El Govern considera frívol el compromís autonòmic d'acollir menors no acompanyats

Una barrejad’impotència i incredulitat. Amb altes dosis de malestar i, per què no dir-ho, emprenyament. El Govern ha esmorzat aquest divendres amb la confirmació que l’Executiu de Pedro Sánchez preveu destinar a Catalunya només dos dels 40 milions destinats a atendre les desenes de milers de menors no acompanyats que viuen al nostre país. Hi ha una diferència de criteri sobre el nombre que té acollit cada regió. I és aquest ball de xifres el que té enfrontades les dues administracions. Com a colofó, les autonomies menys receptores s’han compromès a acollir un total de 199 nanos, una xifra ridícula si es té en compte el flux dels últims mesos. És, més o menys, el que arribava a Barcelona al setembre en el termini d’una setmana, deixant al marge el frívol que resulta xifrar un fenomen tan imprevisible.

Andalusia s’ha emportat el premi gros amb 25,5 milions d’euros després que el Govern els reconegui un increment, des de gener fins a finals de setembre, de 3.412 menors sense referent familiar. Georgina Oliva, màxima responsable de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), ha argumentat a aquest diari que les xifres li semblen “poc fiables i injustes”, a més de qualificar-les de “poc transparents”. Segons la Generalitat, a Catalunya s’atenen en el dia d’avui prop de 3.000 menors immigrants no acompanyats.L’Estat en reconeix poc més de mil. I pel que fa al creixement d’aquest any, sempre segons Sanitat, a aquest costat de l’Ebre ha sigut de tan sols 269. En un comunicat, el ministeri assegura haver-se basat “en el Registre de Menors Estrangers no Acompanyats del Ministeri de l’Interior. “S’elabora –segueix la nota– amb la informació que remeten les comunitats autònomes i és l’únic oficial”.

No anava d’una setmana 

Notícies relacionades

Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre

Mor d’un infart el president de la Taula del Tercer Sector, Enric Morist

Oliva no entén que el Govern hagi acceptat estudiar un canvi de criteri en el repartiment dels diners destinats a aquest menester i que, en canvi, no hagi volgut aplicar aquestes modificacions a aquests 40 milions d’euros. “No ens anava d’una setmanes, i la queixa ja la vam fer en una reunió feta el 5 de setembre. Potser podríem haver-nos assegut de nou totes les comunitats per fer-ho bé”. Sobre els milions per a Andalusia, considera “al·lucinant” el repartiment. No perquè aquestes terres no requereixin i mereixin tots aquests diners, sinó perquè, considera, Catalunya es troba “en una situació molt similar”. 

Aquests 199 joves que 10 comunitats s’han compromès a acollir (amb Extremadura al capdavant, amb 34) responen a la necessitatd’alleugerir la càrrega de les regions més massificades. Oliva, no obstant, considera una cosa frívola aquest compromís: “No hem acceptat cap quota perquè èticament no podem estar d’acord en un número concret; bàsicament, perquè la nostra idea és atendre tots els que siguin necessaris”. Això, no obstant, pot arribar a explotar-te a les mans. Només cal recordar les desenes de xavals dormint en comissaries de Mossos el mes passat. Sobre les quotes, la directora de la DGAIA prefereix posar-se realista: “Fins a final d’any esperem a Catalunya l’arribada d’uns 1.200 menors no acompanyats. Imaginem que aquesta és la nostra quota. ¿Què fem amb el 1.201?”.