OBITUARI

Montse Oliva: una vida "per a" les notícies

En record de la periodista Montse Oliva

zentauroepp45557489 montse oliva181021210434

zentauroepp45557489 montse oliva181021210434

3
Es llegeix en minuts
ALBERT SÁEZ

Hi ha molta gent que viu “de” les notícies. Editors, directius, caps d’anar per casa, polítics, dircoms... treuen pit per les informacions que publiquen cada dia els mitjans informatius com si les haguessin fabricat. Però ells només les administren. S’aprofiten de la feina d’altres professionals, sovint anònims o coneguts únicament en el món periodístic, gairebé invisibles per al gran públic. I és quan aquest tipus de periodistes ens deixen que veiem l’immens espai que ocupen. Aquest diumenge a la matinada es va fer un immens buit a la redacció del diari El Punt-Avui,El Punt-Avui a la sala de premsa del Congrés dels Diputats i de la Moncloa, a l’Associació de Periodistes Parlamentaris, entre els corresponsals dels mitjans catalans a Madrid i, de retruc, a moltes altres redaccions. És el buit que va deixar la mort injustament primerenca de Montse OlivaUna periodista que va viure “per a” les notícies. Era de les últimes a abandonar l’escenari de qualsevol escenari informatiu perquè sempre volia buscar l’última confirmació d’una dada, contrastar l’últim indici, servir al lector la millor informació possible...  Oliva va arribar a Madrid fa 18 anys a la delegació del que alguns anomenen un diari de “províncies”. Els que viuen “de” les notícies de seguida la van mirar per damunt de l’espatlla. Però la seva professionalitat, la tenacitat, la tossuderia, el rigor, l’amor per la feina ben feta li va valdre el respecte de tota la professió i de la classe política que ahir va quedar reflectit en nombrosos tuits de condol que es van publicar, des dels presidents del Govern i de la Generalitat fins a la presidenta del Congrés, ministres i portaveus parlamentaris. La crueltat de la mort d’Oliva, morta només tres setmanes després de detectar-li la malaltia, ha fet que de sobte molts valoressin la grandesa de la seva figura personal i professional. Un buit que sentiran encara amb més intensitat el seu marit, el també periodista Amat Carceller i el seu fill Jaume.

Notícies relacionades

Abans d’encapçalar a Madrid la delegaciód’El Punt-Avui,  Montse Oliva havia treballat a La Mañana de Lleida, en algunes aventures informatives fallides com Las Noticias i El Observador, però també a les redaccions de La Vanguardia i d’El MundoVa ser una excel·lent cronista judicial, una de les millors escoles de periodisme perquè allà es tracta cara cara amb la vida i amb la mort sense edulcorants en forma de gabinets o notes de premsa. En els durs anys 90, quan els periodistes corrien amunt i avall de la vella Audiència de Barcelona per fotocopiar, llegir i entendre enrevessats sumaris judicials, Oliva va destacar per tenir la confiança de les millors fonts judicials que es va guanyar gràcies al respecte que tenien les seves cròniques i al rigor amb què interpretava els fets. Tot aquest bagatge periodístic li va servir posteriorment per cobrir els grans fets de la política espanyola, de vegades sacsejada per fets com els atemptats de l’11-M i sempre convulsa pels temes relacionats amb Catalunya. Els seus companys de Madrid i de Barcelona també es van abocar ahir en el seu reconeixement.

La millor manera d’entendre Oliva és visitar la terra on va néixer el 1966, Torà, a la comarca de la Segarra, un paratge sacsejat per hiverns polars i estius subsaharians que madura els seus habitants, els fa soferts i sofridors però també enormement resistents, a més d’intel·ligents perquè d’una altra forma no tenen manera de sobreviure. També els fa una mica irònics i un punt àcids, especialment quan veuen certa gent queixar-se per circumstàncies molt menys dures de les que ells esquiven per sobreviure. Així era Montse Oliva: resistent, forta, intel·ligent, irònica, una mica àcida i dura de pelar, per les seves fonts, pels seus companys i pels seus caps, cosa que la feia terriblement humana. Una força de la naturalesa que només la mort, amb tota la seva crueltat, ha pogut tombar. Descansi en pau.