El Govern tornarà a la Generalitat les competències que li va treure la 'llei Wert'

El Govern del PSOE ja ha enviat als grups parlamentaris la seva proposta per canviar la llei educativa que va aprovar el PP, la LOMCE o llei Wert, que tantes crítiques havia tingut. El marc legislatiu que proposa l'Executiu de Pedro Sánchez és, des del punt de vista tècnic, una “nova llei amb articulat únic", segons l'esborrany a què ha tingut accés aquest diari.

El nou text del Ministeri d'Educació i Formació Professional proposa de tornar més competències a la Generalitat i a la resta d'autonomies amb llengua oficial (fins a un 45%) per redactar els temaris curriculars, encara que continua reservant a l'Estat el 55% de la “distribució de competències”. 

I també en suprimir "la regulació de l'ús de la llengua cooficial", torna a deixar a les comunitats autònomes que legislin sobre la llengua vehicular de l'ensenyament, incorporant expressament la sentència del Tribunal Constitucional de febrer del 2018 que anul·lava l'obligació que la Generalitat abonés als pares les despeses derivades de voler escolaritzar els seus fills en castellà, i avalava la immersió lingüística en català.

La proposta s'obrirà ara a consulta pública amb la intenció de generar un debat i obtenir el suport de la comunitat educativa, un aspecte contrari al camí que va prendre el ministre José Ignacio Wert amb la seva polèmica llei, que va provocar el rebuig sobretot dels sectors més implicats en la renovació pedagògica. Tanmateix, entre consultes, tràmits parlamentaris i altres matisacions, el text és difícil que s'aprovi abans de l'estiu.

Anunci de Celaá

També planteja que la religió confessional deixi de tenir una alternativa forçosa i que no puntuï per a beques i altres mitjanes acadèmiques; és a dir, que es consideri "no avaluable", un aspecte que la ministra d'educació, Isabel Celaá va anunciar tan aviat va arribar al Govern i al qual la Conferència Episcopal s'oposava frontalment. Es pretén així contrarestar "la imposició acadèmica a una part de l'alumnat només pel fet que d'altres optin per l'estudi de Religió confessional", protegida, segons el Govern, per "una regulació reglamentista" que considera "impròpia d'una llei orgànica". 

La intenció del ministeri és també que l'assignatura de Valors Ètics, que en la LOMCE es considerava alternativa, sigui obligatòria i puntuable per a tots els alumnes, sense excepcions. 

També en l'àmbit religiós, la proposta del Govern no arriba a la intenció de la Generalitat de retirar el concert econòmic als centres educatius que segreguin per sexes, però sí que mostra el seu interès de reforçar el principi de la no discriminació per gènere. En aquest sentit, anuncia que "s'eliminarà la referència al fet que l''educació diferenciada' no es considera discriminació per gènere i es reforçarà la prioritat en el règim de concerts perquè els centres s'organitzin sota el principi de coeducació". 

Sense segregació

L'esborrany del text legislatiu reclama també més atenció a la diversitat i als alumnes amb necessitats especials i demana "evitar qualsevol efecte segregador derivat de l'aplicació d'ensenyaments plurilingües". 

El projecte del PSOE, que haurà de ser aprovat per la resta de grups parlamentaris en el Congrés, elimina també els “itineraris” en l'educació secundària i assegura que “qualsevol opció” condueix a “idèntica titulació”. Celaá s'ha proposat dissenyar una llei que garanteixi "l'equitat i la qualitat educativa en tots els seus nivells" i que faciliti "que cap estudiant no en quedi exclòs".

Per això, persegueix eliminar els "itineraris" que proposava la LOMCE, de recuperar el títol únic d'Educació Secundària Obligatòria, fins i tot per als titulats en Formació Professional Bàsica, que tindran, a més, el títol professional corresponent.

Canvi metodològic

Tot i així, el text permetrà que l'"organització dels primers cursos d'ESO es faci per àmbits" i que els estudiants amb més dificultats tinguin una atenció especial. En aquest sentit, fins i tot, es proposa d'"adaptar els ensenyaments al context territorial i, en el seu cas, al centre" utilitzant les matèries optatives que poden incloure treballs per projectes, investigacions o serveis a la comunitat. I reclama que es fomenti "la coeducació, la cooperació entre iguals i l'educació emocional, a fi de prevenir l'assetjament escolar i millorar la convivència". 

Als alumnes amb necessitats especials, l'esborrany de la llei proposa de flexibilitzar-los el nombre d'anys en què poden cursar els estudis, siguin de formació professional o de batxillerat, facilitar-los la promoció de curs o, si han de repetir, establir "un pla de repetició individualitzat".

No a les revàlides

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

També elimina les revàlides –que ja estaven suspeses– encara que obre l'opció al fet que els centres puguin fer proves avaluatòries als alumnes a efectes d'avaluar els resultats. Tanmateix, els resultats d'aquestes proves no podran ser publicats en cap cas, la qual cosa impedirà confeccionar rànquings de centres.

El ministeri critica que la jerarquització d'assignatures que va fer la LOMCE permetés que un alumne pogués anar avançant de curs amb diverses assignatures suspeses sense que li comptés fins a arribar a quart de l'ESO, quan les havia d'aprovar totes les que havia anat arrossegant, "la qual cosa fa que els alumnes i els equips docents es trobin amb problemes de difícil solució".