Les llacunes del decret per recuperar la sanitat universal

Unes 300 organitzacions socials de tot Espanya denuncien que el reial decret llei 7/2018 aprovat pel PSOE al juliol per a suposadament tornar la sanitat pública a tota la ciutadania continua mantenint l’exclusió. Les entitats, agrupades en la Xarxa de Denúncia i Resistència al RDL 16/2012 (Reder), valoren la nova norma com un "pas molt positiu" després del reial decret del PP de fa sis anys. Però asseguren que la llei socialista "no harmonitza el procediment ni els requisits per poder obtenir la targeta sanitària" ni assegura l’assistència als col·lectius més vulnerables. Per això insten el Govern a no ajornar més l’adopció del reglament que harmonitzi l’aplicació d’aquest decret.

A través de l’informe 'No deixar ningú enrere', critiquen que el retard en el desenvolupament del reglament del reial decret llei 7/2018 ha implicat cinc problemes. Un d’aquests problemes és l’existència de 17 cobertures sanitàries diferents, en les quals cada comunitat autònoma exigeix requisits diferents per accedir a la sanitat. També denuncien que el padró municipal continua sent una barrera, ja que la majoria de les comunitats exigeixen tres mesos d’empadronament per ser atès en un centre públic, malgrat que aquest requisit no figura a la llei.

A més, segons el document, la llei socialista no especifica que els col·lectius més vulnerables poden rebre atenció en qualsevol circumstància i, per tant, "s’estan donat casos d’exclusió sanitària a embarassades, menors de 18 anys, víctimes de tràfic, sol·licitants d’asil i persones que requereixin atenció a urgències". A més, qualifiquen d’"impossibles" de complir els requisits administratius que s’exigeixen per accedir al sistema públic de salut. "Fins i tot es demana a algunes persones que tornin als seus països d’origen per aconseguir aquesta documentació, una cosa òbviament inviable", denuncien les entitats.

Dues factures, cobrades a una dona argentina embarassada a l’Hospital de Palamós i al CAP de Sant Feliu de Guíxols, A Girona, el 12 i 15 d’octubre passat (tres mesos després que el reial decret hagués entrat en vigor) i a les quals ha tingut accés EL PERIÓDICO, proven l’exclusió que denuncia Reder. A la dona, de 24 anys, se li van cobrar 80 euros per una visita al CAP, i 135 i 120 euros, respectivament, per una urgència i una ecografia a l’Hospital de Palamós. I això és un fet que, segons Reder, no passa només a Catalunya, sinó també en altres comunitats. "Tant l’Estat com la Generalitat són corresponsables [en el cas de Girona]. Hi ha comunitats que no estan cobrant als pacients i això demostra que la llei es pot interpretar de manera més o menys benèvola. I el Govern té la culpa de no desenvolupar el reial decret per cobrir les llacunes que hi ha", expliquen fonts de Reder. 

Sanitat nega que hi hagi exclusió

Malgrat tot, el Ministeri de Sanitat nega que hi hagi aquesta exclusió. Fonts del departament han assegurat a aquest diari que "el reial decret llei 7/2018 garanteix la sanitat pública a totes les persones que es troben a Espanya, sense exclusions." Però les factures de l’Hospital de Palamós i el CAP Sant Feliu de Guíxols demostren el contrari. La normal, diu el Ministeri, està en vigor des del 28 de juliol i inclou "els col·lectius no registrats ni autoritzats com a residents al nostre país des del primer moment", així com aquelles persones que fa "menys de 90 dies que són a Espanya".

Sanitat es remet al’article 3 del reial decret, que diu textualment: "Les persones estrangeres no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya tenen dret a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària en les mateixes condicions que les persones amb nacionalitat espanyola". "Per això el reial decret ja és plenament efectiu", insisteixen fonts del Ministeri, que recorden que el Congrés va aprovar la tramitació de la norma com a avantprojecte de llei, que ja s’està tramitant i es troba en termini de presentació d’esmenes. "Una vegada s’aprovi la llei s’elaborarà el reglament corresponent", afirmen aquestes fonts sense especificar una data aproximada.

Ascendents reagrupats

L’informe de Reder denuncia també la situació delsascendents reagrupats (mares i pares de migrants regularitzats que han arribat a Espanya a través d’un procés legal), que continuen sense rebre la targeta sanitària. També assenyalaMúrcia i Galícia (especialment al municipi gallec del Ferrol) com les comunitats en què més dificultats s’han registrat en l’últim trimestre per aconseguir atenció. “A Galícia, tot i que s’ha rebaixat l’exigència d’empadronament de sis a tres mesos, es continuen posant tot tipus de barreres a les persones migrants que no tenen la documentació en regla", assegura la Reder. 

Notícies relacionades

Unes 375 persones van ser excloses de la sanitat catalana des del 2013

Tres de cada 10 nens tenen mal de panxa ‘fantasma’

Segons la Reder, des del 2014 fins ara, el sistema de salut públic espanyol ha deixat fora almenys4.755 persones. En la realitat són moltes més, perquè aquestes gairebé cinc mil persones són les que ha pogut notificar l’entitat. Entre elles hi havia 194 dones embarassades i 322 de menors d’edat. Hi ha hagut, a més, 443 casos comptabilitzats de denegació d’atenció o facturació indeguda a urgències.

A més, un total de 68 van ser de persones amb algun tipus de càncer, unes 45 amb el VIH, 116 amb diabetis, 92 amb hipertensió, 88 amb malalties cardiovasculars i 68 amb alguna malaltia de salut mental greu.