LLENGUATGE AUDIOVISUAL

Pioners a utilitzar el cine a classe

Algunes iniciatives ofereixen materials audiovisuals als professors per utilitzar-los a l'aula

foto-equip-filmclub

foto-equip-filmclub

3
Es llegeix en minuts
Carmen Jané
Carmen Jané

Redactora

Especialista en Periodista especialitzada en tecnologia, continguts digitals i elearning. Escric des de Última Hora.

ver +

Utilitzar el cine per ensenyar a classe no és una cosa tan nova. Molts professors han recorregut a pel·lícules per explicar temes a classe i col·lectius com Drac Màgic fa anys que organitzen activitats extraescolars i tallers per integrar el cine a l’activitat escolar. Cinescola, la iniciativa de Ramon Breu, reuneix i comparteix materials docents i propostes per utilitzar pel·lícules en el currículum. 

“El cine a l’escola depèn encara del voluntarisme”, assenyala Breu, un referent en l’educació audiovisual a l’aula, que va començar a reunir els seus materials el 2004 i ha aconseguit reunir recursos didàctics sobre 120 pel·lícules, algunes enviades per altres professors. “Treballem a l’aula amb pel·lícules, oferim material didàctic i reivindiquem que el cine i l’educació audiovisual penetri en l’educació general. Comencem a l’ESO i batxillerat perquè de cine infantil interessant n’hi ha poc”, afirma, tot i que comencen a entrar també en educació per a adults i aprenentatges no formals.

Ara ha cedit materials aFilmclub, un reposador per a docents que es presenta com “el Netflix dels professors” i que vol salvar un escull legal: que les pel·lícules no es poden passar lliurement a les aules per un tema de drets d’exhibició. “També és important que s’eduqui en el respecte als drets d’autor i que vegin que no es pirategen pel·lícules a classe. Molts professors es queden encara al Youtube, però per inèrcia”, assenyala Miquel Cerdà, impulsor de Filmclub.

Iniciada fa tres anys amb fons europeus i avalada per un premi d’emprenedors de la UOC, la idea de Filmclub està inspirada a Intofilm, una plataforma de la indústria audiovisual britànica que ofereix continguts educatius als docents i que serveix a productors i realitzadors per captar nous públics a les aules. Una idea que malgrat els esforços no ha aconseguit arrelar a Catalunya ni a Espanya, malgrat els intents d’Aulafilm, que recolzen tant el Ministeri de Cultura com les associacions de productors, amb continguts en castellà. “Estem treballant per fer acords amb festivals i presentar la iniciativa”, explica Cerdà.

Formats curts

Notícies relacionades

La llista de temes als materials didàctics, però hi ha clàssics. “Ens demanen sobretot material sobre el ‘bullying’, i després història, filosofia, matemàtiques i educar en emocions i valors”. “La nostra oferta diferencial també inclou fragments, perquè la generació Youtube és difícil que aguanti una pel·lícula sencera. Tot i que de vegades sembla que no els interessa i després et demanen el final”, assenyala. “Va tenir més èxit un curt anomenat 'Doble Check' sobre WhatsApp que la pel·lícula 'La xarxa social’, en la qual s’avorrien,” afirma Cerdà. També, tot i que l’horari a les escoles innovadores afavoreix que es pugui acabar una pel·lícula sense deixar-ne la meitat per a un altre dia, hi ha qui prefereix no dedicar tant de temps a la pel·lícula i l’activitat. “Estem intentant estratègies de classe invertida, en les quals l’alumne ve amb la pel·lícula vista i per a això pensem a donar codis perquè els nois ho mirin a casa”, assenyala.

Breu, en canvi, defensa que les pel·lícules es treballin per fragments i respectant el format. “Més de 20 o 25 minuts seguits no, perquè és el límit que posen atenció els alumnes. Anem cap enrere, tornem a veure l’escena... Així s’explica millor. Ara ja no van al cine a veure pel·lícules en pantalla gran, així que quan ho fan a les fosques, doncs disfruten més”, comenta. El docent defensa que l’educació audiovisual ha de servir sobretot per fomentar la consciència crítica i artística de la imatge. I afirma que cal treballar el llenguatge audiovisual com a gramàtica i fomentar la producció escolar creativa. I si cal recórrer als youtubers, s’hi recorre. “Va molt bé per fer anàlisi crítica del discurs, posant-ho en qüestió sense demonitzar-los. Total, l’educació és una cursa de fons”, adverteix.