Un segle de temps canviant

L’horari; aquella maniad’ordenar la vida, de fixar rutines, de marcar pautes. Però també un xarop contra el caos, el desordre il’anarquia. I, evidentment, una eina de control social. Cada un passa com pot o com vol les 24 hores del dia, però el que no canvia és la dictadura del rellotge, aquestes capritxoses manetes que ningú ha aconseguit aturar. Però sí avançar o retardar. Espanya, per exemple, és campiona en aixòd’alterar els temps, per coses de la guerra, per amistats perilloses, per estalviar energia, perquè la tarda sigui menys nit. I tot, tot i que sembli que ve de tota la vida, ve passant des de fa poc més de 100 anys, malgrat que Benjamin Franklin, a finals del segle XVIII, va intentar en va obrir-ne una reflexió després de comprovar que París estalviava en espelmes a l’aixecar-se més d’hora.

Diu el mite que el companyonatge entre Franco i Hitler va portar l’Espanya franquista a fer seu l’horari nazi, això és, a avançar una hora el rellotge (GMT+1). És cert, però a mitges, ja que el règim, per ser exactes, va copiar la modificació horària que havia dictat el govern francès el 25 de febrer del 1940 per posar-se en sintonia amb Berlín.L’ordre ministerial de Madrid es va firmar només dues setmanes després, i apel·lava a la “conveniència quel’horari nacional vagi d’acord amb els altres països europeus”. Poc després farien el mateix el Regne Unit i Portugal, entre altres estats. Finalitzada la segona guerra mundial, els britànics van tornar a l’hora anterior; Madrid i París, es van quedar amb l’hora germànica. I així fins avui.

El nostre meridià

Fins al segle XX va ser el sol i no la diplomàcia, el que va marcar l’horari al nostre país. Allò, no obstant, generava desajustos entre províncies –no tenien la mateixa hora–, tot i que el meridià de Madrid (tres graus i 41 minuts a l’oest) marcava l’hora oficial a Espanya. Va ser així fins que el 1901 es va adaptar a tot el territori l’horari del Meridià de Greenwich. Uns anys després, el 1918, es va afegir el canvi d’hora per als mesos d’estiu, després que ho fessin abans els britànics. Vol la història que un avantpassat de Chris Martin, cantant de Coldplay, fos el responsable ideològic de la cosa. Es deia William Willet, i el 1907 va publicar un tractat sobre els avantatgesd’avançar 80 minuts els rellotges a l’estiu i tenir així tardes més llargues, amb més hores de llum, la qual cosa suposaria un estalvi de 2,5 milions de lliures en despeses d’il·luminació.

Durant la Guerra Civil espanyola també el temps va patir el seu caos particular. El bàndol republicà va decidir l’abril de 1938 afegir una hora més al rellotge durant l’estiu (era la primera vegada que es feia a Espanya). D’aquesta manera, i fins que les armes van callar, a la península hi va haver dues hores, diferents i oficials. Franco va optar perl’horari franco-alemany, i aquí pau i després glòria.

Maleït petroli

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

L’hora d’estiu va deixar d’aplicar-se entre el 1950 i 1973, fins que la crisi del petroli va portar el govern a reinstaurar-la per la via urgent el 1974. Molts altres països van fer el mateix (França el 1976 i Portugal l’any següent). Va ser el juliol del 1980 quan la Comunitat Econòmica Europea, de la qual Espanya encara no formava part, va publicar la primera directiva comunitària que posava ordre en els canvis horaris. Pel que sembla, el lliure albir augmentava el cost dels transports i de les telecomunicacions. Aquell procés, no obstant, es va prolongar fins el 1996, quan tots els estats membres van fixar el final de l’horari estiuenc l’últim diumenge d’octubre. Fins al 2001, de fet, es van redactar vuit reglaments europeus.

Les Canàries han seguit la línia de la resta de l’Estat, però no sempre han anat 60 minuts per darrere. El reial decret de principis de segle no va tenir en compte la peculiaritat de les illes, una distracció que es va reparar el 1922. També Galícia és singular. El fet d’estar emparentats temporalment amb Alemanya genera en aquesta regió una situació extraordinària, ja que a l’estiu, en alguns municipis, la diferència entre el migdia solar veritable i les 12 hores oficials assoleix els 160 minuts. Només a l’oest de la Xina hi ha un desfasament així. Espanya és diferent, però tampoc tant.