Anar al contingut

A L'ESPERA DE LA DGAIA

El destí dels menors de les comissaries: acollida o bossa de cola

EL PERIÓDICO ha sigut testimoni de la trobada entre els nouvinguts i una quinzena d'addictes a la cola en una plaça del Raval de Barcelona

Casos com els d'Annas i Abdelkhalah, dos joves marroquins integrats amb èxit, reforcen el paper de l'acollida

Guillem Sànchez / Carlos Márquez Daniel

El destí dels menors de les comissaries: acollida o bossa de cola

FERRAN NADEU

“Policia, tinc gana, magdalenes no bones”, protesta una criatura marroquina de 14 anys que arrufa les celles i es posa la mà a la panxa. L’agent dels Mossos d’Esquadra, armat amb un fusell d’assalt antiterrorista, agafa aire i li promet que els entrepans no tardaran a arribar. És una escena real que té lloc a la comissaria de Ciutat Vella de Barcelona, una de les seus policials en les quals han dormit la cinquantena de nois que esperen ser acollits per la Generalitat de Catalunya. La crisi d’aquests menors no acompanyats (‘menes’) que pernocten en els llimbs de les àrees policials des de començaments de la setmana passada –fa més de deu dies– ha obligat els mossos a afrontar una situació per a la qual no han sigut formats. Per absurda que sigui la convivència entre policies i nens desemparats, imposada per una Direcció General de la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que afirma no poder acollir-los, entre uns i d’altres, inevitablement, també ha acabat aflorant una mica d’afecte. Sobretot, perquè els agents són conscients que els han posat a càrrec d’un material sensible: avui dormen al costat d’ells però demà, si les coses no surten bé, podrien convertir-se en un dels molts lladres menors d’edat que persegueixen. 

“Aquests encara no s’han esgarriat i s’ha de fer alguna cosa abans que sigui tard” avisa un policia acostumat a tractar amb nens de la cola que, enganxats a un hàbit devastador per al seu cervell, acaben sobrevivint a base de furts i de robatoris violents. L’advertència la comparteixen diversos policies i fins i tot membres de la comunitat marroquina establerta al Raval. I aquest dimecres, als jardins de Sant Pau, ubicats just darrere de la comissaries de Ciutat Vella, l’amenaça d’un destí d’exclusió social ha pres cos de forma dramàtica. RashidYossef i Amine –els tres germans entrevistats per EL PERIÓDICO– han coincidit amb una quinzena de compatriotes de la seva edat addictes a la cola, que inhalaven vapors tòxics d’una bossa de plàstic i es deixaven caure semiinconscients sobre l’herba del parc, davant de la seva mirada. Del sistema de protecció de la Generalitat depèn en gran mesura que els que dormen a les comissaries, “i encara tenen una cara saludable”, aconsegueixin fer-se un lloc en la societat catalana. Perquè això últim també és possible.

“Que no caiguin en l’error de robar”

Abdelkhalah i Annas tenen poc més de 18 anys i representen l’exemple contrari als nois de la cola. Van néixer a Taounate i a Rabat, el Marroc. Van trepitjar terra espanyol travessant nedant la frontera política que aïlla Melilla de la resta del continent africà. Des d’allà van arribar fins a Catalunya fa aproximadament un any. L’Ajuntament de Barcelona els ha donat una targeta d’alimentació i els costeja la inscripció al gimnàs de Sant Pau Sports Club. Aquest dilluns tots dos menjaven taronges, un iogurt i suc de préssec asseguts en un banc dels jardins de Folch i Torres, durant un descans del curs de formació per a comercial que segueixen a la Fundació Apip-Acam, a escassos metres del parc de Sant Pau, on s’escampen els joves addictes a la cola.

Abdelkhalak i Annas representen un cas d’èxit en l’acollida de menors desemparats / ALBERT BERTRAN 

“Han de parlar amb ells, perquè segueixin la vida bona, perquè es formin i busquin una bona feina. És molt important que no caiguin en l’error de robar coses d’una altra persona”, avisa Annas, que recorda que, sent menors d’edat, tampoc poden tramitar cap ajuda social. “Nosaltres ara estem bé”, assegura Abdelkhalah, “però al Marroc no teníem res, ni tan sols escola”. En aquell país “amb diners, ets el rei del món. Sense diners, no ets ningú”, raonen perquè es comprengui per què venen a Europa.

Nens de la cola, un problema de ciutat 

No integrar adequadament als menors no és només un problema per a ells. Ho és per a tota la ciutat. Ho saben de sobres els veïns de la Vila Olímpica de Barcelona, que no poden concebre el que porten mesos veient des de la seva finestra al parc de Carles I. Allà s’ha instal·lat un grup de menors marroquins enganxats a la cola. Van arribar a començaments d’agost i, des d’aleshores, van i venen. Inhalen cola amb la bossa de plàstic, dormen a la caseta del parc infantil o sobre els bancs i utilitzen les cantonades per fer les seves necessitats. Segons els veïns, també cometen robatoris al barri.

Aquesta comunitat diu que s’ha queixat a l’ajuntament, a la DGAIA, a la Guàrdia Urbana i als Mossos. Però l’únic que ha promès tenir-ho en compte, o això sembla, ha sigut el Síndic de Greuges. Com a prova de l’absència de respostes, aporten el rebut d’un portal d’internet de la Generalitat en el qual la seva incidència apareix com ‘acabada’. Però no. Pot ser que els agents els retinguin uns minuts, però els nois segueixen amb les seves coses. “Vam veure com un noi d’uns 10 anys deia al mosso que si tenia fills aniria per ells; el va amenaçar i no va passar res”, explica la Marta. L’Alberto els ha vist col·locats, estirats a l’herba, deambulant. “Pixen i fan caca on els ve bé, fa la sensació que tot els és igual”, relata. Expliquen que el més petit de tots, el que es va enfrontar a la policia, és el líder. “Fa por que sent només una criatura sigui capaç de fer una cosa així”, lamenta la veïna.

Un noi de la cola dorm en un parc infantil de la Vila Olímpica després d’inhalar amb la bossa de plàstic / EL PERIÓDICO

Fa unes setmanes, els nois van instal·lar una tenda de campanya al costat de la zona de jocs infantils. “S’apropaven els pares amb els fills i, quan s’adonaven de la seva presència, donaven mitjana volta. És impossible saber com reaccionaran [estant sota els efectes de la cola]”. Els veïns de la Vila Olímpica no ignoren el drama social que amaga l’addicció a la cola. Per això en primer lloc van trucar als serveis socials, que, segons la seva versió, no han fet res més que “passar-se la pilota entre ells”. “No és agradable veure’ls en aquest estat, però tampoc ho és tenir por al sortir de casa”. Denuncien, també, que són responsables de robatoris tant al metro com en ple carrer, on fins i tot van ferir de gravetat un home gran que van tirar a terra.

Temps d’espera a les comissaries   

Mentre la incertesa plana sobre el futur de la cinquantena de nouvinguts que viuen a les comissaries, i la DGAIA els busca un centre, els Mossos fan el que poden per facilitar-los les coses des de la primera nit, quan va ser el mateix intendent a càrrec de l’ABP qui va treure de la seva butxaca 30 euros per comprar entrepans. A partir de llavors, es van organitzar per anar a buscar més sandvitxos dels que se es donen als detinguts dels calabossos de les Corts. Però aviat es van adonar que estaven farts de tant de pa. Al restaurant Tant de Bo, situat a pocs mestres, l’amo va preparar macarrons per a tots. Altres agents, pel seu compte, els han procurat bosses de patates, donnuts o begudes. 

La sala d’espera de Ciutat Vella també ha acollit aquest dimecres dos menors subsaharians, de Ghana i de Gàmbia / FERRAN NADEU 

La convivència no és senzilla. A la comissaria de Ciutat Vella s’ha instal·lat provisionalment una sala d’espera a l’entrada de l’edifici per destinar l’espai –en el qual els ciutadans esperaven fins ara torn per presentar una denúncia– exclusivament als menors. Però després de setmanes sense dutxar-se, la fortor a la sala on dormen va obligar a augmentar el servei de neteja i cada matí els obliguen a sortir mitja hora per arreglar ‘la seva habitació’. També els retiren els matalassos durant el dia. “Si no, es passen el dia sencer ajaguts, són criatures”, acaben en una afirmació no exempta de tendresa. Els agradi o no, mentre la DGAIA els busca un centre d’acolliment –aquest dijous ha previst obrir-ne un amb 50 noves places–, els policies catalans s’han convertit en l’únic referent de les administracions catalanes que han conegut els nois. En realitat, cap institució s’ha apropat a la comissaria de Ciutat Vella per interessar-s’hi.