16 jul 2020

Anar al contingut

HORARIS ESCOLARS

La renovació pedagògica demana recuperar la sisena hora

Teòrics i pares reclamen a Ensenyament que sufragui l'hora de reforç a primària

Els sindicats relativitzen la recuperació i demanen reduir el nombre d'alumnes per classe

Carmen Jané

La renovació pedagògica demana recuperar la sisena hora

Recuperar la sisena hora lectiva a les escoles públiques de primària suprimida en l’època més dura de les retallades pressupostàries no és, ara per ara, una reivindicació que s’hagi tornat a posar sobre la taula. No almenys per als sindicats de docents, que la van assumir com una manera de compensar les retallades salarials, els acomiadaments i el nombre de llocs de treball perduts que va suposar la mesura. Però els moviments de renovació pedagògica i algunes associacions de pares sí que consideren necessària recuperar aquella hora extra dedicada al reforç de matèries curriculars o a continguts extra segons el centre, que sí que es dona en la concertada.

Sobretot quan aquella sisena hora diària acumulada a l’escola pública, que només es va mantenir en els anomenats "centres d’alta complexitat" i en aquells en què les famílies van accedir a pagar-la, suposa rebre 175 hores lectives menys, l’equivalent a un curs escolar des de l’inici de la primària. Les escoles concertades, en canvi, sí que han mantingut aquella sisena hora, que han sufragat amb el cobrament de quotes a les famílies o en un horari més curt per als qui no podien pagar-la.

Aconseguir aquella sisena hora pagada amb fons públics no va ser tasca fàcil al seu dia, recorden els seus defensors. La implantació va ser fruit del Pacte Nacional per l’Educació 2006-2007, consensuat entre govern català, sindicats i associacions de pares i docents. Les retallades pressupostàries per la crisi econòmica que va aplicar el govern d’Artur Mas el 2012, a través de la consellera Irene Rigau, se la van carregar, entre protestes de part dels professors i pares, que van valorar el detriment que suposava per als alumnes de l’escola pública en relació amb la privada.

Contractació de professors

Segons els càlculs sindicals, uns 2.500 professors van perdre la feina per la supressió d’aquesta sisena hora, que encara manté l’escola concertada. Els sindicats han anat revertint mínimament la situació arrencant a la conselleria la contractació de 5.000 docents, que haurien d’anar acompanyats de noves ampliacions de plantilla. Un extrem que, recorden els sindicats, encara s’està negociant.

Sis anys després, alguns sindicats de docents no volen ni sentir a parlar del tema. Per la Ustec, el sindicat majoritari, “la sisena hora, que no és lectiva, no soluciona res ni millora la qualitat de l’ensenyament, i a més reforça la idea de l’escola pàrquing”, afirma Ramon Font, portaveu de la Ustec.

Segons Font, “més que augmentar en un 20% la jornada laboral dels professors, haurien de pensar com aprofitar millor el temps a classe i facilitar activitats no lectives i d’educació en el lleure, a més de menys alumnes per classe”.

Recuperar places

Comissions Obreres es mostra a favor de recuperar-la pel recolzament que suposa, diuen, a “l’equitat als centres” i que no hi hagi diferències entre els alumnes que poden pagar les extraescolars i els que no, però són conscients que no és una mesura popular entre el professorat. “Sí a recuperar la sisena hora per fer les coses de manera més relaxada i crear llocs de treball, però encara queda molt per negociar”, adverteix Manel Pulido, responsable d’educació de CCOO Catalunya. Pel sindicat, la incorporació de noves places docents sí que suposaria una millora clara de la qualitat educativa.

La UGT, per la seva banda, també considera que les hores afegides cal administrar-les “segons el projecte educatiu i no com a hores de pàrquing”, però recorda que als centres on es va implantar la sisena hora “va ser un èxit” i “anava molt bé per reforçar”, assenyala Jesús Martín, “a més de suposar més llocs de treball”. “Hi ha qui pensa que no per estar més hores al centre s’aprèn més i que no es pot estar de 9 a 7 hores a l’escola”, afegeix.

Els pares, en canvi, es mostren a favor de “qualsevol mesura que faci que no hi hagi diferències entre l’escola pública i la concertada”, segons fonts de Fapac, que qüestionen si cal premiar entre reivindicacions com “recuperar la sisena hora, el menjador escolar o reestructurar l’horari lectiu”.

La Fapaes està a favor d’una sisena hora no lectiva, sinó “dedicada al reforç de determinats aprenentatges culturals o al treball sobre àrees curriculars” i que el seu cost sigui assumit pels ajuntaments”, expliquen a la seva web.

Horari de l’hora extra

Un informe del Síndic de Greuges, fa tres anys, ja alertava sobre els problemes que suposava que aquest tipus d’activitats complementàries es cobressin, i a més que s’intercalessin en la jornada lectiva, sense concentrar-les a última o a primera hora, pel greuge que suposaven per als escolars que no les podien pagar. A més, si les ampes no aconseguien organitzar-les, perquè el cost econòmic dissuadia els interessats, suposava que els nens acabessin abans i, en alguns casos, que romanguessin més hores sols a casa, recorda Elena Sintes, investigadora de la Fundació Jaume Bofill. 

“La sisena hora va ser una iniciativa molt bona però que es va implementar de manera molt irregular, tot i que permet igualar l’escola pública amb la concertada i ofereix possibilitats pedagògiques molt interessants”, adverteix Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill. “Hi va haver escoles on es va aplicar malament i no va tenir valor pedagògic, però ben aplicada permet desdoblar grups, reforçar continguts o introduir continguts que ajuden als alumnes, com una tercera llengua, o teatre per millorar l’expressió...".

També des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), defensen la sisena hora, però la vinculen al replantejament de l’horari escolar que suposa el projecte Educació 360, que comprèn l’educació més enllà de l’escola i inclou activitats de lleure, suport escolar, menjador, esport... en un projecte educatiu que impliqui tots els actors.

A voltes amb la segona hora

El que sí que figura a l’agenda dels sindicats de professors és la recuperació de la segona hora lectiva que se’ls va reduir als docents de més de 55 anys fa uns anys i que es va veure suprimida amb la crisi. Quan van començar a revertir-se les retallades, se’ls va tornar la reducció d’una hora, la qual cosa, entre altres mesures, com la contractació de més professorat del previst, va evitar la vaga convocada per al 9 de febrer del 2017, i ara queda pendent la segona hora. El nou Govern ja ha anunciat als docents que no està en condicions de tornar aquella segona hora i els sindicats ja li han fet arribar el seu malestar.