PEL REIAL DECRET DEL PP

Unes 375 persones van ser excloses de la sanitat catalana des del 2013

Entitats presenten l'informe '6 anys d'exclusió' en vista de la «inexistència» de dades oficials

Entre els desatesos hi ha 20 embarassades, 91 menors d'edat i 12 persones refugiades

rjulve22159248 17 4 2013  sarria  barcelona  interior del nuevo ambulatorio181023125926

rjulve22159248 17 4 2013 sarria barcelona interior del nuevo ambulatorio181023125926

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Les entitats Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat) i Jo Sí Sanitat Universal han comptabilitzat un total de 375 persones a Catalunya que es van quedar excloses de la sanitat pública entre el març del 2013 i el setembre del 2018. El motiu va ser l’aprovació del reial decret 16/2012 del PP per “garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut”. D’aquestes 375, un total de 90 persones es van quedar fora de cobertura després del juliol del 2017, quan va entrar en vigor la llei autonòmica que buscava la universalització de la sanitat a Catalunya.

Les entitats han presentat aquest dimarts l’informe ‘6 anys d’exclusió sanitària: l’impacte del RDL 16/2012 a Catalunya’, el qual estableix cinc categories excloents: la ‘buroexclusió’ o les barreres administratives (en què s’han registrat 139 casos), dones embarassades (20 casos), menors d’edat (91), facturació indeguda i/o denegació de l’atenció urgent (79) i, finalment, desconeixement del dret (46).

Pel que fa a la ‘buroexclusió’, les entitats socials denuncien que sovint es produeixen informacions errònies o tràmits administratius equivocats, facturacions d’atenció no urgent i, fins i tot, denegació de programació de visites sanitàries en persones que sí que tenen el dret de ser ateses, però que ho desconeixen. Un exemple: de les 375 persones excloses aquests anys, 175 tenien el padró vigent i se les va deixar fora per alguna barrera administrativa.

Quant a les embarassades, de les 20 que van ser excloses a Catalunya, sis no van ser ateses d’urgència i, o bé se les va amenaçar amb cobrar, o bé se’ls va facturar indegudament l’atenció. A més, l’informe reporta un cas de facturació indeguda d’atenció urgent a una dona víctima de violència de gènere. En relació amb els 91 menors exclosos, destaquen el cas de dues dones que estaven embarassades i el de 21 nounats a qui se’ls va denegar l’atenció programada, l’atenció urgent, el tràmit de la targeta sanitària o l’administració de les vacunes obligatòries. 

Sense dades oficials

“No hi ha dades oficials de l’aplicació del decret llei del 2012, una cosa fonamental per visibilitzar aquesta problemàtica i així donar una resposta a partir de polítiques públiques”, ha expressatAlicia Rodríguez, portaveu de la Pasucat. “Aquest reial decret va suposar un canvi de paradigma de l’atenció sanitària. Per ser atesa, la persona havia de treballar i estar associada a la Seguretat Social, cosa que va excloure les persones en situació irregular i que no tenien un permís de feina”.

El decret del PP feia atenció a “situacions especials” en què alguns col·lectius sí que podien accedir a la sanitat pública tot i que la seva situació fos irregular. Eren les embarassades, els menors, les persones víctimes de tràfic, els refugiats i, també, qualsevol que necessités anar a urgències. “Malgrat això hem verificat que una de les incidències més importants és la vulneració de drets en l’accés a la sanitat d’aquests col·lectius”, ha assegurat Rodríguez. 

Fonts de la Conselleria de Salut han explicat a EL PERIÓDICO que no disposen de xifres de les persones excloses de la sanitat pública, sinó tan sols de les beneficiades i que, per tant, no pot desmentir ni confirmar les dades fetes públiques aquest dimarts per la Pasucat i Jo Sí Sanitat Universal.

Padró municipal

A Catalunya, el Parlament va aprovar el 2017 la llei d’universalització de l’assistència sanitària, que en teoria pretenia esquivar el decret del 2012 i donar assistència sanitària pública a tots els residents a Catalunya, amb independència de la seva condició legal. Però la llei catalana, que exigia l’empadronament, no va emprendre les seves finalitats, ja que el padró municipal és una limitació (o ‘buroexclusió’) per a moltes persones (sobretot, per als que viuen al carrer). Des del 2017 i fins ara, les entitats han comptabilitzat almenys 90 casos d’exclusió sanitària a territori català.

“Hi ha informes que demostren que la mortalitat va pujar un 15% entre els immigrants sense papers”, justifica Rodríguez en al·lusió al’estudi publicat el maig per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat de Barcelona (UB). D’altra banda,Carlos Losana, metge i també portaveu de la Pasucat, ha assenyalat que aquests gairebé 400 casos d’exclusió sanitària són només “la punta de l’iceberg”. “Jo soc pediatre en un CAP i he sigut testimoni de 20 casos de nens que no han sigut atesos adequadament”, ha afirmat Losana.

El PSOE va aprovar al juliol el reial decret llei 7/2018, que regula l’accés universal al Sistema Nacional de Salut. Actualment s’està treballant en una nova proposició de llei sobre la sanitat universal amb l’objectiu de modificar el reial decret del 2012, que encara continua en vigor. Les entitats denuncien que la llei del PSOE, tot i que suposa un important avenç, manté la ‘buroexclusió’ perquè per accedir al sistema has de demostrar 90 dies d’estada a Espanya. A més, deixa fora elsascendents de reagrupats (pares i avis) que han arribat a Espanya al demanar-los una assegurança mèdica privada.

Notícies relacionades

D’altra banda, a Catalunya, la llei del 2017 (que va ser recorreguda pel PP i el recurs de la qual ha quedat extingit aquest dimarts) també és un pas endavant en la consolidació del dret universal a la salut, però que continua exigint el padró municipal o acreditar l’arrelament a Catalunya. “No existeix un reglament que estableixi els criteris d’aquest arrelament”, ha lamentat Losana.

La Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat) i Jo Sí Sanitat Universal denuncien que tant a Espanya com a Catalunya la ciutadania és “lluny” de la universalitat en l’assistència sanitària i que, en concret a Catalunya. “l’exclusió sanitària real està oculta i passa inadvertida”. Les entitats també recorden que les persones afectades “sovint desconeixen que tenen dret a rebre assistència sanitària” i per això no tramiten la targeta sanitària per“por de ser identificades, deportades o sancionades”.