Anar al contingut

SEGREGACIÓ ESCOLAR

Ensenyament revisarà tots els concerts educatius de primària

La conselleria vol acabar amb els pagaments camuflats de l'escola concertada

Carmen Jané

Ensenyament revisarà tots els concerts educatius de primària

Gemma Sanchez

La Conselleria d’Ensenyament vol posar límit a les quotes, algunes d’abusives, que cobren les escoles concertades i ha anunciat que revisarà tots els concerts amb les escoles d’educació primària que acaben l’any vinent. La mesura afectarà no només les que segreguen per sexe, a les quals se’ls vol retirar directament el concert, sinó aquelles que discriminin per raça, religió o classe social.

El conseller Josep Bargalló va haver de ratificar, tan aviat com va prendre possessió del seu càrrec, els convenis amb les escoles privades infantils i de secundària que havia renovat de forma completa i sense revisar el ministre d’educació del PP Iñigo Méndez de Vigo, durant l’aplicació de l’article 155. “No ens hi vam poder negar per una qüestió jurídica”, va explicar al Parlament el setembre passat. No obstant, quedaven els de la primària, que caduquen el 2020.

La intenció d’Ensenyament és que aquests acords, que inclouen el pagament de les nòmines del professorat dedicat als grups concertats com a despeses de funcionament del centre, es revisin per acabar amb el cobrament de quotes les famílies que han optat o han sigut destinades a escolaritzar els seus fills en un centre concertat. Alguns centres, no obstant, arriben a excloure els alumnes d’activitats si els seus pares no paguen les quotes sol·licitades. Ensenyament té localitzades al voltant d’una desena d’escoles que estarien en aquests casos. 

L’associació de pares CEAPA, a Madrid, va presentar aquest dijous un informe d’una consultora sobre una mostra seleccionada de centres on denunciava el cobrament de quotes des de 75 euros fins a 860 euros per escoles concertades també catalanes. L’estudi alertava també que el cobrament d’aquestes quotes és a Catalunya de mitjana un 36% més elevat que a Madrid, on alguns centres de la coneguda com a "nova concertada", que van ser construïts fins i tot en terrenys públics, tenen directament "afany de lucre". No obstant, a Catalunya el 79% dels centres concertats, segons les seves dades, presenta les quotes com a "obligatòries" i un 23% no en justifica els motius.

Pel caràcter estatal del tema, el Govern central ha anunciat després del Consell de Ministres que també revisarà aquestes quotes extra. "Un ensenyament privat, si és privat, pot formular les seves quotes com millor els sembli als pares i als professors del centre. El que no és adminisble és que un ensenyament concertat passi cobraments alts, altíssims a les famílies", ha precisat la ministra d’educació. Segons la Ceapa, "gairebé la totalitat de concertades infringeixen la gratuïtat de l’educació obligatòria".

Context socioeconòmic

Ensenyament vol que el finançament públic dels centres concertats sigui flexible i depengui “del context socioeconòmic del centre”. És a dir, que hi pot haver escoles concertades que necessitin de més finançament que d’altres, “en funció del projecte educatiu, del nombre d’alumnes que tinguin amb necessitats especials o del nivell econòmic de les famílies”. En aquesta línia, la conselleria no descarta que hi hagi centres “que no necessitin finançament”. “Som conscients que s’ha de regularitzar perquè el concert és un instrument jurídic per garantir l’escolarització universal, però és incompatible amb el cobrament d’aquestes quotes”, assenyala un portaveu.

Segons la conselleria, si es retira el concert a algun centre, els alumnes que ja hi estiguin escolaritzats podrien acabar els seus estudis en el règim subvencionat. Els que es quedarien fora serien els nous alumnes, que podrien optar per aquest centre però en règim privat.

Les úniques quotes que el departament que dirigeix Josep Bargalló podria acceptar són les derivades de la diferència per la sisena hora lectiva o per serveis complementaris, per a alguns dels quals, com el menjador i les activitats extraescolars, també existeixen beques. Els centres concertats esgrimeixen que aquests pagaments extres es refereixen a activitats vinculades al projecte educatiu, que són conegudes pels pares i que poden incloure des de poder deixar els nens al centre una hora abans perquè la jornada lectiva comença a les 10 del matí, l’autocar, classes de reforç o sortides. L’actual línia de la conselleria pretén fer de la lluita contra la segregació escolar la seva bandera.

Els professors de la concertada demanen l’equiparació plena amb la pública

Els sindicats de l’ensenyament concertat han denunciat el conveni català que afecta el professorat per reclamar l’equiparació plena de les condicions laborals, un dret aconseguit el 2017 però que deixava fora alguns complements, com l’anomenat “premi de fidelitat” que perceben els professors majors de 55 anys que porten més de 15 anys en el centre i que suposa gairebé una mensualitat al cap de l’any, i que va quedar “en suspens”. 

 

També reclamen que s’adeqüin les categories laborals entre els dos règims, que tenen el sou homologat des del 2012, tot i que en la concertada els professors tenen més càrrega lectiva.