El Govern central reclamarà els béns públics de l'Església catòlica

El Govern, a través de la Direcció General de Patrimoni de l’Estat, reclamarà a l’Església Catòlica els béns inscrits al seu nom al Registre de la Propietat que siguin de domini públic.

Així ho assenyala en una resposta escrita a una pregunta del diputat socialista Antonio Hurtado, que, en declaracions a Efe, ha explicat que “estem parlant d’uns 40.000 béns inmatriculats per l’Església, segons dades facilitades per la mateixa institució”.

Després de l’elaboració del llistat dels béns que està realitzant el Ministeri de Justícia, si es constata que l’Església ha inscrit béns de domini públic com si fossin privats, es procedirà a “una depuració física i jurídica”.

Aquesta “depuració” es farà conforme al “dret substantiu material”, que al seu torn està sotmès als principis constitucionals d’“inalieanabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat dels béns de domini públic”, segons figura en la resposta parlamentària del 5 de setembre, avançada aquest dilluns per la Cadena Ser.

Això significa, segons Hurtado, que els béns de domini públic, “la gran majoria dels que ha inscrit l’Església al seu nom, no són transmissibles, no es poden adquirir per possessió, ni es poden embargar”.

En la resposta, Justícia recorda que, conforme a la llei de Patrimoni de les Administracions Públiques, “queda prohibida l’apropiació dels béns de domini públic per part de les persones jurídiques privades, entre qui es troba l’Església Catòlica”.

Des de 1998

L’Església va poder registrar aquests béns arran de la modificació de la Llei Hipotecària duta a terme el 1998 pel Govern del PP i que l’administració de Rajoy va voler canviar, que donava a aquesta institució la potestat d’actuar com una institució pública.

El diputat ha assenyalat que, “tot i que l’Església ha dit que només ha inscrit la possessió i no la propietat, no és cert, perquè inmatricular significa inscriure en el registre per primera vegada i la primera inscripció sempre és de propietat”.

Hurtado s’ha mostrat segur que al llistat, que té previst fer públic el Ministeri una vegada el tingui llest, “hi haurà esglésies, catedrals, places públiques, muralles, edificis històrics, hi haurà de tot”. El parlamentari ha posat com a exemple la Plaça del Triomf de Còrdova, “que l’Església va immatricular com si fos seva”, o el de la Mesquita, que va registrar al seu nom “pagant una taxa de 30 euros”.

Finalment, en la resposta s’assegura que correspondria a la Direcció General de Patrimoni de l’Estat i no al Ministeri de Justícia decidir si l’Estat té algun dret sobre els esmentats immobles, sempre sotmès tot això al dret a la tutela judicial efectiva.

Per al parlamentari, la solució “més ràpida” passaria perquè l’Església “corregís l’error d’immediat i de forma voluntària donés de baixa els registres”, ja que en cas contrari, l’Estat “requerirà immediatament una rectificació dels registradors de la propietat”.

Els bisbes parlen de “desamortització encoberta”

El secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), José María Gil Tamayo, ha avisat que la intenció del Govern de detallar sobre quins béns inmatriculados per l’Església té dret l’Estat sembla “una desamortització encoberta” que pot anar “en detriment de l’acció social de l’Església” doncs alguns d’aquests béns els utilitzen per atendre els pobres.

“No volem despertar els vells fantasmes d’un anticlericalisme que faci ara també una desamortització reivindicant què és domini públic. Hi ha un dret de la propietat, i pot ser subjecte d’aquest dret una persona individual o ens col·lectius, en aquest cas, l’Església”, ha defensat.

En tot cas, el portaveu dels bisbes ha assegurat que tot i que el Govern vol posar “en negreta” el nombre de béns inmatriculados per l’Església, estan “molt tranquils” perquè saben que “no s’ha fet cap altra cosa que complir la legalitat vigent”.

“El que ha fet l’Església és, quan ha sigut possible per la legislació, inscriure en el registre aquells béns que de manera secular ha posseït”, ha explicat, mentre ha puntualitzat que el procés d’immatriculació “no és en cap cas un mecanisme d’adquisició de la propietat”.

Així mateix, Gil Tamayo ha afirmat que tenen “una confiança infinita en la justícia espanyola, en cas de conflicte o de dubtes” i demanen que es compleixi la legislació “des del més bàsic: el dret a la propietat”.

“Vivim en un Estat Democràtic de Dret, de defensa de llibertats i drets i, alhora, el nostre ordenament ofereix possibilitats de defensa i, segon, el marc europeu ens dona una tranquil·litat gegant”, ha subratllat.

En aquest sentit, ha agregat que defensaran els seus drets com administradors d’aquests béns, que, segons ha necessitat, “aporten a l’economia més de 22.000 milions d’euros a l’any, un 2% del PIB”. També ha destacat que són d’“un enorme interès social” des del punt de vista cultural però també per a l’atenció a la comunitat i als més necessitats.

“Són béns amb un enorme interès social, no són béns per a ús i gaudi només dels catòlics, des del patrimoni històric artístic fins a per a l’exercici dels drets a la llibertat religiosa, el desplegament cultural, per a l’atenció a la comunitat i, sobretot, en el sentit d’opció preferencial per als més pobres. Una de les conseqüències de desamortitzar seria en detriment de l’acció social de l’Església”, ha advertit.

Tot i que la Conferència Episcopal “no té cap registre” dels béns, segons ha assenyalat Gil Tamayo, ha recordat que hi ha més de 20.000 parròquies a Espanya per la qual cosa el nombre de temples serà igual a aquesta xifra i cal sumar-hi les cases parroquials.

Compromís, per la via judicial

Per la seva part, el senador de Compromís Carles Mulet ha exigit aquest dilluns al Govern que posi en coneixement de la Fiscalia les immatriculacions realitzades per l’Església en el cas que es demostrin fraudulentes “sense dubtar ni un sol segon”, ha informat en un comunicat.

Notícies relacionades

Badalona reclamarà el pagament de l'IBI a 17 immobles de l'Església amb usos educatius

Terrassa inicia els tràmits per intentar cobrar l'IBI a tres edificis que l'Església té a la ciutat

Mulet ha demanat que es regularitzi la situació i siguin les administracions públiques propietàries les titulars de “molts d’aquests béns i elements robats, que els pertanyen malgrat aquestes immatriculacions fraudulentes, sense necessitat de realitzar cap expedient més sobre això”.

A més, ha sol·licitat que es depuri “la possible actuació delictiva per part de l’Església o altres persones jurídiques i funcionaris que hagin pogut actuar contra l’interès general d’alguna manera”.