tasques de cures a les dones és un dels elements a canviar, segons coincideixen les diferents expertes. No obstant, la legislació dels Governs sobre qüestions com els permisos de paternitat també són clau. A Suècia el permís de paternitat va començar sent optatiu el 1974. "Gairebé ningú l’utilitzava i als que sí que ho feien els anomenaven despectivament ‘pares de vellut’",explica la investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Elena Costas. Aquesta docent, actualment de permís per maternitat, explica per telèfon des d’Estocolm, amb les rialles del seu fill nounat de fons, que en la dècada dels 90 els permisos per paternitat van passar a ser obligatoris i paritaris, és a dir, si l’home no utilitzava aquells dies, la dona no podia augmentar els seus en conseqüència. "Més del 80% dels pares van passar a utilitzar-los", conclou.