Anar al contingut

El Govern dona un nou impuls als braçalets de control als maltractadors després del fiasco inicial

L'Executiu ha reclamat als jutges que implantin més dispositius després de millorar-ne el funcionament

Els experts demanen millorar el sistema de valoració del risc i incidir en la prevenció

Patricia Martín / J. G. Albalat

Manifestación antiviolencia machista en BCN.

Manifestación antiviolencia machista en BCN. / ARCHIVO / FERRAN NADEU

Sara María, Nuria Alonso, Maguette Mbeugou, Manoli Castillo i Anna María Giménez. Les cinc últimes dones assassinades per les seves parelles –i la mare de dues nenes apunyalades el setembre a Castelló– havien interposat, en algun moment, una denúncia contra el seu agressor i, no obstant, el sistema no va saber protegir-les. I això que el mur amb què habitualment xoquen les institucions és el del silenci de les víctimes, que no confessen el seu patiment ni a la seva família ni als seus amics més propers, per la qual cosa és molt difícil ajudar-les. Per això, quan sí que donen la veu d’alarma i, tot i així, acaben morint, el dolor i l’alarma social augmenten, per no esmentar que s’incrementen les possibilitats que altres dones es retreguin a l’hora de demanar ajuda, al veure que l’Estat no és capaç de protegir-les.

Arran d’aquesta situació, el Govern de Pedro Sánchez, que a l’arribar al poder es va trobar que el PP no havia implantat cap de les mesures importants del pacte d’Estat contra la violència masclista, ha posat fil a l’agulla per intentar reforçar el sistema, que sens dubte fa aigües.

Les decisions van en diverses direccions, però pel que fa a les mesures de protecció, aquesta mateixa setmana, la delegada del Govern contra la violència masclista, Pilar Llop, ha demanat al Poder Judicial, la fiscalia i el Ministeri de Justícia que difonguin que s’han millorat els braçalets de control als maltractadors, a fi que els jutges acordin més la interposició d’un recurs infrautilitzat, malgrat que s’ha demostrat més útil que les ordres d’allunyament.

Eludeixen les ordres d’allunyament

De fet, cap home amb braçalet ha matat una dona i es compten per desenes els que eludeixen les ordres d’allunyament. El problema dels braçalets, adquirits el 2009, és que fan moltes errades i més de la meitat de les alertes són provocades per errors tècnics (falta de cobertura del GPS) i no perquè l’agressor s’apropi a la víctima. Per això ni els advocats ni els fiscals sol·liciten en gaires casos aquesta mesura de protecció, per evitar les molèsties a les afectades.

Cap home amb braçalet ha matat una dona i es compten per desenes els que eludeixen les ordres de protecció 

Si bé, i després que el concurs de renovació i millora tecnològica dels dispositius posat en marxa l’any passat pel PP quedés desert per una dotació insuficient, finalment Telefónica s’ha fet aquest mes adjudicatària del servei. El contracte implica que l’empresa serà la propietària dels braçalets, que cedirà mitjançant lísing al Govern. A més, s’ha modificat el funcionament, per la qual cosa a partir d’ara es preveu que facin menys falses alarmes.

En aquests moments hi ha actius 1.108 braçalets dels 3.000 disponibles, per allò que “hi ha possibilitat d’augmentar el nombre d’agressors vigilats amb aquest sistema” i l’Executiu espera “que així sigui”, segons explica la delegada del Govern.

La formació i el qüestionari

En declaracions a EL PERIÓDICO, Llop detalla que, a més de la sol·licitud transmesa al Poder Judicial i a la fiscalia, en els cursos de formació i reciclatge dels jutges se’ls explicarà el funcionament i les virtuts del sistema. “Seria bo estendre la formació a l’advocacia”, opina, ja que els lletrats també poden sol·licitar els braçalets per protegir les seves defensades.

A l’impuls dels braçalets s’uneix la reformulació del sistema de valoració de risc que es fa a les comissaries. Interior preveu introduir als qüestionaris que omplen les víctimes noves preguntes per intentar afinar millor el risc d’homicidi i determinar si els fills d’aquestes corren perill.

El problema és que no es fa cap tipus de comprovació sobre el que contesten les dones, ni se cita les comissaries a l’agressor, per determinar si el risc de maltractament és alt, mitjà o baix. El jutge ha de decidir després, però en ocasions no té gaire més dades, en uns jutjats saturats i amb falta de mitjans humans i materials.

“S’hauria de tenir en compte que des de l’àrea de la psicologia es pot obtenir molta informació amb relació a la predicció del risc”

Luisa Velasco

Exinspectora de policia i psicòloga

Per això, l’exinspectora de policia i psicòloga Luisa Velasco reclama que els agents estiguin “prou preparats” i que a les comissaries i jutjats hi hagi professionals que donin suport psicològic immediat, “la qual cosa serà beneficiós per a la dona i de gran ajuda per a la policia”.

Escassetat d’unitats forenses

En aquest sentit, s’han incrementat les veus que exigeixen que es generalitzin, a les seus judicials, les unitats forenses, que disposen de metges, psicòlegs i treballadors socials, i poden ajudar en la determinació del risc. No obstant, no n’hi ha a totes les províncies i moltes estan desbordades.

El Govern preveu impulsar-les i reclamar-ne més a les autonomies amb competències en la matèria. Però això no és suficient. Continua en vigor una disposició legal que impedeix que vagin a judici molts delinqüents masclistes. Es tracta de la possibilitat que tenen les víctimes de no declarar contra la seva parella, l’anomenada ‘dispensa’. “Per por o pressionades, moltes d’elles no volen declarar i la dispensa es torna una arma contra elles”, explica Susana Gisbert, fiscal especialitzada, que va reclamar als parlamentaris, en la negociació del pacte antimaltractament, que es reformi aquesta norma.

“Per por o pressionades, moltes no volen declarar i la dispensa es torna una arma contra elles”

Susana Gisbert

Fiscal especialitzada

Una comissió de juristes està estudiant la llei d’enjudiciament criminal i, quan emeti el seu dictamen, el Govern decidirà si reforma o no la dispensa.

El seguiment i l’educació

En el fons del problema, es troba a més la “forta dependència” que tenen moltes dones del seu agressor, que provoca que, en molts casos, no sol·licitin protecció i en d’altres tornin a conviure amb ell. Per això, l’advocada penalista Carmen Valenzuela considera que els serveis socials, els psicòlegs i la policia haurien de fer “un seguiment més personalitzat” per evitar, per exemple, aquests llaços entre víctima i maltractador tan nocius.

“És necessari incidir en l’educació, almenys perquè la dona s’adoni que està sent maltractada”

Carmen Valenzuela

Advocada

“També és necessari incidir en l’educació, almenys perquè la dona s’adoni que està sent maltractada”, afegeix. Coincideix amb ella la jutge de violència contra la dona de Barcelona Francisca Verdejo, que incideix que l’ideal seria que no es cometés el delicte. “A nosaltres ens arriba el cas quan ja han sigut maltractades. El que caldria evitar és que es produeixi l’agressió”. Per a això, considera que la millor recepta és la prevenció i complir les mesures de sensibilització que ja preveu la llei integral.