El bosc Pando, l'organisme més gran de la Terra

L’organisme més gran que viu sobre la Terra té potser milers d’anys de vida, pesa més de 6.000 tones i ocupa una extensió de 43 hectàrees a l’estat de Utah, als Estats Units. És una colònia de pollancres que s’han anat reproduint sense llavors durant segles. Aquest gran organisme, que ha sigut batejat com a Pando, podria estar tenint ara problemes de salut. Un grup d’investigadors l’han estat radiografiant i han arribat a algunes conclusions sobre com tractar-lo.

Fa uns 40 anys, un estudiós dels arbres va descobrir que un bosc de pollancres situat al sud-est de l’estat de Utah estava format per arbres idèntics entre si. Els estudis del seu ADN van confirmar que es tractava d’un clon gegantí, de fet un organisme únic en què els arbres estan units per les arrels. El van anomenar Pando (“m’estenc”, en llatí) i van proposar que el sòl calcari i les condicions climàtiques impedien als pollancres reproduir-se per llavors i que s’havia adaptat creixent sota terra. Hi ha altres exemples d’un comportament similar, però no tan grans com Pando.

Els últims anys ha sonat l’alarma. No es veuen néixer nous arbres i el conjunt sembla debilitat. S’ha proposat que podria ser a causa de l’acció humana, perquè és una atracció turística; o a l’atac de diferents animals que s’han quedat sense depredadors, o fins i tot que la falta d’incendis li està impedint regenerar-se. Acaba de sortir un article d’investigadors dels Estats Units que atribueix el problema a grups d’una espècie de cérvols que viu a la zona, que està proliferant i que es menja els joves fills quan apareixen. Ja s’havia construït una tanca en una part del bosc i els autors proposen que s’estengui a tot el perímetre.

Notícies relacionades

Can Ruti obre una consulta per a patologies derivades del sexe anal

Sanitat escurça l’espera per finançar fàrmacs innovadors

Alguns han proposat que l’edat de Pando podria ser de més d’un milió d’anys, uns altres 80.000 anys i finalment hi ha qui la rebaixa a 10.000 anys, que no està malament. El que no sembla discutible és que es tracta d’un fenomen únic, molt interessant i que caldria fer tot el possible perquè continuï resistint fins i tot l’acció humana.