Cranc vermell, l'invasor que va reviure un poble

En l’ambient humit i sufocant de la maresma del Gualdaquivir, amb campsd’arrossars fins on es perd la vista, el cranc vermell s’ha convertit en l’altra senya d’identitat al costat del cereal. Un colon arribat per casualitat als anys 70 que va acabar convertit en la taula de salvació de la majoria dels habitants d’Isla Mayor  (Sevilla), generant una pròspera indústria al voltant i situant Espanya com a tercer productor mundial després de la Xina i els Estats Units. Després de dos anys de conflicte per estar prohibida la pesca o comercialització d’espècies invasores, resolt aquest mateix any amb una amnistia via modificació de la llei de biodiversitat, els pescadors miren ara amb precaució l’arribada d’un nou inquilí, el cranc blau, a l’espera de comprovar si serà competència que desplaci o depredi el seu mode de vida o un nou recurs per comercialitzar.

El cultiu d’arròs ha aixecat la comarca al primer lloc de la producció nacional. Però l’economia de bona part dels 6.000 habitants d’Isla Mayor passa per la pesca del cranc vermell americà. El ‘Procambarus clarkii’ va arribar importat de Louisiana fa 50 anys gràcies a un eixerit empresari que va voler mantenir el mercat del cranc de riu, molt demandat per la qualitat de la seva carn. Es van ajuntar la gana amb les ganes de menjar, ja que a la seva pesca es van aferrar els centenars de colons que, procedents de València i arribats a l’inici de la guerra civil per iniciativa de Franco per crear un magatzem de gra a la zona nacional (València estava sota control republicà), es van quedar despenjats amb l’arribada de la mecanització al cultiu de l’arròs.

Tot el poble es va llançar a la pesca furtiva del cranc vermell, que en aquells primers moments assolia preus astronòmics. La indústria es va anar assentant i avui cinc factories controlen el sector i facturen 20 milions d’euros a l’any gràcies a una producció d’entre 3.000 i 4.000 tones de cranc, segons les dades de Pebagua, l’associació de productors locals. La seva fortalesa és l’exportació, ja que a Europa i els Estats Units es ven el 85% de les captures. “El sector s’ha consolidat en el panorama mundial”, explica Valentín Murillo, portaveu de Pebagua, “som el primer productor europeu i el tercer del món només per darrere de la Xina i els Estats Units i el segon país exportador a nivell mundial”.

El cranc vermell genera 180.000 jornals a l’any entre mà d’obra directa i indirecta. Qui no pesca, arregla les xarxes, transporta o treballa als vivers. Tres de cada quatre cases del poble depenen de l’espècie invasora, tot i que l’alcalde, Juan Molero (PSOE) reconeix que es tracta d’una “economia per a les classes més humils”.Els sindicats denuncien la precarietat laboral i els baixos preus que reben els prop de 500 pescadors, posats en fang fins a la cintura i suportant calor, fred i elsmosquits per cobrar menys d’un euro per quilo (els dies bons n’aconsegueixen uns 300), o les dones d’Isla Mayor i el seu entorn que sustenten les empreses de transformació i elaboració del cranc. Però la temporada només dura quatre mesos, la qual cosa obliga a buscar-se la vida la resta de l’any en altres llocs. Per exemple, en el cultiu dels fruits vermells a Huelva.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Amb el negoci ja puixant, el 2016 va arribar la gran clatellada. El Tribunal Suprem va donar la raó alsecologistes, que denunciaven la desprotecció de les espècies autòctones, i va prohibir l’extracció, tinença, transport i comercialització en viu d’espècies invasores i exòtiques, entre elles el cranc vermell americà, eliminant l’excepcionalitat que permetia comercialitzar-lo. La Junta d’Andalusia va haver d’intervenir en l’assumpte per salvar la indústria i les famílies, eludint la prohibició amb un pla de control poblacional que evités danys als arrossars amb la seva expansió. Així, es va permetre només l’extracció professional destinada a la indústria alimentària “com a conseqüència de la seva importància socioeconòmica”. Els pescadors van deixar de ser furtius i passaven a ser“controladors”,es va regularitzar el sector i es va poder salvar la campanya. Aquest estiu, la salvació definitiva va venir d’una modificació de la Llei de Biodiversitat limitant la prohibició a les espècies invasores assentades després de 2007.

Alguns biòlegs assenyalen que el cranc vermell forma ja part de l’ecosistema, tot i que altres, com Miguel Clavero, del CSIC, reconeixen el seu impacte a la zona, apuntant que hi ha un paisatge de la maresma abans i després de l’arribada d’aquesta espècie, base alimentària de nombroses aus que acudeixen des de la propera Doñana a donar-se el tiberi. “No cal anar al parc per veure els flamencs o els agrons”, presumeix l’alcalde. El canvi s’aprecia també en la disminució d’amfibis i rèptils, i fins i tot provoca xocs amb els arrossers ja que a l’excavar als canals o sèquies per hibernar provoca danys a les infraestructures de l’arrossar. La Junta estima que es van capturar 117 milions d’exemplars només el 2017, tot i que Clavero posa en dubte l’eficàcia d’aquesta actuació en el control de la població del cranc.