Anar al contingut

PROGRAMACIÓ

El CosmoCaixa trepitjarà de nou la Lluna 50 anys després

El museu commemorarà l'arribada dels humans a aquest satèl·lit amb una mostra que combina ciència i art i que té a Tintín com a protagonista

El món dels miralls i l'arqueologia completen una nova programació amb més de 9.000 activitats

Carla Riverola

El CosmoCaixa trepitjarà de nou la Lluna 50 anys després

El 21 de juliol de 1969, l’home va arribar per primera a la Lluna, a bord de la nau 'Apolo XI'. De tot això ja fa gairebé 50 anys. Per commemorar aquesta fita històrica, el CosmoCaixa ha inclòs en la seva nova programació una exposició que permetrà viatjar a una de les grans efemèrides de la conquista de l’espai. Però ho farà de la mà de Tintín, un personatge que a través del seu autor, Hergé, en els títols 'Objectiu: la Lluna' i 'Aterratge a la Lluna', va caminar per la superfície lunar 20 anys abans que l’astronauta Neil Armstrong.

La mostra 'Tintín i la Lluna, 50 anys de la primera missió tripulada' (14 de desembre-26 maig), serà l’encarregada d’inaugurar la temporada del CosmoCaixa. Segons ha explicat la directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Durán, l’exposició té un “doble vessant: d’una banda, donar a conèixer els avenços que s’han fet en la investigació de la Lluna al llarg de la història i, per una altra, fer-ho a través d’un atractiu com Tintín perquè els ciutadans s’acostin a la ciència”.

“És un recorregut per recordar com d’important ha sigut la Lluna per a l’home i per descobrir el projecte 'Apolo XI'”, ha destacat Durán. Els visitants podran disfrutar d’activitats interactives dins dels mòduls de la nau, es podran pesar per veure quina seria la seva massa corporal a la Lluna i podran experimentar la sensació de caminar sobre aquest satèl·lit. 

La resta de la programació

Però aquesta no serà l’única sorpresa de la temporada. La programació del CosmoCaixa tindrà dues propostes estrella més: una mostra sobre el món dels miralls i una altra sobre arqueologia. L’exposició 'Miralls. Dins i fora de la realitat’, que s’inaugurarà el 15 de març de 2019, intentarà establir un diàleg entre les matemàtiques i la física per reflexionar sobre la realitat que ens envolta. Els visitants s’endinsaran a la mostra travessant un mirall i, una vegada dins, podran explorar les preguntes que se’ls plantejaran, a més de poder comprovar el difícil que és fer un dibuix mirant un mirall, com es dirigeix un gran telescopi, com manipular un sextant o com conduir la llum per un laberint. Aquesta exposició està pensada per “adonar-se que la realitat varia segons el lloc des d’on es mira”, la qual cosa “afavoreix el pensament científic”, apunta Durán.

A l’estiu arribarà 'Sabres i mastodonts’, una mostra coorganitzada amb el Museu Arqueològic Regional d’Alcalá de Henares que presentarà més de 160 peces originals trobades als jaciments paleontològics del Turó dels Batallons (Madrid). “L’objectiu és clar: descobrir un entorn molt pròxim geogràficament, però alhora molt llunyà”, ha detallat Durán amb referència a aquesta exposició que viatjarà al passat per descobrir la fauna que va poblar la península Ibèrica fa 9 milions d’anys.

A més, el CosmoCaixa apostarà al Planetari 3D per nou programa, Spherium, que presenta una història de ciència-ficció protagonitzada per una nau espacial amb intel·ligència artificial, amb la qual els seus protagonistes viatjaran per l’espai a la recerca d’un nou planeta on viure.

També seguiran en marxa el cicle 'Diàlegs sobre robòtica i ètica' o les jornades entorn del descobriment de la Lluna, les matemàtiques o l’arqueologia, amb què el museu vol aprofundir en els continguts de les exposicions temporals. “Amb la nova programació, continuem complint els nostres tres objectius: acostar la ciència a la ciutadania, estimular les vocacions científiques i posar de relleu la recerca”, ha assenyalat Durán.

La temporada passada el CosmoCaixa va tornar a batre rècord amb 1.025.198 visitants, dels quals prop de 200.000 van ser escolars. La mostra amb més èxit va ser 'T-Rex, un esquelet d’un exemplar de dinosaure que va viure fa 67 milions d’anys, per la qual van passar 379.000 persones. De fet, l’exposició es va prorrogar per la seva gran acollida.

Temes: CosmoCaixa