El conflicte del taxi

Engegada del taxi a mig gas

Taxistes, usuaris i hotels fan balanç dels dies de vaga

zentauroepp44517617 taxi180802193311

zentauroepp44517617 taxi180802193311 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Imma Fernández

Amb la tornada al paisatge habitual barceloní, tenyitl’asfalt de negre i groc, taxistes, usuaris i hotels fan balanç dels vuit dies de protesta. El Carlos, client esporàdic, llança més foc a la canícula: “Ara hauríem de ser nosaltres, els clients, els que fem vaga una setmana. Perquè ho vegin. Com si no en tinguéssim prou amb els embolics a l’aeroport amb les companyies aèries... Cada vegada som més tercermundistes”. La seva amiga Marta el secunda: “Almenys que haguessin deixat uns serveis mínims per a casos de necessitat. Han fastiguejat molta gent, i s’ha donat una mala imatge de Barcelona”.

A l’altra cara de la moneda parla el Raúl, equatorià que fa 18 anys que viu a la ciutat i es guanya les llenties amb el taxímetre. “Entenc que el tancament de la Gran Via ha sigut una mesura una mica excessiva però era l’única manera que ens escoltessin. Ja havíem fet algun dia d’aturada i no va funcionar, no ens feien cas”. És optimista respecte a la solució del conflicte, que passa, diu, simplement per complir la llei. "Pinta bé. El control i les limitacions de llicències són necessaris per les dues parts perquè tots puguem tenir una feina digna”. Opina que l’assistència dels VTC (vehicles de lloguer amb conductor) ha sortit de mare. “Es va concebre com un servei especial, més exclusiu, per a hotels, empresaris... Amb una base des de la qual sortien per fer un determinat trajecte. Però alguns van circulant pels carrers i recullen clients”. Competència deslleial.

Clients enfadats

El Raúl entén que alguns ciutadans estiguin molt enfadats per l’aturada. “Aquest matí he notat recel, no hi ha gaire feina. Sembla que ens rebutgin, estan ressentits. Però la necessitat hi és i en uns dies tornarà la calma”.

El malestar serà passatger, afirmar el José, propietari d’un taxi juntament amb la seva dona. Ve cada dia de Cerdanyola, on viu, a cremar rodes a la capital.“Treballo 12 hores com a mínim, de vegades fins i tot 14. Si els carrers comencen a omplir-se de VTC ens haurem de dedicar a una altra cosa. La llicència ens costa 150.000 euros. Ells ho tenen més fàcil”. Això sí, solidari, aposta per un equilibri que no perjudiqui cap de les parts. “Volem una solució per a tots. No s’ha de ser tan egoista”.

Nervis i enuig

Nervis i enuigPer al personal dels hotels la setmana sense taxis ha comportat situacions incòmodes. Des de la recepció d’un establiment de luxe, respiren “tranquils” i lamenten la falta de sensibilitat amb els més vulnerables. “Hem tingut clients en cadira de rodes i gent gran, carregant amb les maletes, que van haver de venir amb metro o autobús de nit. Quan veig com a Madrid hi va haver serveis gratuïts per a aquestes persones, em fa vergonya. ¡Aquí els hem tractat fatal!”.‘Transfers’ privats i informació sobre el transport públic han sigut les solucions per trampejar la situació. “Molts clients estaven nerviosos i enfadats”, admet.

“Els americans s’han buscat la vida amb les aplicacions d’Uber i Cabify. Però nosaltres no els ho recomanem, no volem problemes”, afirmen des d’un altre hotel. “No ha sigut fàcil, tot i que alguns hostes europeus ja estan acostumats a aquests enrenous perquè també han tingut lloc als seus països.”

El pakistanès Yaved, contractat al volant, és dels que veuen l’ampolla mig buida. “La vaga ha perjudicat els clients i a nosaltres, no ha servit de res. Avui he treballat la meitat d’un dia normal i la meva cap està molt enfadada”.Al seu entendre, el conflicte s’ha de concloure als jutjats i no al carrer.

Notícies relacionades

El seu col·lega marroquí Yasir, partidari de l’aposta bel·ligerant, crida a la mobilització en tots els àmbits: “Tots els sectors indignats haurien de sortir al carrer a lluitar pels seus drets. Per la seva supervivència. Nosaltres hem de continuar lluitant”.Insisteix que els ingressos dels VTC aniran a monopolis de multinacionals, i l’excés de conductors enfonsarà les famílies que subsisteixen amb el taxi.

Per al Yaved i el Yasir, els vuit dies al campament d’una Gran Via assetjada, amb famílies i conductors sota improvisats tendals o als vehicles en punt mort, han sigut de vi i festa. “¡Ens ho hem passat bomba! La convivència amb el sector ha sigut molt positiva, ens ha unit molt. Hem compartit paelles, xerrades, cerveses, jocs de cartes i dòmino; hem anat junts a la platja... Hem disfrutat molt. Per a la meitat dels taxistes ha sigut com unes vacances”, conclou el Yasir.

Temes:

Taxis