El TC avala que el permís de paternitat sigui més curt

Considera que les dones tenen una baixa més llarga perquè "les realitats biològiques són diferents"

La sentència compta amb el vot particular d'una de les seves dues magistrades que entén que el TC ignora altres realitats que aconsellen igualar la durada

rjulve41510633 35403202   pregnant woman belly  pregnancy concept embarazo 181017133320

rjulve41510633 35403202 pregnant woman belly pregnancy concept embarazo 181017133320

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

Just quan el Govern acorda augmentar el permís de paternitat fins a equiparar-lo amb el de maternitat, el ple del Tribunal Constitucional ha declarat en una sentència que “l’atribució del permís per maternitat, amb la correlativa prestació de la seguretat social, a la dona treballadora, amb una durada superior a la que es reconeix al pare, no és discriminatòria per a l’home".

Segons l’alt tribunal, "la maternitat, l’embaràs i el part són realitats biològiques diferenciades d’obligatòria protecció, que es refereix a la protecció integral de les mares. D’aquí, que els avantatges que es determinin per a la dona no puguin considerar-se discriminatoris per a l’home”, remarca.

El TC es basa en aquest argument per desestimar el recurs d’empara presentat per un pare i l’associació Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va denegar que el permís de paternitat fos equiparable al de maternitat, de 16 setmanes.

El demandant d’empara va disfrutar d’un permís de paternitat de13 dies i va percebre la corresponent prestació econòmica de la Seguretat Social amb motiu del naixement del seu fill, el 20 de setembre del 2015, en virtut de la legislació vigent llavors. Actualment és de cinc setmanes.

La sentència explica que la finalitat que persegueix el legislador en la protecció laboral i de seguretat social dispensada en el supòsit de part és diferent en consideració que es tracti de la mare o del pare. En el cas de la mare la “finalitat primordial” que persegueix és la protecció de la salut de la dona treballadora, durant l’embaràs, part i puerperi, d'acord amb la Constitució

Es tracta d’una exigència avalada pels “compromisos internacionals assumits per Espanya al ratificar els acords i convenis sobre drets humans que obliguen a adoptar les mesures necessàries perquè les treballadores embarassades disfrutin d’un permís de maternitat, a fi de protegir la salut de la dona”.

No obstant, “l’establiment d’un permís de paternitat no ve imposat fins ara per cap norma de dret internacional que obligui el nostre país ni pel dret de la Unió Europea. Obeeix a una finalitat tuïtiva diferent: afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, fomentant la corresponsabilitat de mares i pares en la cura dels fills comuns”, remarca la sentència.

La sentència remarca que com que són “diferents les situacions que es porten a comparació, no pot reputar-se com a lesiva del dret a la igualtat davant de la llei la diferent durada dels permisos per maternitat o paternitat i de les corresponents prestacions de la Seguretat Social”.

Una qüestió diferent és que el legislador, atenent les circumstàncies socioeconòmiques concurrents en cada moment pugui ampliar la durada del permís de paternitat com actualment ho ha fet, la durada del qual és de cinc setmanes. Però això no significa que la regulació legal precedent i actual, que estableix una durada del permís i la prestació per paternitat inferior a la del permís i la prestació per maternitat, sigui per això contrària al dret d’igualtat davant de la llei, conclou la sentència.

Vot discrepant

La sentència compta amb el vot discrepant de la magistrada María Luisa Balaguer, que considera que el tribunal ha estat aliè a una realitat molt més complexa de la que es conté en la sentència, i que proporcionava una ocasió excepcional per analitzar l’impacte negatiu que tenen part d’aquestes mesures garantistes del fenomen de la maternitat en el tractament igualitari de les dones en el marc del mercat laboral.

Considera que amb aquesta sentència, el Tribunal ha perdut l’ocasió d’explicar per què les mesures de protecció de la parentalitat, quan s’associen exclusivament o amb una naturalesa reforçada a les dones, si bé poden suposar una garantia relativa per a

qui ja està en el mercat laboral, sens dubte s’erigeixen com una clara barrera d’entrada

a qui n’està fora i és un obstacle a la promoció dels que hi estan a dins, perquè

generen un efecte de desincentiu en qui contracta que només afecta les dones, i que, per

Notícies relacionades

tant, incideix en la perpetuació de la discriminació laboral.

La sentència ignora que hi ha un efecte clar de discriminació indirecta de les dones, associat al fet de la maternitat, que el legislador hauria d’haver provat d’erradicar per mandat de l’article 9.2 de la Constitució (CE). Un Tribunal Constitucional d’aquest segle hauria d’haver reconegut la necessària evolució de la realitat social, i hauria d’haver aprofundit en l’anàlisi dels efectes reals de les mesures de protecció que aquí es qüestionen.